28 de juny del 2011

DE SUBMARINS, AVIONS I ALTRES MÀQUINES PER VIATJAR






La Carme sempre va enfeinada amb cinquanta mil coses, i entre això i allò mai acabem sortint a l’hora, o sigui que, com era d’esperar, el cap de setmana passat vam marxar al sud de França amb força retard sobre l’horari previst, com se sol dir en aquests casos.

És clar, només començar ja vam haver de modificar els plans, i ens vam aturar a Ceret per dinar i anar acostumant-nos als horaris francesos. Quan ja estàvem a punt de continuar la ruta cap al Mas des Sources se’ns va acudir que podíem passar per davant del museu d’art modern, per veure quina expo temporal feien, encara que estàvem convençuts que segurament no valdria la pena entrar-hi.
I vam tenir sort, molta sort: resulta que des del 19 d’aquest mes fins al 6 de novembre, amb el títol Le rêve du navigateur s’exposen un conjunt d’instal·lacions, escultures, dibuixos i pintures de Riera i Aragó mil·limètricament adaptades a l’espai del museu de Ceret.
És una d’aquelles exposicions que et permet redescobrir el concepte d’art i recuperar la confiança en ell i en els artistes com a creadors: poesia, joc, aventura, ironia i altres elements s’enllacen en un conjunt de propostes estètiques que –afortunadament- ultrapassen la moda i cerquen la complicitat de l’espectador però sense l’arrogància ni les ínfules pròpies d’alguns dels més reconeguts artistes contemporanis. Potser aquesta humilitat amb que Riera i Aragó presenta la seua obra té a veure amb la maduresa de les seues propostes, que no per això resulten menys fresques.
L’exposició ens va agradar tant que vam acabar comprant el catàleg, i aviat tornarem a la Catalunya Nord per veure la segona part, instal·lada al museu de Cotlliure.

28 comentaris:

  1. Va ser tota una troballa! Les fotos parlen per si soles, és una obra d'impactant serenor.

    I si, s.u.p tornem molt aviat, tot sortint amb algun "petit" retard. . .nyeee,nyeee.

    ResponElimina
  2. Sí que sembla molt interessant! Fa temps que volem viatjar al Rosselló, però sempre que planegem uns dies a França, ens posem malalts!

    ResponElimina
  3. Ja us veig jubilats vivin a França. A mi també m'agrada molt. I podràs comprar tanta Bande Dessine com vulguis!

    ResponElimina
  4. Vaig arribar per primer cop a Ceret fa uns deu anys, sense saber que hi havia aquest museu fantàstic. El plaer es va veure augmentat per la sorpresa...
    Mentre llegia el teu apunt em venia al cap la música de "Batiscafo Katiuscas", i no sé perquè... Parlant de Ceret, hauria estat més previsible sentir en Pascal Comelade.

    ResponElimina
  5. És tan típica l'escena de la parella que ha de sortir de casa i ell espera impacient al rebedor fumant una cigarreta mentre ella corre per la casa endreçant les últimes coses i ficant-li a la maleta d'ell les coses que s'ha deixat... Molt costumista la primera part del teu post d'avui.

    Gràcies per la recomanació. Ja n'havia llegit una referència. Cal anar-hi!

    ResponElimina
  6. Són unes imatges preciosses a més a més les vau trobar en una circunstància certament romàntica.
    PD. ¿Val la pena Ceret? És que no hi he estat mai i pot ser ara a l'estiu-

    ResponElimina
  7. Això deu ser allò que es coneix com un "Happy Accident".

    Si el Lluís llegint el teu apunt ha pensat en música, a mi m'ha vingut al cap la pel.lícula, "Una invenció diabòlica" de K.Zeman,amb tot aquell mostrari fantàstic de zeppelins, submarins i artefactes variats.

