A la fi de la segona guerra mundial, en algunes ciutats franceses els aliats van rapar al cero a les dones que havien tingut alguna relació amb soldats alemanysUna possible defensa de la guerra és considerar-la com un mal menor, o fins i tot com quelcom inevitable. Resulta difícil defensar guerres d’èpoques passades, ja que el temps ha acabat posant les coses al seu lloc i mostrant els autèntics motors dels conflictes bèl·lics. Però i la segona guerra mundial? Per a molts, aquest és l’exemple per excel·lència de guerra inevitable, o simplement, de guerra justa.
Jo no ho tinc tan clar: les guerres no sé si es poden evitar d’avui per demà, però si que es poden preveure. I la tasca ingent que pot representar aturar l’inici d’un conflicte bèl·lic és, per feixuga que sigui, molt millor que el conflicte en si.
No tinc gens clar que sigui injust que l’enemic em violi, em torturi o em mati, però que quan sigui jo qui li ho faig a ell estigui moralment justificat. El dolent de la pel·lícula és dolent a més no poder, però en la vida real és ridículament absurd dividir la humanitat en bons i dolents a partir de la seua etiqueta de nazi, aliat, republicà, feixista, franquista, comunista, anarquista, roig, cristià, moro, home o dona.
Em sento responsable dels meus actes, i per això em nego a matar. Em nego a fer-ho, no m’importa l’ideal que em posen com esquer. No canvio una vida ni per totes les pàtries ni banderes del món.
Bones i encertades fotografies per il·lustrar la guerra justa.
ResponEliminaEl problema de tot plegat és que s'inverteix molt en guerra (Obama ara a l'Afganistan, Paquistan...) i en canvi no es destina aquests diners a promoure partits democràtics en països musulmans, per exemple. Si aquesta inversió s'hagués fet temps ens haguessim estalviat molts ensurts i desgràcies passades i futures.
potser el mal prové de creure'ns que les guerres són mogudes per ideals. Crec que va ser Freud que va dir a "Psicologia de les masses" que "la massa és una bèstia idiota". I, després de matar, ens cal venjança. Perquè sempre s'acaba cremant bruixes?
ResponEliminaClídice, tota una reflexió per emmarcar.
ResponEliminaLes fotos són punyents i encertades, una guerra no comença d'avui per demà ni s'acaba quan ho decideixen els alts càrrecs mandataris, la rencúnia, el dolor, les desgràcies s'arosseguen i transmeten durant generacions.
ResponEliminaGalderich, idem que a Clídice. I a més, el cas dels països musulmans que cites és potser el més greu de tots. Si són veritat les teories que corren respecte a que Alquaeda i altres són fruit de l'esforç del govern americà per crear una resistència a la URSS, la cosa ja no té nom.
ResponEliminaBamboo, tens raó en tot el que dius: la guerra és horrible, pèro tot no acaba en signar l'armistici.
ResponEliminares no canvia, perquè?
ResponEliminaNo són teories, són realitats. Els Estats Units va invertir molts diners armant i ensinistrant els cadells de l'Alqaeda per tal de boicotejar a la URSS... i així està el tema. En comptes d'apostar a llarg termini amb opicions democràtiques s'opta pel camí més curt que es converteix amb el més llarg i sagnant!
ResponEliminahttp://www.portalplanetasedna.com.ar/generocidio1.htm perdó, m'havia descuidat el link
ResponEliminaLes guerres són previsibles i aquest és el problema. La humanitat no vol matar-se és un fet, i per mostra el que va passar a Yerpes durant la Primera Guerra Mundial. Però hi ha massa causes lligades a la guerra, i al final el patriotisme només és una bandera per ocultar l'economia.
ResponElimina