26 d’octubre del 2010

LA DESAPARICIÓ DE L’ELENA .DRAMA EN DOS ACTES I FINAL INESPERAT (II)

ACTE SEGON
VII
La Carme em telefonà explicant-me el cas, i jo vaig intentar tranquil·litzar-la, fent li veure que l’Elena potser havia marxat a cal Josep-Lluís i la Mari Carmen per esmorzar amb ells, que la cuiden molt bé i li preparen alguns dels seus àpats preferits.
-L’Elena mai no faria això sense avisar-me –va ser la resposta de la Carme- però tens raó, és la única explicació lògica que se m’acut. Vaig a telefonar al Josep-Lluís.
En Josep-Lluís no agafava el telèfon,de manera que decidírem anar a sa casa per sortir de dubtes, convençuts que allà hi trobaríem a l’Elena menjant-se un entrepà gegant de ves a saber què.
La decepció: en Josep-Lluís i la Mari Carmen no hi eren a casa, ni ells ni el seu cotxe.
VIII
Tant la Carme com jo ens varem començar a fer una pel·lícula, una història que per impossible que semblés podria estar passant. Ni un ni l’altre ho volíem dir en veu alta, però ens temien el pitjor.
IX
Ens varem donar una darrera oportunitat: aniríem a la fleca, no fos cas que a l’Elena la gana se li hagués despertat de forma abrupta i sense dir res a ningú hagués sortit a comprar-se una bona dosi de bollicaos, tigretons o d’altres similars. Si no fos així, caldria pensar en trucar a la policia.
Mentre recorríem –amb pas ràpid, quasi volant- el parell de carrers que van de casa la Carme a la fleca, un i altra no deixàvem de fer-nos interrogants en veu alta, sense donar crèdit al que ens estava succeint: res tenia sentit, cap peça encaixava bé, tot semblava estrany i aliè.

De sobte, la Carme feu un xisclet, s’aturà en sec i es deixà caure a terra. Començà a fer un estrany gemec, com un sanglot de desesperació.
Jo la mirava i pensava que s’havia enfonsat, que el que estava succeint l’havia trasbalsada fins al punt de deixar-la sense esma ni per caminar.

51 comentaris:

  1. he, he, ara hauria de patir molt, perquè tal co ho expliques fa patir, però amb les pistes que vas deixar als comentaris d'ahir... encara que diguis que no acaba bé ... bé, si l'elena no sabia la història no pot ser gaire greu no? :-)

    ResponElimina
  2. jo no sabia res de la meva desaparicio... quina
    sorpresa. quan am miro al mirall em veig !

    ResponElimina
  3. Ai quin patir! Intueixo que acabarà bé, però no ho sembla pas tan negre com ho pintes!

    ResponElimina
  4. Caram, de debó que fa patir aquesta història! Estic intranquil·la . . .ai, ui.. si jo hauria de saber el final!!!
    Desconeixia que patís aquesta mena de moviments quasi epilèptics! M'ho hauré de fer mirar. . .

    S'apropa el final inesperat, crec que realment serà molt inesperat !!!

    ResponElimina
  5. Mentre llegeixo vaig sentint dins el meu cap una banda sonora amb musica de thriller... Ja friso pel final inesperat.

    ResponElimina
  6. Jo, sabent que l’Elena encara es veu al mirall, ja estic més tranquil.

    ResponElimina
  7. Sembla que la línia d'investigació, que apunta als Bollycaos, agafa pes...i justificaria la seva sobtada desaparició.
    Però...què va veure, la Carme?
    Un rastre d'envoltoris, que al estil Hansel i Gretel, havien de portar-vos al parador de l'Elena?

    Ps: Elena...cel.lebro que et vegis al mirall, i segur que la mare, i en Leb encara ho cel.lebren més!
    Una abraçada!

    ResponElimina
  8. Amb l'ai al cor encara espero els extraterrestres abductors!

    ResponElimina
  9. Quines ganes de fer-nos patir tu també!

