8 de juny de 2011

INFAMES I ASSASSINES

No podré dormir tranquil avui, però tampoc puc estar més temps en silenci, i algú havia de fer públic un secret que cada cop ho és menys i del que es parla xiuxiuejant en els cercles reduïts blocaires.

Potser heu caigut en el parany i les heu provat: si és així, ja esteu perduts i és massa tard per poder fer res. Em refereixo als indescriptibles efectes secundaris que provoca la ingesta de les infames olives assassines d’en Galderich. Però això s’ha acabat per sempre més, a partir d’ara ja no podran fer més mal, doncs tothom sabrà el terrible secret que amaguen.
L’origen d’aquestes demoníaques esferes verdes data de l’any 1985, quan en Galderich va encarregar a un obscur químic del barri de Gràcia de Barcelona la confecció d’un additament especial per 50 olives. Aquell home va morir un any més tard en estranyes circumstàncies, deixant un llegat de 49 olives.
I des d’aleshores, en tota festa o esdeveniment familiar o amical al qual en Galderich es convidat, allà apareixen les olives de la infàmia, que ara ja no arriben a 30, és clar, doncs des del 1985 són uns quants els desgraciats que les han provat, sucumbint a la maldat innata d’aquestes pèrfides boles.
Vigileu doncs, il·lusos i golafres, quan contempleu, amb ingenuïtat o gana, els petits vegetals dignes dels cants de Maldoror que en Galderich posa a taula a l’abast de tothom, i abans de caure en el parany víctimes de la intemperància, penseu en els vostres fills o demés parents i sapigueu refrenar els vostres impulsos.
Ara ja ho sabeu: allà vosaltres si un dia, desafiant les més mínimes precaucions i el sentit de la prudència, s’aventureu a tastar les infames olives assassines d’en Galderich!


[la molt encertada qualificació d’“infames i assassines” és del gran Allau, qui ja fa cosa d’un any va cometre l’error de provar-les]

36 comentaris:

  1. En Galderich és un ídol amb les coses del menjar, eh!
    http://enceneu-els-llums.blogspot.com/search/label/Vidas%20ejemplares

    Doncs no em penso perdre mai cap trobada on hi sigui en Galderich, tot i les infames i assassines olives. Tastar-les és un perill important a còrrer..... però m'encanten els reptes !!!
    Ell ja aconsella que cal tenir un tros de pa i les seves bondats a l'altra ma, per alleugerar el verí i no ser transformat en un monstre!

    Leb, les vas tastar fa molt de temps, oi? Ara m'ho explico tot!!! Poooobre !

    ResponElimina
  2. Leb,

    No es poden desvetllar secrets. Sort que només dones dades però t'haig de comentar que tinc la fórmula de les olives perquè abans de morir en estranyes circumstàncies... va cantar!

    ResponElimina
  3. Però l'Allau encara viu, no? Ara que ho dius, fa dies que no el veig comentar, però si ja fa un any que les va tastar... són d'efectes retardats? No sé jo, a mi m'encanten les olives i tinc l'estómac de titani...

    ResponElimina
  4. Pel títol ja sabia de què parlaves, serà que també en sóc supervivent. L'Allau, jo i d'altres ho podem explicar perquè hem descobert l'antídot. Una altra cosa és fer-lo públic, que no. Això si, després de l'experiència et sents com aquells personatges que retornen de terribles aventures revestits d'una aura d'invencibilitat. Cianur a mi? HA! si he tastat les olives d'en Galde! :)

    ResponElimina
  5. Hi ha mutants que sobreviuen! S'hauran d'estudiar. Marxant unes autòpsies!

    ResponElimina
  6. El virus ecoli és una gominola al costat de les olives assassines.......però jo vaig repetir i tot, ara ja aviso, desgraciat qui les tasti sense tenir res més al voltant seu per ingerir, perquè treura flames per la boca

    ResponElimina
  7. Jo vaig sobreviure, perquè de petit vaig caure a la marmita.

    ResponElimina
  8. Sabia que alguna cosa estranya s'amagava darrere aquestes sospitoses olives...en veure que en Galderich no en tastava ni una, vaig fer el què tocava:

    deixar-les de banda i atacar la coca de recapte! :-)

    ResponElimina
  9. Carme,
    I tant que les menjo! Són les meves vitamines diàries per a sobreviure en aquest món. El que passa és que no són apreciades per depèn de quines persones...

    ResponElimina
  10. ostres.. ara ho entenc..des de fa uns dies, i més exactament des de la trobada a can Leb, he percebut un seguit de deliris en els blocaires que hi van anar que ultrapassen i molt els efectes de la manita muscaria o com coi es digui aquell bolet tan imaginatiu,,:)

    ResponElimina
  11. aaaaaaaaaaaarrrrrrrgggghhhhhhhhhh! estic perduda, ja m'estranyava els estranys canvis física que anava patint des del dia 22. Jo ho atribuia al resultat electoral, però deu ser per culpa de les olives...

    Allau, Clidice, l'antídot, please, vite!!!

