27 d’octubre de 2010

LA DESAPARICIÓ DE L’ELENA .DRAMA EN DOS ACTES I FINAL INESPERAT (i III)


FINAL INESPERAT
X
Però poc a poc, l’estrany gemec de la Carme es definí clarament com una rialla, encara que acompanyada de llàgrimes d’emoció. La meua cara era el cànon de la perplexitat.
-Saps quin dia és avui? –em preguntà amb un somriure a la cara.
-Sí, dilluns 11 d’octubre- li vaig respondre, sense entendre a què venia això.
-Doncs és dia laborable, i l’Elena no ha fet pont. Recorda-te’n que ens ho va dir, i que es queixava que nosaltres teníem festa i ella no.
I aleshores es van encendre els llums, i ens vàrem imaginar a l’Elena, tota un noieta responsable i eixerida, sortint de casa amb la seua bossa penjada del braç, tancant bé la porta després de fer-li un parell de festes al gos, i esperant pacientment el transport que, com cada dia laborable, la porta a Vilassar de Dalt, on hi ha els tallers ocupacionals.
XI
Aquella tarda, quan l’Elena tornà a casa, es queda una mica sorpresa: la seua mare, ja carinyosa de per si, li estava donant més petons i abraçades del que era habitual.
La filla mirà a la mare amb aire reflexiu.
-Mama, aprofitant que demà tinc festa, me’n vaig a escriure aquella història tan llarga que et vaig explicar que se m’havia acudit. Però si et passa alguna cosa i vols que en parlem, ja saps que sempre pots comptar amb mi, que jo ja soc gran.

33 comentaris:

  1. Doncs bé, sí que era inesperat, tenies raó. Amb una conclusió de caire laboral i fins i tot marxista, potser, sobre plusvàlues i demés.

    ResponElimina
  2. Ufff...

    Quin ensurt i quina alegria un cop aclarit! :-)

    ResponElimina
  3. Sort que els fets van deixar en evidència que l'Elena, a més d'adulta, és una noia responsable i súper eficient!

    Imagino, ara sí, l'esclat de tranquil.litat que patireu en descobrir-ho!

    Un aplaudiment, als protagonistes d'aquest drama en tres actes!!!!!
    Plas, plas, plas, plas!!!!
    ;-D

    ResponElimina
  4. Que bona l'Elena! Ostres, una frase digne d'emmarcar, ja li està bé de lliçó a la Carme, que sol ser al revés que els fills tenen festa i els pares treballen, no? Quin cap teniu! I quin cap té l'Elena, però en positiu, eh?

    ResponElimina
  5. Quan ens obsessionem amb un problema solem ignorar les solucions més obvies :)

    ResponElimina
  6. La veritat, no sé com l'Elena no us perd la paciència ;)

    Tonets Elena :D

    ResponElimina
  7. Ufff (suspir): la responsabilitat d'Elena ens fa adonar que som nosaltres que ens hem d'acoplar a les noves generacions.

    ResponElimina
  8. Sort en teniu que hi ha algú responsable a la família!

    ResponElimina
  9. Uuf! Quin ensurt, i aleshores quins sentiments barrejats d'alegria, d'orgull i reconeixement a l'Elena que veritablement es va comportar com una noia gran i responsable. En arribar el taxista que la ve a buscar, va anar a treballar amb tota la naturalitat del món. El sentiment més profund va ser el ridícul espantós per part meva, que vaig sentir!
    És que compreneu-me, em passa com els nens quan van a jugar a casa dels veinets, perden el control i noció del temps !

    Ara acaba de saber l'Elena la veritat de tot i a més de riure's molt de mi -cosa que mereixo- sent l'escalforeta de sentir-se tan important i estimada com ho és!!!

    Felicitats als guanyadors
    -Mónica J, ho va encertar primer perquè sap de quin peu calço!
    -Allau, ets un geni!
    -Tirant lo bloc- el guanyador invisible.
    I moltes gràcies a tots per l'interès mostrat i els comentaris a Vicky la vikinga Elena.