    Sort que havent llegit l'Elena ja tenim proves que el que fos, va acabar bé! :P

    ResponElimina
  10. Se m'ha acudit un flequer vampir i segrestador, a l'estil de M, el vampir de Düsseldorf.

    ResponElimina
  11. No home, això no es fa. No pots tenir l'audiència penjant d'un fil un altre dia. Per sort tots els participants del drama semblen estar sans i bons, pel que es veu als comentaris, o sigui que molt malament no acabarà...

    ResponElimina
  12. Leb això és imperdonable ;) i tu Elena encara bo que saps que hi ets oi? Ara només t'hagués faltat mirar-te al mirall i no veure-t'hi ;)

    Carme, santa paciència amb aquest parell! :D

    ResponElimina
  13. Ai Clidice, que em sembla que l'estela vampírica del Lluís, t'està encxampant!!!

    Per sort no és això!

    ResponElimina
  14. Punyeta, encara una entrada més per veure que va passar. M'alegro que et vegis al mirall Elena!

    ResponElimina
  15. val, es un mal somni compartit, es dir, veu tenir un dels dos una "pesadilla" i l'esteu narrant, per això la protagonista no sap res...

    o bé si va pasa algu greu i ho esteu explicant.
    Com diuen els castellans "me teneis en ascuas"

    ResponElimina
  16. Em penso que l'Elena s'ho està passant d'allò més bé llegint la història i els nostres comentaris, sospito que és la menys amoïnada de nosaltres

    ResponElimina
  17. Mari Carmen, em sap greu, però encara et queda una nit d'insomni, ai...

    ResponElimina
  18. Esther i Toni, paciència, que demà és l'entrega final.

    ResponElimina
  19. Vicky, t'haig de confessar que no t'havíem dit res fins ara per que no te'n riguessis de la Carme i de mi. Demà sabràs els motius :)

    ResponElimina
  20. XeXu, és que la cosa de veritat que pintava negríssima. I tot en poc menys d'una hora, que és el temps real en què va succeir tot.

    ResponElimina
  21. Carme J, ara no estas preocupada, però si t'haguéssis vist a tu mateixa aquell dia, veuries com no estic exagerant...

    ResponElimina
  22. Eulàlia, aquesta música que ara et sona al cap és justament la banda sonora que cal posar al post d'avui. Al de demà, no, encara que no tinc massa clar quina seria l'adequada per al final, de tan inesperat com és.

    ResponElimina
  23. Allau, l'Elena es veu al mirall, i llegeix el post i riu, així que, encara que no n'hi ha happy end, tampoc la cosa acaba malament.

    ResponElimina
  24. Carme de la maleta, en primícia per a tu: la línia dels bollicaos era un carreró sense sortida. No hi pintaven res, ai...

    ResponElimina
  25. Galderich, que no, que no va per ahí la cosa...

    ResponElimina
  26. Rita que l'Elena està bé, és segur. Però que tot va acabar bé, no és exacte. En realitat, inesperadament -ai, que quasi ho dic!

    ResponElimina
  27. Lluís, aquesta seria una possibilitat, però poc probable, per dos motius:
    1. No hi va haver cap vampir real, dels que mosseguen vull dir, ja que l'Elena a hores d'ara es pot veure encara al mirall.
    i 2. La pista de la fleca no és la bona. Et confesso que l'Elena aquell dia mai no va anar a la fleca.

    ResponElimina
  28. SM, una mica més de paciència, que ja s'acaba. Vull deixar cosntància que he donat totes les pistes reals, i que no he amagat cap dada important, així que en Holmes segur que ja ho hauria endevinat.

    ResponElimina
  29. Clídice. l'Elena té tant de sentit de l'humor que si es mirés a l'espill i no es reflexés, encara li trobaria la gràcia i presumiria de vampira adolescent :)

    ResponElimina
  30. Alyebard, només és una més, i ja se sabrà el final... inesperat!

