28 de setembre de 2011

ESPERANT ELS BÀRBARS

Què esperen a la plaça tanta gent reunida?
Diu que els bàrbars avui seran aquí.
De què ve al Senat aquesta inacció?
Per què seuen els senadors i no legislen?
És que els bàrbars arribaran avui,
per què han de fer lleis ja els senadors?
Les dictaran els bàrbars quan vindran.
[...]
Per què ha començat de sobte aquesta angúnia
i aquest enrenou? Oh, com s’han allargat les cares!
Per què es buiden de pressa els carrers i les places
I tothom va tornant a casa molt pensívol?
És que s'ha fet de nit i els bàrbars no han vingut.
I uns homes arribats de la frontera
han dit com ja, de bàrbars, no se'n veuen enlloc.
I de nosaltres ara què serà sense bàrbars?
Aquesta gent alguna cosa bé resolia.

Sento les converses a peu de carrer i no puc deixar de pensar en el poema de Kavafis on tan magistralment es plasma la imatge de l’home dels nostres dies –dies de crisi- que, decebut, desanimat i desencisat, no troba altra solució als problemes socials –i polítics, i econòmics- més que l’amputació o, el que és molt pitjor, la destrucció d’un sistema aparentment incapaç de resoldre els problemes i la seua substitució per un govern populista, autoritari o definitivament dictatorial. Es tracta d’oferir el poder als bàrbars.
És la impotència alimentada per la convicció que res no es pot fer i que tot queda fora del nostre abast. És arribar a la conclusió que el poder mai no ha estat en les nostres mans. És la terrible por que endogala a la llibertat i ens porta a la conclusió que sempre és millor ser un esclau alimentat que un home lliure però mort de fam.
Sense necessitat de plasmar tot això en forma de tesi filosòfica a la manera de Fromm o de Marcuse, Kavafis utilitza la lírica i acaba el seu poema amb una estrofa de contingut duríssim.
I el 20 de novembre de 2011, eleccions al Parlament d’Espanya.

25 comentaris:

  1. Qui mana es Golden Sachs, no ho oblidis...haw haw haw

    ResponElimina
  2. La solució és clara... no la veieu??? El capitalisme s'ha devorat a ell mateix. Una esplendorosa alba roja ens il·luminarà el nou camí. Penediu-vos insensats! Encara sou a temps de fer un nou Gran Salt Endavant!

    ResponElimina
  3. Qué oportú, Leb.
    Estaria bé que la majoria que va a les urnes s'adonés delque apunta tirantloblog. Però si hem de fer cas a les enquestes em temo que no.

    ResponElimina
  4. Ens sembla que no es pot estar pitjor del que estem, però no patiu que a partir del 20 de novembre quedarà demostrat. Si els càlculs no em fallen, m'agafarà fora del país. Potser m'ho penso i no torno...

    ResponElimina
  5. Ens caldria espavilar i intentar fer quelcom però sense bàrbars. .. Nooo, que no vinguin , arreglem el que calgui, però que no vinguiiiin !!!
    No els votem...ai, vull dir no els esperem!!!

    ResponElimina
  6. Encara n'hi ha molta gent que creu que això ho arreglaran els bàrbars.

    Per cert, sobre el tema econòmic molt bo el programa "En Singulars" d'ahir del C33 que ha començat la nova temporada:

    Cara a cara: Arcadi Oliveres i Santiago Niño Becerra
    http://www.tv3.cat/videos/3709490

    ResponElimina
  7. Jo em quedo amb aquests, mentre espero als bàrbars...
    Jònia
    Per bé que trossejaren llurs estàtues,
    per bé que els bandejaren de llurs temples,
    no per això moriren pas els déus.
    Oh terra de la Jònia, a tu encara t’estimen,
    guarden els teus records llurs ànimes encara.
    Quan un matí d’aquests s’aixeca damunt teu
    per la seva atmosfera
    revé com una saba de llur vida,
    i de vegades una aèria, jovenívola forma
    indefinida, amb trànsit prompte
    pels cims dels teus pujols es veu com passa.

