10 de desembre de 2009

LA VENÈCIA DE MIROSLAV SASEK


De tots els contes il·lustrats que va escriure Sasek sobre ciutats del món, This is Venice és el meu preferit. Publicat per primer cop l’any 1961, fa una aproximació simpàtica i amable –com en cada una de les seues guies- a la ciutat dels canals, no com un docte historiador o un erudit viatger, sinó com un turista qualsevol que intenta descriure el que més li ha agradat o el que més recorda del viatge que ha fet.
Casualment, l’últim cop que vaig visitar Venècia feia escassament un mes que havia trobat el llibre de Sasek sobre aquesta ciutat, i em va fer gràcia la manera com va aconseguir treure’m del cap una mica la qualificació de parc temàtic que li atorgo cada cop que hi vaig. Els turistes, més abundants que els coloms, em van semblar curiosos i un punt divertits; mentre visitava monuments i museus, en alguns moments vaig deixar de tenir la sensació de ser un borrego que està seguint el ramat i em vaig sentir espectador i prou; i els canals bruts i pestilents em van semblar simplement curiosos i sociològicament atractius.
Caram, ara semblarà que en Sasek és un remei contra el viatger perepunyetes, i no és així. Però potser ajuda a assumir la condició de turista.


8 comentaris:

  1. Home, sempre que es viatja un ha de tenir molt clar que ho fa en la condició de turista, o de viatger en els pocs casos d'alguns afortunats. Congraciar-se amb aquesta condició és el primer pas per poder assaborir allò que vas a fer, sinó val més quedar-se a casa. La primavera és un bon moment per Venècia? :)

    ResponElimina
  2. El que més recordo d'aquest llibre és quan parla de la numeració de les cases.

    Clídice, la primavera és ideal (hi vam ser un maig).

    ResponElimina
  3. No puc estar mes d'acord amb tu, Clidice!
    Venecia a setembre tambe es un plaer.
    Leb, el perepunyetes ho es a tot arreu, i viatjant encara es torna mes insuportable.
    No crec que nomes sigui Sasek el causant d'aconseguir la transformacio a tornar-se una persona adaptable o coherent amb l'entorn.
    Sentir-se be, no ser ni comportar-se com un neures, entomar les coses com surten i amb certa ironia, t'asseguro que ajuda tant, que hauries de seguir provant tornar a Venecia, he,he!
    El teclat d'aquesta birria d'ordinador no em marca els accents.Disculpeu.

    ResponElimina
  4. M'agrada Venècia, els carrerons i canals de l'interior, els de la roba penjada als balcons, els enterraments amb comitiva marítima, la degradació de les parets que cauen a trossos i deixen veure els totxos darrere.
    Ara descobreixo i també m'agraden aquests coloms de Sasek(són bonics i nets)inclús tolero els turistes si cal!

    ResponElimina
  5. Clídice, penso que part del "problema" està, per una part, en la degradació del concepte de viatger, que esdevé "turista", després "guiri", i finalment "imbècil al que cal treure-li tota la pasta possible". I per altra part, en la degracdació dels llocs a visitar, que va aparellada amb l'anterior.
    I en tercer lloc, i no menys important, en la inevitable massificació. Així que fes cas a l'Allau, evita -si pots- anar a Venècia les vacances d'estiu i aprofita el bon temps primaveral.

    ResponElimina
  6. Carme J, no sé si tornar a Venècia és una manera de curar les meues neures, però seria un plaer.

    ResponElimina
  7. Bamboo, veig que a tu també et prova Sasek, haw, haw!

    ResponElimina
  8. Allau, la teua biblioteca deu ser una passada.

    ResponElimina