4 d’octubre del 2010

L'AVI MARIANO I L'INFERN

Encara no devia tenir jo deu anys quan l’avi Mariano va morir, però me’n recordo molt bé dels seus dits grocs de fumador de tabac embolicat amb paper de fumar i saliva, les seues ulleres amb el vidre dret enfosquit i la seua veu rogallosa però melòdica que taral·lejava cuplets, tangos i sobretot, sobretot, el Rascayú, cançó de contingut fúnebre i sinistre però amb un ritme tan alegre i ballable que la mort i els cadàvers de que en parla la seua lletra resulten simpàtics i la mar de trempats.
L’avi Mariano era mariner de barca de bou, d’aquells que es lleven a les cinc de la matinada per anar a la mar i tornen a port passades dotze hores. Subhastat el peix, se’n anava a beure, a fumar i a jugar a les cartes amb els amics i coneguts –és a dir, amb tota la resta de pescadors del poble- i tornava a casa quan veia que l’alcohol podia començar a fer-li males passades, que no es podia permetre el luxe d’emborratxar-se –mai no ha va fer, segons explica ma mare-, que era vidu i havia de fer el sopar per als cinc fills que tenia.
És clar, quan jo el vaig conèixer, l’avi gairebé no podia caminar, l’alcohol li estava estrictament prohibit pel metge i les cartes les tenia guardades i només jugava en contades ocasions, quan venia a veure’l algun dels seus amics; en canvi, i afortunadament pel meu avi, en aquella època el tabac encara no s’havia anatemitzat.
En més d’una ocasió, quan el mossèn venia a casa a visitar-lo -als pobles petits era costum que el mossèn anés a veure a la gent gran- jo els sentia com discutien, i com el meu avi defensava que l’infern era el lloc ideal per retirar-se. El mossèn s’encenia, s’escandalitzava i el renyava, però l’avi Mariano es mantenia en la seua tesi i l’argumentava de manera convincent, explicant que a l’infern van els bevedors, els jugadors de cartes i les xiques guapes dels cabarets, que sempre acaben traient-se la roba degut a la calor que fa allà baix.
Quan el mossèn marxava empipat, l’avi Mariano, tot cofoi, es liava una cigarreta, es reclinava al balancí i començava a taral·lejar el Rascayú.

43 comentaris:

  1. L'avi Mariano pensava el que molts pensem avui dia, ja que hem de tenir una vida eterna, almenys que sigui de vici i perversió que no pas d'adoració i donar saltets sobre els núvols. Quin avorriment d'eternitat!

    ResponElimina
  2. Entranyables records d'avi xulo i burleta!
    Excepte per l'alcohol i el tabac. . . .ehem!
    Es podria dir allò del personatge de tebeo Agamenón.
    -Igualico,igualico que el defunto su agüelico-

    Hoooo, ja tinc la cançoneta enganxada per tot el dia. ...
    Rascayú cuando mueras que haràs tu!....

    Apa,me'n vaig a 5o quilómetres, quasi a l'infern!
    Muuuuuuà ...

    ResponElimina
  3. Molt bo, el teu avi Mariano. Jo crec que tenia raó, a l'infern si que hi ha marxa. Un excel'lent el relat. Raskayu, Raskayu...a mi tambe se m'ha enganxa't.

    ResponElimina
  4. No m'estranya que imaginés un infern fet a la seva mida...segur que al Cel està prohibit fumar!
    Un iaio entranyable, aquest Mariano!
    ;-)

    ResponElimina
  5. Ja ens el trobarem! Espero que l'altre Mariano, en Rajoy, se'n vagi al cel i així no confondre'm de Mariano quan el saludi.

    ResponElimina
  6. doncs deu estar amb mon oncle Cirilo que deia que ell volia anar a l'infern que era on hi havia totes les "artistes" ;) i amb mon sogre que sempre tenia fred i ni pensaments del cel, "amb el corrent d'aire que hi fa!". saps què? jo també me'l demano, deuen estar força distrets allà baix :)

    ResponElimina
  7. Doncs deu ser fumant amb el meu, que després de portar a la seva filla a l'altar -suant pel mal "ratu"- va dir que a l'església no l'hi tornarien a veure si no era amb els peus per davant, com així va ser.