    ResponElimina
  10. Lluís, no se m'havia acudit interpretar-ho d'aquesta forma que dius. A veure com li ho expliquem això a l'Elena, ai!

    ResponElimina
  11. Aris, i jo vull reconéixer els teus mèrits proposant respostes a l'enigma. Vas fer una bona anàlisi del cas...

    ResponElimina
  12. Rita, i que ho diguis! I també, una certa vergonya per no haver caigut en una cosa tan senzilla, imagina't que telefonem a la policia, ai!

    ResponElimina
  13. Carme de la maleta, després del que estas dient de l'Elena, avui se n'anirà a dormir amb un somriure encara més gran que l'habitual :D

    ResponElimina
  14. XeXu, si és que l'Elena, quan vol, sap fer les coses molt bé [Elena: pren nota del que diuen de tu, i aplicat'ho també els dies que tu no estàs tan de bon humor :]

    ResponElimina
  15. Brian, la teua frase és similar a la que diu el gran Dupin a El misteri de la carta robada :)

    ResponElimina
  16. Esther i Toni, i també ens hem d'adonar que cal tenir més confiança. La minusvàlua de l'Elena ens va fer menystenir-la, quan ens ha demostrat en moltes ocasions que és una noia amb molts recursos.

    ResponElimina
  17. Allau, al final ja veig jo a l'Elena recordant-nos que dissabte vinent hem de canviar l'hora :)

    ResponElimina
  18. SM, despistats i desconfiats. En el fons, hi ha un puntet de desconfiança o més ben dit de sobreprotecció respecte a una persona com l'Elena.

    ResponElimina
  19. Carme, m'imagino a tu i a l'Elena davant la pantalla del seu ordinador, llegint el final del relat, i a ella rient i fent conya amb la nostra pífia. Una abraçada, Vicky!
    [per cert, Elena, has vist quin clauer més xulo que m'he inventat per a tu?]

    ResponElimina
  20. Jua, Jua, Jua.. .tens rao, mo estic passant pipa ji ji
    vaja parell de babaus, quantas coses os he d'ensenyar ....

    ResponElimina
  21. Vicky, fem un pacte: jo et faig un clauer com aquest de Totoro, i tu a canvi em convides a unes patates fregides al Macdonals ;D

    ResponElimina
  22. Ha, ha... encara estic rient. Lamento que els extraterrestres no se l'haguessin emportat abduïda perquè tots plegats s'ho haguessin passat molt bé!

    Per altra part l'Elena ha aconseguit que aquest bloc tornés a publicar cada dia i, a més, dues vegades en un dia! Tot un record adjudicat a la protagonista indirecta de la història!

    ResponElimina
  23. M'has tingut en un esglai, un parell de dies.
    L'Elena una noia assenyada. La mare etgegerada com totes les mares.
    Josefina

    ResponElimina
  24. Carme, jo si et serveix de consol, m'ha passat el mateix. Un cop vaig anar a recollir a la meva filla a la sortida d'extraescolars (a les 18h) i no la vaig trobar. Vaig muntar un pollo amb la recepcionista, el monitor, quan finalment vaig recordar que a les cinc una mare se l'havia endut perquè tenien una festa d'aniversari. Ja n'haviem parlat feia dos dies, però el meu mal cap em va fe runa jugada. Vaig tenir que demanar disculpes a tothom.

    ResponElimina
  25. Uf va dir ell!. Mira que en sou de despistats. Elena recorda'ls als dos que canviem d'hora. Carme J Marassa! un petonas amb tot el meu carinyu Leb, cabroncete mira que ens has fet patir. I més als que tenim nanos.

    ResponElimina
  26. Boníssim tot plegat. Felicitats a tots per mil coses que no acabaria però sobretot a l'Elena, la Carme J i en Leblansky per passar-s'ho pipa (un cop superat l'ensurt). Quin botó s'ha d'apretar perquè en Leblansky publiqui cada dia (encara que jo llegeixi dos mil anys després...)?

    ResponElimina
  27. Marta, que un dels millors teclats de la blogosfera literària com és el teu escrigui això, em fa sortir la felicitat per les orelles :)))))
    Mil abraçades!

    ResponElimina