20 d’octubre del 2010

ARRÒS AMB CAMAGROCS I QUATRE FORMATGES

Aquest és un plat ben senzill i força econòmic, ara que els camagrocs van a bon preu.
La Carme i jo en varem comprar mig quilo diumenge passat al mercat de carrer de Dosrius, i els varem cuinar el mateix dia. La preparació és la següent:


1. Es netegen els camagrocs, i un cops ben eixuts es posen a sofregir amb oli d’oliva i sal.

2. S’afegeix l’arròs, que també s’ha de sofregir una mica (si es vol, junt amb l’arròs es poden posar a sofregir unes gambes pelades per donar-li un toc mariner) i es posa l’aigua (potser també brou vegetal), en la proporció de dos per una d’arròs.

3. Quan ja està quasi a punt, posem els quatre formatges, que poden ser qualsevol dels que tinguem a casa.

4. Passats tres minuts, parem el foc, deixem que reposi una mica i ja podem escudellar.

Així de ràpid i senzill. I ens va quedar molt bo!

35 comentaris:

  1. Quina bona pinta!, però ara mateix el que em ve de gust és un bon entrepà i un te. (és que són les 09:00 h AM) i ja fa estona que tinc gana...

    ResponElimina
  2. Anit, justament, acabava de triar la darrera collita de camagrocs. Fa cosa veure com, un cop secs, una veritable muntanya de bolets pot cabre dins d'un pot. Sort de la miraculosa expansió que els restitueix quan els remulles.
    Venia d'uns boscos on, en uns quants kilòmetres a la rodona i amb una absoluta continuïtat, tot el sòl era una catifa de camagrocs. Si no hagués parat a hores d'ara en tindria unes tones. Imagina't la d'arrossos!

    ResponElimina
  3. sóc tsan desastre en això de buscar bolets!!! Em fa enveja en Girbén, sincerament. Em temo que com no vagi al mercat, ho tinc magre!

    ResponElimina
  4. Instintivament, he apropat el nas a la pantalla per ensumar aquest arròs!
    Llàstima que la tecnologia no hagi avançat tant. Quina pinta!
    ;-)

    ResponElimina
  5. només em falten el camagrocs que normalment no recullo...però el proper dissabte no se'm escapen.
    Molt bona pinta

    ResponElimina
  6. gràcies per la recepta. La meva mare fa arròs amb camagrocs però sense formatge. Això sembla més aviat un rissoto

    ResponElimina
  7. Girbèèèèèèèèèèèèn passa els waypointsssss! :) jo, pels camagrocs, com va dir aquella: ma - to! Un rissoto genial :)

    ResponElimina
  8. Clidi, que jo no'n gasto d'això de "guaipoins"... Sóc ranci i pronuncio santíssims topònims com ara Sant Feliuet de Terrassola o Sant Llorenç Savall.
    Cal avisar que ja han passat cinc dies, amb un cap de setmana de frenesí recol·lector per entremig.

    ResponElimina
  9. Leblansky,

    Em sembla que tornaré al McDonalds a demanar un plat com aquest!

    ResponElimina
  10. Sembla un risotto! Llàstima que el tema formatges el miro amb una distància prudencial, però he de reconéixer que té una pinta...! Mmmhhh!!!

    ResponElimina
  11. Quina bona pinta que fa aquest arròs!!! El faré! :P

    Jo els bolets els caço a la Boqueria... hehehe

    ResponElimina
  12. Solia anar a dinar a un bar que de vegades feien una cosa semblat però amb trompetes de la mort (i sense formatge, pel que crec recordar). I els quedava molt bo.

    ResponElimina
  13. Ei, trobo genial l'etiqueta de "morbós" que algú ha penjat a Reaccions.

    ResponElimina
  14. Alyebard, bon profit, sigui el que sigui el que estiguis menjant quan llegeixis això!

    ResponElimina
  15. Girbén, per a un expert com tu, això de comprar bolets deu resultar impensable. Jo en canvi, com que vinc de terres on els bolets escassegen, quan en vull els haig de comprar; i això que on visc ara es veu que n'hi ha molt i de molts tipus.

    ResponElimina
  16. Eulàlia, a mi em passa com a tu: si en vull, n'haig de comprar. I ara és un bon moment, o sigui que hem d'aprofitar...

    ResponElimina
  17. Carme de la maleta, l'aroma era tan bo com la pinta, i el sabor encara millor :)

    ResponElimina
  18. Garbi24, doncs que vagi bé l'àpat de dissabte. I si no teniu camagrocs, valen trompetes o qualsevol altre bolet, que la gràcia dels camagrocs era pel color.

    ResponElimina
  19. Aris, de fet és un rissotto però ràpid. Si el fas com un rissotto clàssic, segur que encara et queda millor, tot i que hauràs de dedicar-li més temps.

    ResponElimina
  20. Galderich, definitivament hem de fer un club de fans teus, haw, haw!

    ResponElimina
  21. m, és com un rissotto, però més senzillet. I et pots fer exactament el mateix plat, però sense formatges, que et quedarà boníssim també.

    ResponElimina
  22. Rita, el meu territori de caça de bolets és el mercat de carrer del poble :)

    ResponElimina
  23. Ah, i Rita, aquest cap de setmana és un bon moment per fer-lo, ara que els bolets van a bon preu. Que vagi de gust!

    ResponElimina
  24. Brian, la variació amb trompetes de la mort és exquisita, i tant!

    ResponElimina
  25. Vull repetir. .. .

    Dita del meu avi molt encertada,
    -A la taula i al llit al primer crit-

    ResponElimina
  26. Zel, doncs aprofita i animat a fer-lo auest cap de setmana. Per cert, mooooltes felicitats pel teu primer -i ben merescut- primer premi al bloc compromés!!!

    ResponElimina
  27. Carme J, aviat, repetició de la jugada, encara que proposo alguna variació, per allò de la cuina de mercat :)

    ResponElimina
  28. Ostres quina bona pinta! I quines ganes que arribi dissabte i anar al mercat!!!!! Mmmmmmm La setmana que carmanyoles de rissoto per dinar. Iuuupi. Gràcies per compartir-ho

    ResponElimina
  29. Avui he sopat crema de carbassó segons la teva recepta. Diu la meva dona que estava molt bo i que te'n done les gràcies.

    ResponElimina
  30. ... ufff... acabo de llegir el teu post/recepta abans d'anar a dinar... Quina ganaaaaaaaa!!!!

    ResponElimina
  31. Proba un dia de posar-hi en lloc de 4 formatges només parmesà, i el sofregit en lloc de oli mantega. Aleshores tindràs un rissotto de volets i gambetes. Trobo que tu i la Carme sou molt bons cuiners. Una abraçada. Josefina

    ResponElimina
  32. Tirant, doncs ja saps que et pots fer per dinar aquest cap de setmana :)

    ResponElimina
  33. Josefina, evidentment penso seguir el teu consell (encara que t'haig de confessar que soc poc amant d'utilitzar mantega per cuinar, i sempre que puc la canvio per oli).
    I més que bons cuiners -gràcies per l'elogi- la Carme i jo el que fem és divertir-nos anant a comprar i despres cuinant, ens ho passem molt bé, encara que de vegades el resultat no sigui tan bo com es podria esperar, haw, haw!
    Una abraçada!

    ResponElimina