Aquest és un plat ben senzill i força econòmic, ara que els camagrocs van a bon preu.La Carme i jo en varem comprar mig quilo diumenge passat al mercat de carrer de Dosrius, i els varem cuinar el mateix dia. La preparació és la següent:
1. Es netegen els camagrocs, i un cops ben eixuts es posen a sofregir amb oli d’oliva i sal.
2. S’afegeix l’arròs, que també s’ha de sofregir una mica (si es vol, junt amb l’arròs es poden posar a sofregir unes gambes pelades per donar-li un toc mariner) i es posa l’aigua (potser també brou vegetal), en la proporció de dos per una d’arròs.
3. Quan ja està quasi a punt, posem els quatre formatges, que poden ser qualsevol dels que tinguem a casa.
4. Passats tres minuts, parem el foc, deixem que reposi una mica i ja podem escudellar.
Així de ràpid i senzill. I ens va quedar molt bo!
Quina bona pinta!, però ara mateix el que em ve de gust és un bon entrepà i un te. (és que són les 09:00 h AM) i ja fa estona que tinc gana...
ResponEliminaAnit, justament, acabava de triar la darrera collita de camagrocs. Fa cosa veure com, un cop secs, una veritable muntanya de bolets pot cabre dins d'un pot. Sort de la miraculosa expansió que els restitueix quan els remulles.
ResponEliminaVenia d'uns boscos on, en uns quants kilòmetres a la rodona i amb una absoluta continuïtat, tot el sòl era una catifa de camagrocs. Si no hagués parat a hores d'ara en tindria unes tones. Imagina't la d'arrossos!
sóc tsan desastre en això de buscar bolets!!! Em fa enveja en Girbén, sincerament. Em temo que com no vagi al mercat, ho tinc magre!
ResponEliminaInstintivament, he apropat el nas a la pantalla per ensumar aquest arròs!
ResponEliminaLlàstima que la tecnologia no hagi avançat tant. Quina pinta!
;-)
només em falten el camagrocs que normalment no recullo...però el proper dissabte no se'm escapen.
ResponEliminaMolt bona pinta
gràcies per la recepta. La meva mare fa arròs amb camagrocs però sense formatge. Això sembla més aviat un rissoto
ResponEliminaGirbèèèèèèèèèèèèn passa els waypointsssss! :) jo, pels camagrocs, com va dir aquella: ma - to! Un rissoto genial :)
ResponEliminaClidi, que jo no'n gasto d'això de "guaipoins"... Sóc ranci i pronuncio santíssims topònims com ara Sant Feliuet de Terrassola o Sant Llorenç Savall.
ResponEliminaCal avisar que ja han passat cinc dies, amb un cap de setmana de frenesí recol·lector per entremig.
Leblansky,
ResponEliminaEm sembla que tornaré al McDonalds a demanar un plat com aquest!
Sembla un risotto! Llàstima que el tema formatges el miro amb una distància prudencial, però he de reconéixer que té una pinta...! Mmmhhh!!!
ResponEliminaQuina bona pinta que fa aquest arròs!!! El faré! :P
ResponEliminaJo els bolets els caço a la Boqueria... hehehe
Solia anar a dinar a un bar que de vegades feien una cosa semblat però amb trompetes de la mort (i sense formatge, pel que crec recordar). I els quedava molt bo.
ResponEliminanyam nyam... quina gana, osti!!!
ResponEliminaEi, trobo genial l'etiqueta de "morbós" que algú ha penjat a Reaccions.
ResponEliminaAlyebard, bon profit, sigui el que sigui el que estiguis menjant quan llegeixis això!
ResponEliminaGirbén, per a un expert com tu, això de comprar bolets deu resultar impensable. Jo en canvi, com que vinc de terres on els bolets escassegen, quan en vull els haig de comprar; i això que on visc ara es veu que n'hi ha molt i de molts tipus.
ResponEliminaEulàlia, a mi em passa com a tu: si en vull, n'haig de comprar. I ara és un bon moment, o sigui que hem d'aprofitar...
ResponEliminaCarme de la maleta, l'aroma era tan bo com la pinta, i el sabor encara millor :)
ResponEliminaGarbi24, doncs que vagi bé l'àpat de dissabte. I si no teniu camagrocs, valen trompetes o qualsevol altre bolet, que la gràcia dels camagrocs era pel color.
ResponEliminaAris, de fet és un rissotto però ràpid. Si el fas com un rissotto clàssic, segur que encara et queda millor, tot i que hauràs de dedicar-li més temps.
ResponEliminaClídice, bona cacera!
ResponEliminaGalderich, definitivament hem de fer un club de fans teus, haw, haw!
ResponEliminam, és com un rissotto, però més senzillet. I et pots fer exactament el mateix plat, però sense formatges, que et quedarà boníssim també.
ResponEliminaRita, el meu territori de caça de bolets és el mercat de carrer del poble :)
ResponEliminaAh, i Rita, aquest cap de setmana és un bon moment per fer-lo, ara que els bolets van a bon preu. Que vagi de gust!
ResponEliminaBrian, la variació amb trompetes de la mort és exquisita, i tant!
ResponEliminaVull repetir. .. .
ResponEliminaDita del meu avi molt encertada,
-A la taula i al llit al primer crit-
Zel, doncs aprofita i animat a fer-lo auest cap de setmana. Per cert, mooooltes felicitats pel teu primer -i ben merescut- primer premi al bloc compromés!!!
ResponEliminaCarme J, aviat, repetició de la jugada, encara que proposo alguna variació, per allò de la cuina de mercat :)
ResponEliminaOstres quina bona pinta! I quines ganes que arribi dissabte i anar al mercat!!!!! Mmmmmmm La setmana que carmanyoles de rissoto per dinar. Iuuupi. Gràcies per compartir-ho
ResponEliminaAvui he sopat crema de carbassó segons la teva recepta. Diu la meva dona que estava molt bo i que te'n done les gràcies.
ResponElimina... ufff... acabo de llegir el teu post/recepta abans d'anar a dinar... Quina ganaaaaaaaa!!!!
ResponEliminaProba un dia de posar-hi en lloc de 4 formatges només parmesà, i el sofregit en lloc de oli mantega. Aleshores tindràs un rissotto de volets i gambetes. Trobo que tu i la Carme sou molt bons cuiners. Una abraçada. Josefina
ResponEliminaTirant, doncs ja saps que et pots fer per dinar aquest cap de setmana :)
ResponEliminaJosefina, evidentment penso seguir el teu consell (encara que t'haig de confessar que soc poc amant d'utilitzar mantega per cuinar, i sempre que puc la canvio per oli).
ResponEliminaI més que bons cuiners -gràcies per l'elogi- la Carme i jo el que fem és divertir-nos anant a comprar i despres cuinant, ens ho passem molt bé, encara que de vegades el resultat no sigui tan bo com es podria esperar, haw, haw!
Una abraçada!