EL GAT DEL RABÍ

De tots el dibuixants de tebeos que conec, probablement l’Sfar –junt amb el gran Lluïsot- sigui el que més eclèctic de tots: en poques pàgines pot arribar a utilitzar mitja dotzena de registres gràfics diferents, des de la línia clara fins a pinzellades a la Chagall, entre una borratxera de colors combinada amb l’austeritat de l’ombra negra sobre fons clar, i a la inversa.

Sempre em passa: d’entrada l’Sfar no m’agrada gens, però a la que començo a llegir qualsevol dels seus àlbums, em fascina; és el dibuixant ideal de tebeos, aquell que és capaç de combinar a la perfecció la il·lustració amb el guió, la seqüència gràfica amb la textual. Membre destacat de la penúltima generació de grans autors francesos –amb Blain, Larcenet i Trondheim-, la seua obra mestra –per ara- és sens dubte El gat del rabí, cinc volums que compendien reflexió filosòfica, sociologia teològica, humor ensucrat i ironia salvatge, aventura clàssica i folletinesca, passió i estoïcisme.
L’he recomanat a tothom, i a ningú l’ha decebut, tan se val si es tractés d’un setciències dels tebeos com d’un neòfit en el tema. El punt de partida, la portada del primer volum, ja és tota una garantia; el temps i l’espai, un país àrab en l’època en que era possible dialogar entre religions i fins i tot entre creients i ateus, incita a la lectura; i el personatge que fa de lligam de les diferents trames que se superposen en la història narrada, un gat que té el do de la paraula, és un reclam impossible de passar per alt.

La web oficial del tebeo ofereix informació de tot tipus, i la seua visita deixarà satisfet a qui ja s’ha llegit els cinc àlbums, i motivarà a fer-ho a la resta.
I servirà de pas per assabentar-se de l’estrena, avui mateix, del film homònim dirigit pel propi Sfar, i presentat en format 3D. Caldrà veure la pel·lícula per veure com se’n ha sortit, però la cosa promet.