    ResponElimina
  12. Ui, Galderich, ja t'han penjat el sant Benito.
    Però si estan estupendes! pitjor els cogomebres, home. Aquestes olives t'animen.

    ResponElimina
  13. Les olives, en imatge almenys, feien por, sí. Imagino un títol de l'estil "L'ordalia de les olives". Ai, ai. Tremoleu blocaires.

    ResponElimina
  14. Jo no les vaig tastar... digueu-me poruga si voleu... (que no ho sóc).

    A la propera trobada potser m'arrisco (amb l'antídot, of course!).

    ResponElimina
  15. Escolta, Leblansky. Et pago tot l'or del món si convides a un aperitiu d'olives galderiquianes el nostre president i de passada el portaveu del govern, el futur alcalde de Barcelona i ja de passada el seu amic comú, Monsenyor Duranilleida. T'ho prometo.

    ResponElimina
  16. Però que passa exactament si les prens? Et mors, et comences a interessar per frikades? Vull dir que tot plegat és una mica abstracte.
    Galderich, com és que hom no sap el gust de les teves olives.

    ResponElimina
  17. Carme J, er... uh... que jo les olives aquestes no les he provat mai. O sigui que això vol dir que jo...

    ResponElimina
  18. Galderich, ets un monstre! O sigui que tens la fórmula? Això vol dir que, quan s'acabi la primera tanda d'olives -sort que va poc a poc- en podras confeccionar una altra? Ah, miserable!!!

    ResponElimina
  19. XeXu, ara ja tens un motiu més per saltar-te les normes personals i venir a la propera trobada :)

    ResponElimina
  20. Clídice, sempre recordaré al cara que vas fer quan et vas posar a la boca una oliva infame d'en Galderich. Déus, la teua transformació va deixar en no res la de Jeckill & Hide!!!

    ResponElimina
  21. Ups, diria que és Jeckyll, i no Jeckill com he escrit abans.

    ResponElimina
  22. SM, tota la base biològica d'aquestes olives és matèria per una ment privilegiada com la teua. I potser ni tu arribaras mai a saber la infame composició exacta d'aquestes abominables boles verdes.

    ResponElimina
  23. Garbi, potser les olives d'en Galderich siguin l'antídot contra l'e. coli. Qui les prova, o es mort a l'instant o ja és capaç de soportar-ho tot com si res, haw, haw!

    ResponElimina
  24. Allau, vet aquí el motiu pel qual has sobreviscut. Tot i això, ja es veu que la marmita aquesta té efectes secundaris força diferents entre les persones que heu caigut a dintre. O això, o has fet un regim severissim :)

    ResponElimina
  25. Carme de la maleta, vas actuar de la forma més sensata. I a la propera, has de seguir resistint-te als cants de sirena, haw, haw!

    ResponElimina
  26. Lolita, jo diria que alguns ja estavem tocats del bolet abans de consumir les olives, haw, haw!

    ResponElimina
  27. Eulàlia, em temo que els resultats electorals encara són més terrorífics que les olives, ai!

    ResponElimina
  28. Aris, quan les provis ja no diras el mateix... si és que després de provar-les encara et queda esma per dir alguna cosa, haw, haw!

    ResponElimina
  29. Joan, ara que ho dius, em sembla que la Paramount esatava en tractes amb en Galderich per fer no sé quina telesèrie sobre olives psicokillers...

    ResponElimina
  30. Mari Carmen, resisteix i no et deixes vencer per l'abominable atractiu del mal encarnat en les olives!!!

    ResponElimina
  31. Lluís, d'acord, però ja posats... puc convidar també al Garcia Albiol? I per allò de que soc valencià de naixement, t'importaria que li passi una tapa d'olives al Camps? O millor, unes quantes tones...

    ResponElimina
  32. Eduard, això d'interessar-se per frikades, al menys en el meu cas, és anterior a les olives, haw, haw!
    I del seu sabor, atreveix-te a provar-les! (havent fet testament prèviament, és clar)

    ResponElimina
  33. Jo tinc una altra teoria sobre la finalitat de les olives assassines. No és lògic que en Galderich continuï convidant els amics a les infames olives perquè si tan mortíferes són ja ens hauria liquidat. De fet, ens està administrant el verí en petites dosis per fer-nos immunes als efectes. Per què? Perquè el seu objectiu és apocalíptic! El dia que veieu que els convidats són estranys als nostres cercles (mireu el comentari d'en Lluís, per exemple), aquell serà el dia del judici final i nosaltres ens salvarem; els morts ressuscitaran i els justos tornaran a la vida. No perdem l'esperança!

    ResponElimina
  34. Ostres, em sembla que li passaré aquesta tirallonga de comentaris a l'olivaire que aplica la fórmula magistral.

    I per cert, ni al Masduranilleidaalbioltriascamps...felippuig els penso convidar a aquestes olives. Només les porto per als amics per saber que ho són de veritat si em tornen a convidar!
    Pels que dieu els puc preparar unes altres més fulminants, però aquestes, no!

    ResponElimina