4 de desembre de 2009

MERRIE MELODIES (13): MADELEINE PEYROUX

Tant de parlar de París, calia acabar la setmana amb un post comme il faut, i és la revisió que la franco-americana Madeleine Peyroux ha fet de J'ai deux amours, originàriament cantada per la Josephine Baker. La de la Peyroux és una bonica versió amb aires de jazz.

11 comentaris:

  1. M'encanta la Peyroux!!! Té una veu "classica" i amb molts matisos. M'agrada molt!

    ResponElimina
  2. M'ha agradat moltíssim! gràcies! bon dia i bon pont i bon de tot! :D

    ResponElimina
  3. Algú que m'estimo molt, en una ocasió va escriure, referint-se a M.Peyroux:

    "-Us he gravat un cedé, és tot monotemàtic, molt suau i elegant, que m'imagino que és el que a un li va millor quan es troba en una mena de situació d'estrés continuat, com suposo que està l'Albert i sobretot tu.-"

    És cert i no vull caure en dramatismes,
    L'Albert va morir als 2 dies i no va poder sentir-lo.
    Jo...., li agrairé aquest CD, tota la vida!

    ResponElimina
  4. Leblansky!
    Això és una gavatxada! En aquestes hores del matí m'he quedat clapat davant l'ordinador... I a més m'ha vingut el cap allò de "J'ai deux amours... España y Madrid" i m'ha remogut tot l'estòmac! En fi, una de les coses que admiro dels veïns gavatxos és el seu xovinisme a ultransa que el venen en veus suaus...

    ResponElimina
  5. Eulàlia, a mi també m'encanta la Peyroux, sobretot les -poques- cançons que canta en francès. La meua preferida és La javanese. Si tens ocasió, escolta-la (no l'he trobada al youtube.

    ResponElimina
  6. Clídice i Allau -i tothom- el mateix us desitjo, tot i que a aquestes hores que us responc, ja deveu haver començat la festa :)

    ResponElimina
  7. Galderich, en tot cas, la traducció salvatge seria "J'ai deux amours, Barcelona i Madrid", cosa que disortadament a molts els remou l'estòmac, pensant que els de Madrid són el dimoni o a la inversa. En fi, que la Baker i ara la Peuroux ho fan molt bé, i que burrades apart, estic convençut que t'ha agradat.

    ResponElimina
  8. Ah, Galderich, i la Carla és molt bona cantant. El fet d'estar casada o no amb Sarkozy ni li treu ni li lleva veu (atenció al rodolí!). No obstant, enviaré als Elisis la teua petició per que canti el J'ai deux amours.... Si diu que sí, espero que ens convidi. Per si de cas, caldrà que preparem la carmanyola i mentre tu els distreus, jo carrego amb tots els àpats i begudes que pugui, haw, haw!

    ResponElimina