    Però saps, va ser dels enterraments de persones anònimes on he vist més gent a la meva vida i és que es feia estmar molt, segur que com el teu.

    ResponElimina
  8. Quin home més admirable! I, ja se sap...de tal riu, tal aigua.

    ResponElimina
  9. Llig els vostres comentaris i em sorprenc, també el meu iaio tenia eixa teoria...que grans, encara que quan entràvem els xicotets deixava de cantar els cuplets, després a l'escoltar-los m'he adonat de perquè...Jo també m'apunte a eixe infern, cantant els cuplets prohibits i per descomptat amb alcohol, tabac i cartes.

    ResponElimina
  10. El teu avi segur que comparteixen anècdotes de la mar amb el meu pare (oficial de la marina mercant) que pensava el mateix. Deia que al cel només hi anirien les meves tietes ( que són unes santes) i els fogoners del seu vaixell que van creuar el Canal de Suez, palejant carbó despullats a 60º a l'ombra. Deia que ells ja l'havien viscut a la terra l'infern.

    ResponElimina
  11. i quanta raó tenia l'avi Mariano!, reivindico una societat més Mariana!
    rascayú... cuando mueras que haras tu.. tu seras un cadaver nada mas..!

    ResponElimina
  12. Al meu avi Mariano, tot i que de jove havia practicat el rem esportiu pel port de Barcelona, el recordo com un home tan poc mariner que gosava anar a la platja amb traju i corbata. Tampoc és que fos un gran bevedor ni un jugador (aquesta era l'avia, campiona intractable del dòmino als bars). El punt que sí comparteix amb el teu Mariano és la condició de descregut, amb unes maneres discretes però amb el mateix resultat.

    ResponElimina
  13. si és realment així ens veiem allà, si em porten a un altre lloc ja damanare el trasllat

    ResponElimina
  14. Jo també! M'agraden aquests retrats però m'estic començant a espantar. Jo també tinc besavi que era així.

    ResponElimina
  15. Carme J, admiro al meu avi Mariano,i es veu que físicament ell i jo som bastant iguals; en canvi, pel que fa al caracter, som força diferents: jo soc més punyetero, més tancat i més vergonyós. Em guanya l'avi de golejada!

    ResponElimina
  16. XeXu, si existeix la vida eterna, em temo que tant al cel com a l'infern deu ser força avorrida, si ens fiem de les descripcions dels llibres sagrats. Caldrà fer com els faraons, i que ens sepultin amb un bon munt de música, llibres, pelis i tebeos, per passar el temps allà a l'eternitat, haw, haw!

    ResponElimina
  17. Aris, el Rascayú és immortal, i a més s'enganxa i no hi ha manera de deixar de cantar-lo. Jo estic xiulant-lo tot el dia :)

    ResponElimina
  18. Carme de la maleta, jo també penso que al cel deu estar prohibit fumar... i em pregunto per quins set sous: un lloc més obert impossible, i respecte a que "fumar prejudica seriamente la salud", d'acord, però si ja estàs mort...

    ResponElimina
  19. Galderich, segur que si et trobes amb l'avi Mariano aviat congenieu. S'assembleu força en molta aspectes :)

    ResponElimina
  20. Clídice, segur que el teu oncle Cirilo, el teu sogre i el meu avi Mariano es deuen fer unes partidasses de cartes apoteòsiques, tot envoltats de fum i amb música de pianola sonant de fons :)

    ResponElimina
  21. Rita, segur que el teu avi era una persona fantàstica, d'aquelles que es feien estimar. El record que tenim dels nostres avis és en la quasi totalitat dels casos molt bo i tendre, però és que estic convençut que devien de ser així :)

    ResponElimina
  22. Mari Carmen, l'avi Mariano i jo ens semblem molt físicament, però en canvi, ell tenia un caràcter molt millor -més obert, més empàtic, més tolerant- que jo. Ja m'agradaria, ja, semblar-me a ell com a persona..

    ResponElimina
  23. Sótano, tinc la impressió que d'aquí a poc a l'infern ja no s'hi cabrà de tants com volem anar allà, haw, haw!

