La meua penúltima descoberta d’aquelles terres es diu Amiina –no trobo enlloc el significat d’aquesta paraula-, un quartet de corda femení al que ara s’han afegit dos homes i un bon pessic d’electrònica i experimentació per construir un bellíssim pop de cambra editat en cedé amb el títol de Puzzle.
El vídeo de la interpretació en directe del tema Sicsak – pressuposo que deu voler dir ziga-zaga - dura set minuts i mig, i val la pena veure’l complet, escoltant-lo amb auriculars per no perdre cap detall.
Creia tenir temps i paciència per a superar qualsevol cosa, i prometo haver-ho intentat, però no, no he pogut passar dels 4 minuts!!!
ResponEliminaN'he sentit altres temes d'ells que m'agraden més!
Bon cap de setmana a toooooots!!!
Ja sé qui farà la música de la propera campanya d'estiu del Corte Inglés en lloc del Georgie Dann.
ResponEliminaCom es diu "veranito" en islandès?
Al principi pensava que seria una mica pesat. Però m'ha acabat agradant bastant. És ideal com música de fons mentres he llegit l'article de Santiago Niño d'avui (http://lacartadelabolsa.com/leer/articulo/una_consulta).
ResponEliminaCarai, aquest bloc és un pou de saviesa pel que fa recomanacions... una altra cosa que m'apunto! (per quan tingui uns auriculars a mà o no estigui dins la biblioteca!)
ResponEliminaDe totes les arts la música és la més subjectiva. No em feu dir per què; no m'he aturat a pensar-hi. A través de la literatura, de les arts plàstiques, del cinema, és fàcil trobar llocs comuns on compartir coneixements i sensibilitats. La música deu estar en una part del cervell que connecta amb l'úter, i allà us asseguro que hi era jo sol.
ResponEliminaEn fi, de música no en sé. Però sí sé que els sons massa metàl·lics em fan mal de cap, que les cacofonies em resulten molestes (no sempre) i que l'harmonia (o la manca d'harmonia, com és el cas) és un misteri que no acabo de cal·librar.
Islàndia és un país sense arbres i se m'acudia que el vent no juga a les melodies amb les branques i les fulles, sinó que llisca sobre superfícies de gel provocant un so monocord que necessita una sensibilitat especial per assumir-lo.
El bacallà segur que no és perquè d'això si que n'entenc!
En els quinze dies que he estat a Islàndia, només vaig poder veure i envejar la manera de viure d'aquella gent. Un país fantàstic ha de fer música fantàstica
ResponEliminaBrillant! Música de fons, però de la bona. SM
ResponEliminaBona música. Molt relaxant. Per a Islàndia no hi ha bacallà sinó salmò t'ho diu un que hi ha estat.
ResponEliminaContinua fent de manager
carai, que islandés! el soroll de la serra m'agrada...
ResponEliminaCarme J, em sorprén que no l'hagis acabat. Segur que l'has escoltat ambn auriculars, i no des dels altaveus de l'ordinador? Si és així, res a veure amb el so original!
ResponEliminaTirant, a Islàndia no n'hi ha, de veranito. En el doble sentit. Ai, senyor, el que et falta encara per aprendre, haw, haw!
ResponEliminaRaul, celebro que t'agradi. I gràcies :) per la recomanació de l'article d'en Níño: sempre és un plaer escoltar o llegir a aquest home, mira que en sap.
ResponEliminaYáiza, a veure si t'agrada :)
ResponEliminaEnric, és un plaer llegir el teu extens i reflexiu comentari sobre les arts i l'especificitat de la música, que ve a dir, amb molta delicadesa, que la música d'Amiina no t'agrada :)
ResponEliminaM'has donat peu a un futur post sobre els gustos musicals en comparació als d'altres manifestaciosn artístiques. Fins i to em passa pel cap un post a dues mans (o a dos blocs). En parlem :)
(en canvi, de bacallà estic peix)
Garbi24, quinze dies a Islàndia??? Hauries de veure com de llargues se m'han posat les dents! Quina envejaaaaa!
ResponEliminaEduard, tu també has estat a Islàndia, home privilegiat? Quina sort que teniu, i quina enveja em feu :)
ResponEliminaI amb això que dius del salmó, em deixes amb un dubte semànticoexistencial: que déu ser això del bacallà d'Islàndia?
Aris, et vaig a confessar un secret: dues de les meues aspiracions futures són ser intèrpret d'acordió i de serra de fuster. I ho dic seriosament.
ResponEliminaSM, les valoracions d'un melòman i músic com tu me les llegeixo amb espectació. Per tant, és fantàstic que els Amiina t'agradin, no ho tenia clar que fos així.
ResponEliminaGalderiiiiiiiiich!
ResponEliminaI la teua crítica? On ets? Necessito la teua crítica!
Leb, amb tot, em curo en salut perquè el gust per la música és canviant. Després del que he dit, podries pensar que no m'agrada, per exemple, la música dodecafònica. Doncs... Mira, vaig anar al Liceu a veure Lulú, i vaig gaudir molt. Et deixo l'apunt que vaig fer perquè hi veuràs més clarament l'explicació: Lulú, mite i realitat
ResponEliminaAquest piano a dos blocs, quan vulguis.M'encanten els encàrrecs!
Sí que es menja bacallà a Islàndia, i és de gran qualitat; com el salmó, la truita o l'arengada. I el tauró podrit, també (no l'he provat).