Als matins, quan em llevo, m’agrada anar ràpid a la dutxa i sentir l’aigua molt calenta per sobre de la meua pell. És que fa fred...Així que aprofitant que les Pascal Pinon –islandeses elles- estan apunt de treure un nou disc, recupero un tema càlid - En þú varst ævintýr, que com tothom sap molt bé, vol dir Però vostè s’aventura- cantat en la intimitat casolana, envoltades pel fred i la neu.
En especial, m’agrada com sona RRR en islandès.
Però vosté si que s'aventura. . . . . .(sempre en Merrie melodies)
ResponEliminaToquen molt bé aquestes alumnes, que les coneixen a casa seva!. . .-he pensat-
Abans de fer cap comentari més, m'he documentat i apart de l'home de dos caps, he vist que és de Morr Music i etiquetat Ïndie, llavors se m'han encès els llums i ho he entès tot!
Bon llarg cap de setmana a tothom!!!
Apa me'n vaig al tema de l'aigua calentona.. . .
No entenc un borrall d’islandès, però aquestes quatre nenes cantant en aquest ambient tan intimista, m’han semblat meravelloses. És ben cert que evoquen una cambra calenteta quan al defora hi deu fer un fred de mil parells de mitjons.
ResponEliminaSalut.
M'imagino que a Islàndia, tothom deu saber tocar la guitarra meravellosament bé...sinó...com suportar els llargs hiverns tancat a casa?
ResponEliminaI és veritat, aquesta música, abriga.
Bon cap de setmana...i estigueu al cas, que dilluns és festa!!!!
;-)
la música ... bé, no ta malament :P ara, la imatge de la paret blava de fora, que evoca el fred, i el llum càlid de dins és molt bona :) Bon capde!
ResponEliminaQuè es pot dir d'un grup que té una baixista calba i una cantant amb ferros a les dents? Insuperable.
ResponEliminaM'agrada més la música que les veus. No m'acostumaré mai a l'accent islandès rural. Estic més avesat al de Reykjavik.
ResponEliminaEstic llegint la dona verda d' Arnaldur Indridason i aquesta música hi va com anell al dit. Pais rural, ara ofegats per la crisi i endeutats per bons anglesos i holandesos, que passen gran part del temps tancats a casa. Fa poc vaig conèixer una noia islandesa i em va confesa que s'havia vingut aqui perquè ja n'estava farta i ella volia sol i platja i un treball que alli no n'hi ha.
ResponEliminaInofensives...
ResponEliminaCarme J, tu també estàs feta una bona Dupin ;)
ResponEliminaAlberich, celebro que t'agradi. L'adjectiu "intimista" amb que qualifiques aquesta música trobo que és el més adeqüat.
ResponEliminaCarme de la maleta, i jo m'imagino que, amb tantes hores ficats a casa, deuen tenir-la a punt, amb totes les reparacions, tocs i retocs fets. Buf, pensant-ho bé, jo també em dedicaria a tocar la guitarra ;)
ResponEliminaClídice, a que sí? A que venen ganes d'encendre la llar de foc, estirar-se al sofa i tapar-se amb la manteta?
ResponEliminaSM; això és perquè no t'has fixat bé en la teclista, que té dos dits de la mà units per una membrana.
ResponEliminaTirant, Því miður, ég tala ekki íslensku
ResponEliminaAris, suposo que per molt bonica que sigui la neu, això de pasar-se dies i dies a casa sense poder sortir deu marcar molt :(
ResponEliminaAllau, vols dir que la seua música et deixa fred?
ResponElimina[ho sento, l'acudit és penós, però no he pogut evitar-lo]
No m'agraden els grans egos ni les grans demostracions de 'com en sé'. Vaja, que m'agrada que les coses siguin d'estar per casa. I més d'estar per casa que aquestes nenes, em sembla que no ho trobaré. Sona bé, encara que no s'entengui ni un borrall, però com que m'encanta Islàndia, m'ha fet gràcia escoltar la cançoneta.
ResponEliminaPer descomptat sabi que aquesta bella expressió islandesa volia dir "pupes, al vent!".
ResponEliminaPer cert, però: perquè coi se m'obren tantes pàgines d'anuncis cada cop que vull veure el teu blog?
No m'estranya que sigui intimista, amb el fred que devia fotre a fora. M'ha agradat, Hversu svalt það verður að hafa.
ResponEliminaAiii...M'ha arribat al cor sincerament. Aquest grup d'inadaptades d'institut arreplegadetes dins el menjador de casa. I quan s'hi posen creen una meravella com aquesta. Em tenen absolutament enganxat i és la cançó que em poso quan acaba cada dia, la meva llarga jornada laboral, per arribar a casa tan tendre com un pastisset islandés. Qui ho agraeix més és la meva parella.
ResponEliminaXeXu, la manca de pretensions d'aquest vídeo i aquesta música és el que la fa valuosa.
ResponEliminaLluís, no tinc ni idea del motiu d'aquesta pluja de publicitat del que em parles, però m'emprenya sobiranament. Em fot de mala òstia que sense que jo pugui evitar-ho, li posin publicitat al meu bloc!
ResponEliminaAlyebard, sort tenim del traductor del Google, haw, haw!
ResponEliminaMiquel, el cedé surt el 3 de desembre, i inclou aquest tema. Trobareu molta informació -i una altra cançó per escoltar- a
ResponEliminahttp://www.morrmusic.com/artist/Pascal%20Pinon/release/160
Una abraçada als dos!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaOooooh!! primícia mundial !!!!!!
ResponEliminaMIQUEL ROF, el gran autor de relats de sang i fetge, a resultes d'escoltar una música molt especial proporcionada pel seu amic Leb, es veu sobtadament entendrit. . . . .
Es veurà reflectida aquesta nova sensibilitat a la seva obra????
Hi, hi, petons.
Carme, jo sóc un psicopata assassi teorico-especulatiu...Com que sóc de l'escola de l'Annibal Lekter, puc sublimar la meva fastigosa tendència d'esquarterador en tendreses musicals. Recordes l'escena d'en Frankhenstein regalant una margarida a una nena?
ResponElimina