    ResponElimina
  31. Aris, bon intent... però no! Va er un malson real, vull dir que el que explico va passar de veritat.

    ResponElimina
  32. Carles, la nova imatge que has triat per il·lustrar el teu nick és molt xula!
    I sí, l'Elena està divertint-se molt sent la prota d'un relat, però ella tampoc sap el final...

    ResponElimina
  33. Estimat Leblansky: em fas patir, cosinet, mira que sí que m'havia pensat que era veritat la desaparició. Tant de bo. Besades des de Xàbia.
    Amadeu.

    ResponElimina
  34. Ei, Amadeu, benvingut al bloc! Ja veuras com, al final, la cosa se soluciona inesperadament.
    Una abraçada del teu cosí homònim!

    ResponElimina
  35. Per al·lusió i il·lusió em permeto respondre i agrair la preocupació de tots.
    En Leb te raó quan diu que tot és pura realitat i el final és inesperat, fins i tot per a mi ho és!
    Ai Clídice, tu si que m'entens! Santa Paciència, com s'ha de patir amb la canalla que ens envolta!
    L'Elena és feliç de llegir-vos a tots i Galderich, el tema de l'abducció l'engresca d'allò més!
    I sentir-se vampira i a més flequera seria el súmmum

    ResponElimina
  36. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  37. Leb, t'he posat un enllaç com a mentor al meu blog...i aveure si diuen que coi va pasa! que no podre dormir aquesta nit!

    ResponElimina
  38. au revoire me en vaig a dormir . Estic impacient
    per saber el final . espero no se abduida per aliens. . jeje
    que coi dauria passar ?

    ResponElimina
  39. O sigui, que no acaba ni bé ni malament sinó tot el contrari. Mmmm... cony de canalla!

    Ara que ja estem una mica més distesos, permetem un comentari off-toppic i una mica trivial: ¿En ensenyaràs un dia a fer aquestes fotos, amb ombra, sobre fons blanc? No ho explicarem a ningú; paraula de nen jesús.

    ResponElimina
  40. Brian, això de les ombres sembla més dificil del que en realitat és.
    Has de tenir el Photoshop, això sí.
    Vaig per passos:
    1. un cop tens la imatge, selecciones l'element al qual vols posar-li ombra. Elimines la resta.
    2. Fas una còpia d'aquest element en un nou document.
    3. Ara treballes amb la còpia, pintant l'element en qüestió d'un gris ombra. Un cop fet això, li passes el filtre "Desenfocar", en concret el que es diu "desenfoque gaussiano".
    4. Fet tot això, reselecciones la còpia i la retornes a la imatge original, posant-la on tu creguis que quedi bé com ombra.
    5. Finalment, la deformes a voluntat amb el comandament "distorsionar" del submenú "transformar" del menú "edición".
    És qüestió de provar-ho, que a mi a la primera tampoc em sortia. Una abraçada!

    ResponElimina
  41. Gràcies, Leb. Explicat així sembla senzill, el que passa és que jo no faix servir gaire aquest tipus de eina. (Es que, a més a més, normalment treballo amb linux). Però em copio aquestes indicacions i quan tingui un rato miraré de provar-ho.

    Salut!

    ResponElimina
  42. Però com podeu ser tan genials tots plegats? No em podria guanyar la vida fent de detectiu. M'afanyo a llegir el següent post punyeterus

    ResponElimina
  43. Hola,

    L'Elena, és a dir jo, se'n ha anat a Roma a fer un tomb per la bela Itàlia i a menjar pasta.

    A10 ciao bela catalonia ciao,... me'n vaig cap a Roma, ...tot menjant bollycaos!! jijiji

    ResponElimina
  44. Quina enveja, Elena! Roma m'agrada molt, espero que a tu també.

    ResponElimina
  45. Anònim, em sembla que tens un problema de personalitat: l'Elena de la Carme ja fa una bona estona que està dormint, i em consta que no és a Roma (aquest cop la tenim ben controlada). No sé quina Elena deus ser...

    ResponElimina