ARRÒS A BANDA

També conegut com marinera, l’arròs a banda és senzill i ràpid de fer, així que el diumenge passat la Carme i jo en vàrem cuinar un –és el de la foto- per als nostres amics Ferran i Montse, que venien de visita.
Es comença preparant un bon fumet de peix a base de morralla, uns quants crancs, un verat gros, un rap petit –sense el fetge, que el reservem per a sofregir-lo amb l’arròs-, julivert, una nyora i tres o quatre patates pelades senceres. Quan ja està bullit, es cola i es llença la morralla, guardant en un recipient el peix i les patates que se serveixen a banda de l’arròs.
Mentre, es fa un sofregit a base de tres o quatre tomàquets ratllats, una sípia trossejada i all –jo no en poso perquè no m’agrada-, però mai, sota cap concepte, s’ha de posar ceba. I atenció, ara ja comença a ser època de galeres: si en trobeu de plenes, no dubteu en comprar-ne un bon quilet i afegir-les al sofregit. Quan està ja tot a punt, es retira del foc i es passa una mica l’arròs –qualsevol val, però si feu servir el bomba, s’assegureu que quedi al punt- i el fetge del rap per la paella, prèviament dorada amb un bon raig d’oli, afegint-li el safrà; es torna a posar tot de nou junt amb l’arròs i es posa el fumet que havíem preparat, sempre el doble que d’arròs. Aleshores es posen per sobre les gambes amb els bigotis prèviament retallats.
Quan l’arròs es comença a quedar sec –passats més o menys dotze minuts des que l’aigua ha començat a bullir- cal apagar el foc i deixar-lo reposar cinc minuts. Aquest temps es pot aprofitar per començar a servir ja el peix, que habitualment s’acompanya amb all i oli, o maionesa per als que, com jo, no els agradi l’all.
L’arròs se serveix a part -d'aquí el nom del plat- amb rodanxes de llimona, que ben escorregudes donen un gust més viu al plat.
O sigui que la cosa no té secrets, el més important és que quedi força groc.