Els Mimicking Birds inclouen en el seu primer cedé algunes delicatessen que van més enllà dels topics folk, i un exemple és aquesta deliciosa 10 %, amb unes veus que se superposen i un piano que apareix passat el primer minut i que aporta subtils pinzellades melòdiques. Per escoltar-la una i mil cops, i no cansar-se.
Ah, i el vídeo, ni mirar-lo: és una imatge fixa.
Ah, i el vídeo, ni mirar-lo: és una imatge fixa.
Està bé, però massa... no sé com dir-ho!
ResponEliminaM'has convençut...si el 10% d'aquest disc sona així de bé, com deu ser el 90% restant?
ResponEliminaAh! per delícia, el quadret que has penjat al damunt. Jo en vull un!
;-)
com en Galderich avui ;)
ResponEliminaÉs una imatge fixe, però molt inquietant...
ResponEliminaMisterioset...
ResponEliminaUn 10%
ResponEliminaA mi sí que m'ha agradat...
ResponEliminaGalderich, el fet que comencis el teu comentari amb un "està bé", ja és molt, haw, haw! I massa... massa... folck? suau? psicodèlica? Estic d'acord.
ResponEliminaCarme de la maleta, m'agrada que t'agradi :)
ResponEliminaEl quadret de l'ocell és un montatge meu a partir d'una imatge trobada a internet en un article sobre els Mimicking. Em venia de gust jugar amb els difuminats, donant una certa idea de sprai sobre paper d'aquarela que no tenia molt clar com quedaria sobre una base tan austera com és aquest bloc.
He hagut d'esperar a aquest matí per veure el resultat final -la prova que permet el blogger mai no s'ajusta massa, com bé tu ja saps- i per això me'n alegro que a una persona com tu que en tens idea -i molta- et sembli bé. Tot i que el muntatge és virtual i no hi ha un original de paper, considera'l teu :)
Clídice, anava a respondre't un idem a la meua resposta al Galderich, però com que tu tens més bon gust que ell -t'ho comento ara en secret, haw, haw-, et dic que la idea era posar un tema un xic intimista, on la suavitat de la melodia aporta un cert punt de tristesa, però alhora de benestar i relax. Sembla mentida, oi? quantes coses que pretenia!
ResponEliminaBrian, la imatge és la portada del disc, i si que és inquietant, si. Jo diria que bastant més que la seua música.
ResponEliminaAllau, l'adjectiu de "misterioset" no se m'havia acudit d'aplicar-lo aquí, potser sí... Jo més aviat em quedo amb "sugerent". Qüestió de noms ;)
ResponEliminaAris, un 10 % és molt poca puntuació. Tan dolent el trobes? Jo quasibé li posaria el 10 (sense el %).
ResponEliminaRita, imaginava que tu eres una de les que els agradaria. Francament, me'n alegro :)
ResponEliminaintimista si que ho és...
ResponEliminaqui pogués volar com aquest preciós ocell...!
Bonic. En algun moment m'ha recordat a Anthony and the Johnsons. Curiositat pel 90% restant.
ResponEliminaNo, home, no, com musica New Age ho trobo molt be
ResponElimina