27 d’octubre de 2010

INTERMEZZO

No faltaré a la meua paraula: he programat el final del relat per que es publiqui avui a les 19:00.
Però m’agradaria fer algunes consideracions sobre el que, a més de ser una narració amb certs tocs literaris –es fa el que es pot- d’uns esdeveniments que realment varen succeir, també pretenia ser un joc detectivesc, i no precisament a l’estil de l’Agatha Christie –l’obra de la qual detesto, ja que és truculenta i no permet mai al lector un procés deductiu capaç de portar-lo a la resolució de l’enigma proposat en cada novel·la- sinó del meu estimat Poe i el seu Auguste Dupin.
Com a bon detectiu, Dupin fa servir la intel·ligència, però també la intuïció i l’erudició per resoldre els casos que li plantegen. I com a bon escriptor d’aquest tipus de narracions, Poe dona al lector les pistes suficients per tal que, si fa servir les habilitats de les que el seu personatge protagonista està tan ben dotat, pugui resoldre l’enigma. Difícil, però no impossible
En el cas de la desaparició de l’Elena, he intentat no amagar cap carta a la màniga, i fins i tot he anat donant algunes pistes extra (de fet, ahir a les 20:41 la Mònica J va trobar la solució, per la qual cosa vaig amagar el seu comentari).
Faig un repàs:
1.Els fets descrits varen succeir a Dosrius el matí de l’11 d’octubre d’aquest any.
2. Queda constància expressa que l’Elena no hi era a casa quan la seua mare va anar a donar-li el bon dia.
3. Tampoc hi era a casa dels veïns.
4. Encara que en principi no ho havia dit, mentre responia els comentaris he deixat entreveure que tampoc hi era a la fleca.
5. Queda també constància expressa que a l’habitació de l’Elena no hi eren ni la seua bossa de mà ni el seu portamonedes.
6. En les respostes als comentaris he descartat qualsevol solució fantàstica a l’enigma –del tipus extraterrestres, vampirs i similars.
7. També als comentaris he descartat l’argument del somni.
8. I finalment, he qualificat d’inesperat el final de la història.
Amb totes aquestes pistes, repto a l’hàbil i perspicaç lector a que descobreixi, abans de les 19:00 d’aquesta tarda, la solució a l’enigma.
Dissortadament, i per motius de feina, no podré respondre a cap comentari fins les 18:00, aproximadament. Però el repte hi és.

28 comentaris:

  1. La mare que et va parir, Leb !!!
    -Ai, Maria amb tot el meu respecte-

    Inesperat. . . . SI!
    (A que ho explico jo, quan ell no el pugui suprimir!)

    I.....el mèrit de qui ho encerti, com se'l premia?
    Santa paciència!

    ResponElimina
  2. Vaja, no havia entès que es tractava, a banda d'explicar la història, d'una mena de joc. Però és que ni ho intento, no veus que et llegeixo cada dia a quarts de vuit? A aquestes hores com vols que pensi, si amb prou feines puc obrir els ulls...

    ResponElimina
  3. Fins les 19h.??? Gràcies,Carme,per expressar els meus pensaments;ja que hi som: es possible que l'Elena dormi tranquilament a casa d'en Leb?

    ResponElimina
  4. Dues nits sense dormir i avui també em quedo sense migdiada...
    Com ets, Leb!!!

    ResponElimina
  5. arrrg! No he dormit, esperant fins a les 7 i 10 per veure la resposta i em trobo amb això. A mi si que em portaran a urgències i de debó.

    ResponElimina
  6. Ja ho tinc!

    L'Elena, va decidir venir-vos a donar el bon dia...i simplement us veu creuar per camins paral.lels?

    A mi em va passar una vegada amb les meves filles tornant de casa els avis...i va ser, quant menys, estrany, inesperat i terrorífic! (encara que per poca estona, gràcies a Déu!)


    PS: Leb, començo a pensar, que al darrera de tot això hi ha una bona campanya de màrketing, perquè tripliquem les visites al teu blog! jajaja!
    ;-p

    ResponElimina
  7. ja t'ho han dit el que pensava, la Carme i La meva maleta ;) (veu del Maragall del Polònia: què cab...!)

    ResponElimina
  8. Doncs jo me riscaré, li va passar un accident domèstic o es va trobar malament, va despertar al vostres veins i la van portar a urgències

    ResponElimina
  9. Fins a les 23 h. no podré sortir de la incògnita!

    ResponElimina
  10. Pel que s´ha anat veient sembla que la "desaparició" estava més al cap dels afectats que una altra cosa (tot i que el patiment segur que era ben real). Esperarem pacientment el desenllaç...

    ResponElimina
  11. Jo crec que la solució és que el dilluns 11 d'octubre va ser dia de pont per les escoles, però ningú no li ho va dir a l'Elena i ella se n'anà al taller ocupacional, com deu fer tots els dilluns no festius.

    ResponElimina
  12. Allau, jo també he pensat en aquesta opció però, si t'hi fixes, a l'escena V de l'Acte Primer es diu que l'Elena "havia ideat una història llarguíssima que aprofitaria per escriure aquells dies festius"...

    ResponElimina
  13. Però els dies festius podrien ser el diumenge 10 i el dimarts 12. (Ai, que no puc esperar fins les 19 hores!)

    ResponElimina
  14. Allau,
    Estas insinuant que la Carme és una mala mare que no parla amb la seva filla?

    ResponElimina
  15. Galderich, no posis en la meva boca paraules que jo no he dit. Tothom pot despistar-se i donar per sentat coses que per un altre no són evidents. Això explicaria el trasbals que patí la Carme J. al final del segon acte del drama, quan va adonar-se de sobte que no havia avisat l'Elena.

    ResponElimina
  16. Carme J, el merit del guanyador és haver encertat un enigma força difícil :)

    ResponElimina
  17. XeXu, Mari Carmen, Aris, Galderich, SM... ja falta menys :)

    ResponElimina
  18. Tony Collbató, benvingut al bloc!
    I el teu intent és molt bo, però... no, l'Elena no hi era tampoc a ma casa.

    ResponElimina
  19. Carme de la maleta, si veiessis com de prop vivim la Carme i jo, veureies com és d'impossible creuar-nos sense veure'ns :)

    ResponElimina
  20. Marina, ets molt boservadora, però l'Allau té raó...

    ResponElimina
  21. AND THE WINNERS ARE...
    MÒNICA, que ahir ja va endevinar la resposta, i vaig haver d'amagar-la; perdona'm, Mònica, i una abraçada ben gran!
    ALLAU, de qui no dubtava ni un moment que acabaria resolent l'enigma: ets un crack!
    TIRANT, que m'ha enviat un missatge al meu correu particular encertant també la resposta.
    Tots tres sou uns dignes succesors del gran Auguste Dupin ;)
    I ara, el final del relat...

    ResponElimina
  22. No era difícil adivinar la respuesta si se conoce a Carmen a fondo, jijiji...

    ResponElimina
  23. Monica, doncs sí que la deus conéixer bé, sí ;)

    ResponElimina
  24. osssstres!!! què fort! en el punt 2 he pensat que la solució era que us havíeu creuat. Reconfirmat que no puc fer de detectiu! Quins cracks els que ho han endevinat. I què bé que m'ho he passat llegint-vos a tots plegatsssssss Com he pogut perdre-m'ho en directe? :)

    ResponElimina