    ;-)

    ResponElimina
  8. Aris, i a mi que m'havien explicat que qui manava era el poble :(

    ResponElimina
  9. El problema no és que vinguin els bàrbars sinó que encara hi ha gent que els espera amb les mans obertes.

    ResponElimina
  10. Tirant, afortunadament nosaltres vivim a Catalunya, on el gran Artur i els seus boys ens cuiden com cal, i si fan retallades i reprimeixen manifestacions populars i perpetren altres cabronades més, ja se sap que tot és per culpa de Madrid, o de l'esquerra, o de tot plegat alhora. Ai...

    ResponElimina
  11. Eulàlia, em temo que en tirant parlava en to irònic. Jo no, i me'n alegro que tu tampoc.

    ResponElimina
  12. XeXu, el panorama post-20 N és dels més negres que he vist mai. I això que ara, abans de les eleccions, tot vol ser flors i violes. Em fa pànic pensar en el que ens espera. Ai...

    ResponElimina
  13. Carme, m'apunto a la teua crida anti-bàrbars!

    ResponElimina
  14. Raul, la recomanació que fas és genial! L'he seguida de cap a peus, i val molt la pena. Gràcies :)

    ResponElimina
  15. Alyebard, fantabulós! Gràcies per compartir-la :)

    ResponElimina
  16. Galderich, la majoria (!) de la gent els espera amb les mans obertes. Ai...

    ResponElimina
  17. Ei, pels que no se n'hagin adonat, no és meva, és de Kavafis ;-)

    ResponElimina
  18. Alyebard, si arriba a ser teua, a la propera trobada blocaire et fem uns jocs florals nómés per a tu :)

    ResponElimina
  19. Buf! els bàrbars...quina por! I tants, que els estàn esperant per rebrel's amb palmes i palmons :-(

    ResponElimina
  20. No oblidem que els bàrbars s'engalanen amb plomes diverses. I per aquest 20 de novembre sonen tambors.

    Ho he dit algun cop: no em fan tanta por els bàrbars (que al cap i a la fi vesteixen de bàrbars) com la gent que els obre la porta perquè passin a cop de vot. I són legió! I el que és pitjor: són classe treballadora!

    En quin moment ens hem perdut?

    ResponElimina
  21. Carme de la maleta, el pitjor és això: que damunt els hi fan l'onada!

    ResponElimina
  22. Enric, això és el més dolorós: que la pròpia classe treballadora som qui els donem carta blanca. Em ve al cap el Front Nacional de Le Pen i la quantitat d'obrers i immigrants que té al darrere, i que són qui el voten :(

    ResponElimina
  23. Inevitablement, el poema del Kavafis em du a recordar la novel·la del Coetzee. Allà explica molt bé tot això. Potser estem fent un petit comentari de Kavafis o de Coetzee.
    Perquè de vegades em rebel·lo i m'agradaria que els bàrbars no arribessin mai. Però de vegades espero secretament que aaribin i que es rebenti tot. No crec que arribi a votar el PP, però tampoc no em sabrà greu quan passi.

    ResponElimina
  24. Una de les lleis de Murphy: si una cosa pot anar malament, no en dubtis, hi anirà. O sigui que si, a pitjor és molt fàcil que hi vagi, encara tenim molt tram per perdre i tornar a les catacombes de la història. Malgrat tot espero que aquest sigui un bon cap de setmana :)

    ResponElimina
  25. Els bàrbars, estimat Leblansky, en un univers (u i divers, simultàniament) globalitzat som nosaltres mateixos. Esperar que la solució als problemes que generem vingui de fora, com un cop de puny sobre la intel.ligència per reactivar-la, ja no és de rebut.
    Podem esperar que arribim els bàrbars com Estragó i Vladimir esperen a Godot.

    ResponElimina