    ResponElimina
  24. Alyebard, quina descoberta, que el teu pare sigui marino: més de la meitat dels meus avantpassats ho van ser :)

    ResponElimina
  25. Lolita, i l'himne d'aquesta societat que reivindiques podria ser el Rascayú, que no té res de militar i si molt d'esbojarrat :)

    ResponElimina
  26. Girbén, has mencionat un element clau que m'havia descuidat: el dòmino! Pedra de toc de tots els avis i avies, i imprescindible en una bona timba infernal!

    ResponElimina
  27. SM; ara mateix ja em sembla que hi ha manca de places, de tan solicitat que comença a estar l'infern aquest :)

    ResponElimina
  28. Garbi24, aquesta idea que comentes és molt bona: poder demaner el transllat del cel a l'infern seria una bona cosa. Se suposa que de l'infern no en surt ningú, però cap llibre sagrat diu que estigui prohibit marxar del cel :)

    ResponElimina
  29. Marta voladora, no t'espantis, que amb la colla que hi haurà allà i que hi serem, ens trobarem com a casa, però sense haver de pagar la factura de la calefacció :)

    ResponElimina
  30. Ja ho deia Twain: "El cel m'agrada pel clima, l'infern per la companyia".

    ResponElimina
  31. Ostres, Leb, el Bonet de San Pedro! Ja ni m'encordava que havia existit :)

    Ay ay, ay ay ay...
    Que bonita y hermosa es mi tierra...


    Ara només ens falta rememorar la Carmen Morell i el Pepe Blanco :))

    ResponElimina
  32. Allau, si ho deia l'oncle Samuel, no cal afegir res més :)
    Per cert, vaig a anar a comprar-me la "Guia para viajeros..." i vaig acabar carregant també amb "Pasando fatigas", que porta com a subtítol "un hilarante viaje por al fiebre del oro". I ben content que estic de tenir dos llibres de viatges d'en Mark Twain.

    ResponElimina
  33. Brian, i no t'oblidis d'en Luís Sancho Monleón, valencià de naixement i conegut més popularment com Jorge Sepúlveda:
    mirando al mar, soñeeé...

    ResponElimina
  34. Aaah! La llar d'avis que tenim prevista organitzar per més endavant es podria dir Ca l'Infern!

    ResponElimina
  35. Residència "L'infern". Òsti, sona massa fort, no s'apuntaria ningú, haw, haw!

    ResponElimina
  36. Quin gran home devia ser l'avi Mariano.
    A mí m'hagués agradat conèixer algun dels meus avis... trobo que la figura de l'avi, precisament aquesta que tu descrius, és necessària també per a les criatures: tenir referents transgressors! Els pares són els que prohibeixen i els avis són els permissius.
    Salutacions allà on sigui!

    ResponElimina
  37. En som una colla el que volem l¡infern de l'avi MAriano, l'oncle Ciril (aix! ja li planyo el nom, que el seu sant, pobre home), el sogre de la Clidice...
    Galderich, tranquil,. l'altre Mariano (el Rajoy)anirà de pet al cel, on es trobarà amb la seva gent: pederastes debots, Millets missaires, Camps corruptes...

    ResponElimina
  38. Ahhh quina enveja.Jo també vull que em vingui a visitar el capoellà del meu poble per dir.l'hi amb tota la tranquilitat del món que sí, que a l'infern es viu molt millor.Que allá trobaré tots els mus amics ja ja ja...i després.........UNA CIGARRETA.....AMB LES GANES QUE TINC JO DE DISCUTIR AMB ELS CAPELLANS..............I A SOBRE QUE ET VINGUIN A CASA.....AIXÓ SI QUE ERA VIDA JA JA JA.

    ResponElimina
  39. Meloenvuelvepararegalo, benvinguda al bloc!
    Si que és cert que els avis eren els "bons" de la peli, i els hi consentien tot als nets; i ara és exactament igual: el més bèstia dels mortals es converteix en un cor tendre quan està amb els seus nets :)

    ResponElimina
  40. Eulàlia, de tota la tropa que cites, a mi el que més em treu de polleguera és en Camps! Si coincideixo amb ell en el més enllà (no sé ben bé que vol dir això) t'asseguro que li penso fer la guitza sense parar... i per tota una eternitat, haw, haw!

    ResponElimina
  41. Misteral, benvingut al bloc!
    No se m'havia acudit enfocar la qüestió com tu ho fas: esperar a que vinguin a casa per liar-se a discutir, haw, haw!

    ResponElimina