És molt diferent, però suposo que va intrínsecament lligat al fetitxisme, això del fanatisme. Ara que res a veure amb fanatismes religiosos o polítics, els del fetitxista. I menys encara amb els futbolístics.
No, són fanatismes lligats a objectes o elements culturals que, per motius diversos, s’han anat instal·lant al còrtex cerebral i convertint-se en part essencial i insubstituïble de l’individu que els té, o millor dir, els posseeix.
Però ser fan no implica eliminar l’esperit crític, ans al contrari, el fan recela de tota nova versió, edició o adaptació de l’objecte o element fetitxe. Els tintinòfils que esperen amb impaciència les tres noves pel·lícules protagonitzades pel seu heroi de paper alhora que tremolen de pànic, m’entendran molt bé.
En el meu cas, Metropolis de Fritz Lang és un dels meus fanatismes: m’agrada conèixer tot el que a aquest film fa referència, veure tantes restauracions i versions i adaptacions com s’hagin fet, i evidentment posseir el vídeo en totes les variats possibles, així com tots els llibres i revistes que el tinguin com a tema central. Per això no he dubtat en fer la reserva d’entrades a la projecció de la versió restaurada del film que es farà aquest divendres al Grec de Barcelona, amb la interpretació en directe de la partitura composada ex professo per Martín Matalón per aquesta restauració.
I em fa tanta il·lusió com temor: el Grec és a l’aire lliure, i això pressuposa, per molt de nit que sigui, un excés de llum que impedirà la visió correcta de la pel·lícula, projectada a més sobre una pantalla portàtil i molt probablement de dimensions reduïdes. Per no parlar de l’enigma de la partitura i la interpretació que d’ella es farà.
Però no m’ho perdria per res. I a més, tindré a la Carme al costat.
Entenc el teu patiment. Ja fa setmanes que em mossego les ungles per a veure si la barba del meu estimat Haddock serà real, si el Tintín serà el més fidel possible al còmic, si en Tornassol serà exactament tan sord com a les històries que t'han m'han fet somiar. I és que m'han fet somiar tant i tant que no vull cap canvi, els vull exactes, idèntics... per això aquest temor al fracàs.
ResponEliminaNo estic gaire segur que tots els fanatisme i fetitxismes no tinguin molt en comú. Es fa difícil pensar que és el mateix el Barça que Fritz Lang, però les addiccions (per exemple) també són molt semblants, tan si són a la feina com als psicotròpics o la TV.
ResponEliminaSobre Metropolis, la vaig descobrir als 14 anys i em va deixar enganxat. No sabria dir quantes vegades l'he vista i suposo que enganxa perquè sempre li trobes un nou detall, una nova referència. En fi... que no sigui res això del Grec. Jo per si de cas la tinc a casa guardadeta, en DVD.
Ooooh, que maco.
ResponEliminaPerò ara m'explico el motiu de tenir en Leb instal·lat a la butxaca, va ser per aconseguir-li una versió de Metrópolis de Giorgio Moroder.
A mi, mai m'han convençut versions d'originals i no he necessitat posseir res que no ho sigui. No dec ser gens fan ni fetitxiste doncs?
I si, estaré al Grec al costat de qui potser renegarà tota l'estona, o amb sort, no!
(Vull dir amb sort que NO renegui, no de no ser-hi) hi,hi!
Leb,
ResponEliminaMai entendré als fetitxistes... ;-)
Porquet, i a més estic convençut que la immensa majorai dels tintinòfils creiem que les pel·lícules ens decebran, ai.
ResponEliminaLluís, la meua addicció és més tardana que la teua. Però em va agafar amb força, i veure-la en pantalla de cine em resulta irresistible.
ResponEliminaCarme, que la versió del Moroder, conyes a part, és molt bona, encara que als puristes els va fer ais. I a més, resulta més dificil adormir-se veient-la, ja que és més curta que la versió original de 150 minuts. I això d'adormir-se veient cinema no ho dir per ningú en especial, que consti, haw, haw!
ResponEliminaGalderich, jo tampoc, haw, haw!
ResponEliminaHome, serà tot una experiència...a més, si vas ja pensant que potser serà un bluf, potser t'emportes una sorpresa i es tot al contrari. El pitjor es anar convençut de que serà massa i després descobrir que no. Fa uns anys no hi havia una versió amb música de Max Sunyer o era una altra? potser Berlin?
ResponEliminaGran pel·lícula! i la Berlín que comenta l'Aris també. Crec que La locomotora negra també li va posar banda sonora.
ResponEliminaLeb, les possibilitats són infinites, tantes que l'escenari el pots crear tu. Deixa't dur, i abans que res encegui la nitidesa dels sentits, tanca els ulls. Deixa't dur.
ResponEliminaAris, és un bon consell el que m'has donat, gràcies :)
ResponEliminaAh, Aris, i això que dius del Sunyer no em sona; possiblement devia ser Berlin el film musicat.
ResponEliminaAlyebard, això de la Locomotora negra jo també crec que era BS per a Berlin, i gran pel·lícules, com bé dius!
ResponEliminaEnric, soc capaç de seguir molts consells, però veure Metropolis amb els ulls tancats, definitívament NO, haw, haw!
ResponEliminaNo hi ha dubte que hi heu d'anar! Volem la crítica, pliis :-)
ResponEliminaEm podria extenre molt més en el meu comentari lloant el teu bon gust de la difinició acotada de fanatisme cultural, però prefereixo dir-te quelcom més important: et prometo que veuré Metropolitant tan aviat com sigui possible ara que ja estic lliure.
ResponEliminaCarme, anirem amb preparació prèvia: com que comença a les 10 de la nit i dura 150 minuts, aquesta tarda farem una migdiada, i ens injectarem via intravenosa un parell de pepsimax, haw, haw!
ResponEliminaEduard, doncs ja posat a recomanar, fes-te amb la versió íntegra i rstaurada per la fundació Murnau ara fa dos anys. És facil de trobar i té un preu mòdic.
ResponEliminaQue bonic (i llarg) ho has fet per arribar a la frase final, amb la Carme plena de "tejus" ^^ No t'hi amoïnis, anirà bé, i si no hi va tindràs un motiu per emprenyar-te amb una cosa perfectament prescindible, que són les millors per emprenyar-se :)
ResponEliminaCom que hores d'ara ja deus haver-la vist, faig una petició: que ens ho expliquis: com ha anat?
ResponEliminaMetròpolis és una obra d'art del cinema! a hores d'ara ja deus haver anat al Grec
ResponEliminaAplaudeixo el final del teu post: que bonic! Pel que fa a Metropolis, només la recordo perquè va ser l'objectiu d'un treball a la facultat.
ResponEliminaei.. que potser t'has quedat a l'any 2026 i estàs amb la Maria la mar de content..? doncs vine cap aquí que al 2011 també necessitem mediadors socials..!
ResponEliminaLolita: ja vinc, ja vinc...
ResponEliminaLolita, ja se'n guardarà pas!!!
ResponEliminaAmb prevenció, li vaig lligar els cordons de les bambes, per si de cas tenia cap mala intenció!