21 de desembre del 2009

VIDAS EJEMPLARES (13)


THE AMAZING THUMBMAN
Jo cridava com un descosit mentre em mirava la sang que em rajava del dit polze: me'l havia tallat -sense voler, és clar- com qui fa punta a un llapis, arrencant-me un tros de carn.
Tot va començar –a una frase així sempre l’hauria d’acompanyar una musiqueta adhoc- quan els meus convidats van insistir en ajudar-me a fer el dinar, cosa que a mi em posa molt nerviós -no suporto que ningú entri a la cuina mentre preparo el menjar-, però ells insistien i insistien, i algú es va atansar a les patates i va començar a pelar-les. El meu nerviosisme s’incrementà, i per evitar que la cosa anés a més i tothom es posés a ajudar-me, vaig agafar un pelador de patates d’aquells que porten múltiples fulles de tallar primes i esmolades, i intentant ajustar un somriure a la meua cara, els vaig dir que no calia, que amb la màquina aquesta això es fa ràpid. I aleshores vaig fer una demostració.
-Ho veieu?
I efectivament, van veure com em tallava el dit i un tros de carn saltava pels aires acompanyat de fragments de patates.
Aleshores tothom es va posar nerviós, i amb més bona voluntat que idea, va insistir en ajudar: -Renta-te’l i posat aigua oxigenada.
-Retalla els fragments que et pengen i posat una gasa.
-Embena-te’l i anem a urgències, que t’han de posar punts.
-Abans de fer res, deixa’l que pari de sagnar.
Vinga consells i més consells. Jo, superat per les circumstàncies, em deixava fer, i finalment va triomfar el postulat de l’aigua oxigenada. Però quan ja estaven a punt de posar-me unes benes per tancar la ferida, algú es va atrevir a fer la proposta final:
-Ho esteu fent malament, així no cicatritzarà mai. El que cal fer és cercar el fragment de carn, i ajuntar-lo al dit.
Tan seriosa i docta va sonar la frase que tothom es posà a buscar el tros tallat, i en poc temps ja tenia el dit polze reconstruït.
Passades unes hores, allò em picava com mai, i tot que em deien que era normal, a mi no m’ho semblava. Em feia tanta coïssor que, desesperat, em vaig desembolicar les gasses a veure com tenia la ferida, i vaig flipar: el tros de carn afegit havia adquirit una tonalitat verdosa i s’estava desintegrant.
Els nervis reaparegueren, i noves propostes curatives se succeïren. Fins i tot es va parlar de tallar el dit sencer, per tal que no es gangrenés. I a punt estava jo de fugir per la porta, quan un dels meus convidats començà a riure, havent trobat l’explicació dels meus mals: en realitat, el tros afegit no era de carn, sinó de patata.
Ara, quan ja han passat quasi dues setmanes de tot això i el meu dit progressa adequadament en la seua cicatrització, jo també em ric.

10 comentaris:

  1. Ara ja ho saps: convida sempre un metge (o com a mínim un estudiant de medicina) als teus àpats. No saps mai quan podrà fer-te servei. I el qui va confondre un tros de patata amb el teu tros de dit perdut li recomanes un bon oculista!

    ResponElimina
  2. Tampoc suporto la gent voltant per la meva cuina ni per cuinar ni per replegar els plats!

    ResponElimina
  3. M'ha anguniejat una mica aquesta estranya història.

    (i m'ha fet molta gràcia això de la musiqueta del "tot va començar", gairebé la sento).

    ResponElimina
  4. aaaaaaaaaaaaaaaaagggggggggggggghhhhhhhhhh!
    nopuc nopuc nopuc ho he llegit mirant per una escletxeta de les mans, quina anguniiiiiiaaaaaaaaaaa i quina fluixor de camessssssssssss

    ResponElimina
  5. SM, a partir d'ara, cada cop que vingui gent a casa, exigiré que portin un metge/ssa adjunt. I ja posats, també un infirmer/a.
    I si no visquessiu tan lluny, et feia metge honoris causa de ma casa.

    ResponElimina
  6. Galderich, hem d'iniciar una campanya de conscienciació al respecte.

    ResponElimina
  7. Allau, t'entenc molt bé, com deia la meua àvia, a mi l'olor d'hospital ja em posa malalt.

    ResponElimina
  8. Clídice, a mi em passa com a tu, i en el cas que explico, al passar-me en primera persona, no pots ni imaginar-te l'espectacle que vaig donar.

    ResponElimina
  9. Es que la gent és mol maleducada i desaprensiva, mira que voler ajudar !!

    També seria interessant saber la versió dels que van poder observar l'espectacle que deuries muntar.

    Tot s'arregla no convidant-los mai més, tot comptant que els quedés gaire ganes de tornar

    ResponElimina
  10. Carme, la gent s'ho va passar d'allò més bé, tant durant l'incident -tothom estava molt collaborador- com després, petant-se de riure. Espero que repeteixen molts cops, i a ser possible sense incidents.
    En tot cas, el més bitxo raro de tots vaig ser jo, que no entenia que tothom vulgués tirar-me una mà.

    ResponElimina