EL DIA QUE EN GALDERICH VA ESTAR A PUNT D’ENFONSAR MACDONALS

I
Tinc la sort d’haver presenciat en directe com, amb un simple gest, en Galderich va estar a punt d’enfonsar per sempre més la cadena de menjars ràpids MacDonals. Jo hi era.

II
Va passar el 28 d’octubre de 1983, quan una colla d’amics vàrem anar a un Macdonals i ens posar a fer cua per fer la nostra comanda de menjar.
Quan li va tocar el torn a en Galderich, aquest, amb el seu característic somriure als llavis, va demanar Rosquilletes Macdonalandia.
La dependenta li va fer repetir dos cops la comanda, al·legant que no ho entenia bé. A la tercera, es va excusar i va anar a cercar l’encarregat, qui va fer-li de nou repetir a en Galderich la comanda.
-Voldria Rosquilletes Macdonalandia, si us plau –feu en Galderich, sense perdre el somriure.
L’encarregat se’l va mirar bé, i després de comprovar que no li estaven fent burla ni era un programa d’aquells de sorpresa oculta, va demanar temps mort, va oferir-li a en Galderich una Cocacola gratis mentre el feia seure, i se’n va anar a la cuina.
Passat un bon quart d’hora, va reaparèixer amb una bossa de cartró a les mans, a l’interior de la qual hi havia un parell de rosquilletes ficades en bossa de plàstic. La resta dels dependents miraven amb respecte la bossa, portada amb les dues mans per l’encarregat, que avançava pausadament mentre un raig de llum, que s’havia filtrat miraculosament per una mínima escletxa al sostre de formigó del centre comercial on estava ubicat el restaurant, il·luminava l’escena.
Es feu el silenci mentre en Galderich obria la bossa amb les rosquilletes. Els amics no sabíem massa bé cap a on dirigir la mirada, i optarem per seguir menjant la nostra hamburguesa fent com que no passava res, tot i que de reüll no podíem deixar de contemplar l’escena.
En Galderich s’acostà una rosquilleta als llavis, la mossegà, i somrigué.
-Ah, és bona, m’agrada, demà en demanaré més!
L’encarregat es posà les mans al cap, i amb cara d’horror s’atansà al telèfon del restaurant i inicià el que seria un dels episodis més dramàtics de la cadena Macdonals.

III
Els telèfons dels grans caps de la multinacional del menjar ràpid treien fum, però ningú aconseguia trobar una solució.
El problema era el següent: les Rosquilletes Macdonalandia eren un dels primers productes que Macdonals havia fabricat, però feia més de deu anys que ningú en demanava. Per qüestions de màrketing, no s’havien tret del llistat de productes a la venda, i cada restaurant en tenia una de bosseta, a mena de relíquia. La data de caducitat de totes les bossetes era la mateixa: 28-10-83, és a dir, aquell mateix dia.
El més greu era que aquestes rosquilletes feia també anys i panys que ja no es fabricaven, tot i que Macdonals garantia que qualsevol producte a la venda seria subministrat, si no al moment, sí en un termini inferior a 48 hores.
Però això resultava impossible: costaria una fortuna reiniciar la fabricació d’aquestes rosquilletes sense cap sortida comercial. Tampoc es podien fer servir cap de les actualment existents, ja que totes caducaven.
Hi havia, però, un parell de camins possibles: el suborn i l’amenaça.

IV
Aquells que coneixeu en Galderich sabeu que és un savi despistat que viu en una altra dimensió, de manera que no es va assabentar del suborn ni de les amenaces. La multinacional va treure les seues conclusions: allò era un atac frontal del seu principal competidor, en Burguerking.
Calia reaccionar ràpid, o tothom sabria que Macdonals tenia a la venda un producte fantasma: segur que en Galderich era l’avantguarda dels milers de persones que, pagades per la competència, demanarien Rosquilletes Macdonalandia i farien saber que no n’hi havia, o que estaven caducades.

V
La única possibilitat era canviar tots els cartells anunciadors de menús dels restaurants Macdonals de tot el món. I s’havia de fer en una nit.
La operació va costar una fortuna, però es dugué a terme amb èxit, i al dia següent no quedava ni rastre de les Rosquilletes Macdonalandia.

i VI
El mes passat, quan en Galderich va anar al Macdonals –no havia tornat des d’aquell 28 d’octubre del 83-, es va quedar pensatiu davant del mostrador, sense saber ben bé que volia demanar per menjar.
El dependent, una mica mosquejat, estava esperant la comanda, però en Galderich, intentant recordar quelcom, va interrogar-lo.
-No teniu un producte que es deia Galetes Disneylandia, o quelcom així?
-No senyor, d’això no n’hem tingut mai- respongué el dependent.
Però jo, que hi era amb en Galderich aquell 28 d’octubre, sé tota la veritat.