LA DESAPARICIÓ DE L’ELENA .DRAMA EN DOS ACTES I FINAL INESPERAT (i III)

FINAL INESPERAT
X
Però poc a poc, l’estrany gemec de la Carme es definí clarament com una rialla, encara que acompanyada de llàgrimes d’emoció. La meua cara era el cànon de la perplexitat.
-Saps quin dia és avui? –em preguntà amb un somriure a la cara.
-Sí, dilluns 11 d’octubre- li vaig respondre, sense entendre a què venia això.
-Doncs és dia laborable, i l’Elena no ha fet pont. Recorda-te’n que ens ho va dir, i que es queixava que nosaltres teníem festa i ella no.
I aleshores es van encendre els llums, i ens vàrem imaginar a l’Elena, tota un noieta responsable i eixerida, sortint de casa amb la seua bossa penjada del braç, tancant bé la porta després de fer-li un parell de festes al gos, i esperant pacientment el transport que, com cada dia laborable, la porta a Vilassar de Dalt, on hi ha els tallers ocupacionals.
XI
Aquella tarda, quan l’Elena tornà a casa, es queda una mica sorpresa: la seua mare, ja carinyosa de per si, li estava donant més petons i abraçades del que era habitual.
La filla mirà a la mare amb aire reflexiu.
-Mama, aprofitant que demà tinc festa, me’n vaig a escriure aquella història tan llarga que et vaig explicar que se m’havia acudit. Però si et passa alguna cosa i vols que en parlem, ja saps que sempre pots comptar amb mi, que jo ja soc gran.