INFAMES I ASSASSINES

No podré dormir tranquil avui, però tampoc puc estar més temps en silenci, i algú havia de fer públic un secret que cada cop ho és menys i del que es parla xiuxiuejant en els cercles reduïts blocaires.

Potser heu caigut en el parany i les heu provat: si és així, ja esteu perduts i és massa tard per poder fer res. Em refereixo als indescriptibles efectes secundaris que provoca la ingesta de les infames olives assassines d’en Galderich. Però això s’ha acabat per sempre més, a partir d’ara ja no podran fer més mal, doncs tothom sabrà el terrible secret que amaguen.
L’origen d’aquestes demoníaques esferes verdes data de l’any 1985, quan en Galderich va encarregar a un obscur químic del barri de Gràcia de Barcelona la confecció d’un additament especial per 50 olives. Aquell home va morir un any més tard en estranyes circumstàncies, deixant un llegat de 49 olives.
I des d’aleshores, en tota festa o esdeveniment familiar o amical al qual en Galderich es convidat, allà apareixen les olives de la infàmia, que ara ja no arriben a 30, és clar, doncs des del 1985 són uns quants els desgraciats que les han provat, sucumbint a la maldat innata d’aquestes pèrfides boles.
Vigileu doncs, il·lusos i golafres, quan contempleu, amb ingenuïtat o gana, els petits vegetals dignes dels cants de Maldoror que en Galderich posa a taula a l’abast de tothom, i abans de caure en el parany víctimes de la intemperància, penseu en els vostres fills o demés parents i sapigueu refrenar els vostres impulsos.
Ara ja ho sabeu: allà vosaltres si un dia, desafiant les més mínimes precaucions i el sentit de la prudència, s’aventureu a tastar les infames olives assassines d’en Galderich!


[la molt encertada qualificació d’“infames i assassines” és del gran Allau, qui ja fa cosa d’un any va cometre l’error de provar-les]