    Quina bona pinta que fa aquesta expo!:-)

    ResponElimina
  8. Carme, pensa que va ser gràcies al retard que portàvem que vam acabar dinant a Ceret i visitant l'expo del Riera i Aragó. O sigui que te'l agraeixo de tot cor :)

    ResponElimina
  9. Allau, com a afrancesat total que soc, crec que no podeu endarrerir per més temps una estada a la Catalunya Nord. I si us poseu malalts, el pastís de Marsella diuen que fa meravelles :)

    ResponElimina
  10. Aris, la Carme i jo ens estem plantejant comprar una masia a la Catalunya Nord per fer allà la nostra comuna de 3a edat :)

    ResponElimina
  11. Lluís, el Batiscfo Katiuskas el vaig tenir al cap durant bona part de la visita... fins que vaig escoltar el vídeo que es projectava, que tenia com a banda sonora l'espectacular Rose Rouge del Saint Germain!

    ResponElimina
  12. Tirant, la història que expliques presenta un petit inconvenient en el cas de la Carme i jo, i és que no vivim a la mateixa casa :)

    ResponElimina
  13. Eduard, Ceret s'ho val i molt! I si vas en dissabte, tindras el plaer de fruir del mercadillo. L'experta en Ceret és la Llum, del bloc Mainoestard
    http://mainoestard.blogspot.com/
    Té alguns bonics videos fets per ella sobre Ceret.

    ResponElimina
  14. Carme de la maleta, el Karel Zeman és un dels meus directors de cine més admirats!!! I tot i que l'estil del Riera i Aragó té poc a veure amb l'iconografia de Zeman, penso que tens molta raó quan els compares: crec que tots dos han begut de l'obra de Verne.

    ResponElimina
  15. Per cert, Carme, aneu a veure aquesta expo. N'estic totalment convençut que us agradarà molt, tant a tu com al Misteral.

    ResponElimina
  16. Veus.......de vegades anar tard fins i tot pot anar bé, cosa que a mi em fot molt nerviós, ho reconec

    ResponElimina
  17. una estètica molt suggerent.. intueixo una propera escapada cap a Ceret..:)

    ResponElimina
  18. Saint Germain! Això són paraules majors. Corro a buscar-lo pel iutub, que el CD (Tourist, el doble) el tinc a 170 kilòmetres.

    ResponElimina
  19. Quina fortuna trobar un artista amb qui dialogar! Ara m'heu fet enveja tu :)

    ResponElimina
  20. Hem de recuperar Ceret i tot el Vallespir a casa nostra. Que de francesos ho són poc o gens. La nostra ocupació serà pacífica o no serà. Ara recordo al Manolo, al Casals..., a tots els artistes que hi trobaren acollida.

    ResponElimina
  21. Garbí, a mi també em fa posar molt nerviós haver d'esperar. Però com bé dius, també té la seua part positiva (i mira que d'entrada em costa de trobar-la, grrrr)

    ResponElimina
  22. Lolita, tenint present l'estètica del teu bloc, intueixo que l'expo t'agradarà molt :)

    ResponElimina
  23. Clídice, la dialèctica artista-obra-espectador és la única que pot donar sentit a una exposició. Sovint però aquest sentit no hi és o es desvirtua i esdevé negoci, aegl!

    ResponElimina
  24. Girbén, estic amb tu: la recuperació és urgent.

    ResponElimina
  25. Ceret és el centre del món, i no pas l'estació de Perpinyà!

    Ni d'hora ni tard. El camí es va fent a mida que el caminem (perdó per la paràfrasi, però mencionant Colliure...). Ens anem adaptant, com les pintures en l'espai del museu.

    Si es fa tot a l'hora, s'acaba fent allò que està previst, sense sorpreses.

    ResponElimina
  26. Enric, segur que la Carme J aplaudeix el teu comentari. Jo com que soc força quadriculat, només entenc aquestes coses a posteriori :)

    ResponElimina
  27. Enric,
    plas, plas, plas,
    efectivament t'aplaudeixo, ets el meu heroi, tu si que m'entens !!!
    Sort d'allò que diu -més val tard que mai-

    ResponElimina