22 de desembre de 2009

ARRÒS A BANDA


També conegut com marinera, l’arròs a banda és senzill i ràpid de fer, així que el diumenge passat la Carme i jo en vàrem cuinar un –és el de la foto- per als nostres amics Ferran i Montse, que venien de visita.
Es comença preparant un bon fumet de peix a base de morralla, uns quants crancs, un verat gros, un rap petit –sense el fetge, que el reservem per a sofregir-lo amb l’arròs-, julivert, una nyora i tres o quatre patates pelades senceres. Quan ja està bullit, es cola i es llença la morralla, guardant en un recipient el peix i les patates que se serveixen a banda de l’arròs.
Mentre, es fa un sofregit a base de tres o quatre tomàquets ratllats, una sípia trossejada i all –jo no en poso perquè no m’agrada-, però mai, sota cap concepte, s’ha de posar ceba. I atenció, ara ja comença a ser època de galeres: si en trobeu de plenes, no dubteu en comprar-ne un bon quilet i afegir-les al sofregit. Quan està ja tot a punt, es retira del foc i es passa una mica l’arròs –qualsevol val, però si feu servir el bomba, s’assegureu que quedi al punt- i el fetge del rap per la paella, prèviament dorada amb un bon raig d’oli, afegint-li el safrà; es torna a posar tot de nou junt amb l’arròs i es posa el fumet que havíem preparat, sempre el doble que d’arròs. Aleshores es posen per sobre les gambes amb els bigotis prèviament retallats.
Quan l’arròs es comença a quedar sec –passats més o menys dotze minuts des que l’aigua ha començat a bullir- cal apagar el foc i deixar-lo reposar cinc minuts. Aquest temps es pot aprofitar per començar a servir ja el peix, que habitualment s’acompanya amb all i oli, o maionesa per als que, com jo, no els agradi l’all.
L’arròs se serveix a part -d'aquí el nom del plat- amb rodanxes de llimona, que ben escorregudes donen un gust més viu al plat.
O sigui que la cosa no té secrets, el més important és que quedi força groc.

24 comentaris:

  1. jo sense llimona si us plau :) gràcieeeeeeessss :P

    ResponElimina
  2. D'això en dius senzill? Ara, té una pinta de mort!

    Jo, a la cuina sóc nul. L'única recepta que sé ja la vaig explicar fa un any.

    http://allausz.blogspot.com/2008/12/compota-de-nadal.html

    ResponElimina
  3. arròs bomba? tompàquets?? maionesa???
    En fi, cadascú té les seues receptes...

    ResponElimina
  4. En fi, només cal que ens convidis i deixem la maionesa a part. Paral·lelament es fa un bon all i oli pels qui ens agrada. Qui no vulgui llimona no hi ha problema, es posa després. El tema de l'arròs bomba estic d'acord amb l'Eva, cal un arròs com déu mana!
    Quin dia quedem? Esperem el Salvador o ens el fotem abans?

    ResponElimina
  5. A banda de com sigui l'arros. Llimona, all i oli, maionesa,o no!
    La voluntat de convidar-nos seria exquisidament rebuda.
    Puc col·laborar en retallar els bigotis que calgui, ho tinc per la ma i se'm dona molt b´e!

    ResponElimina
  6. Galderich, vols dir si ens fotem al Salvador abans que vingui?
    Home, menjar-nos la marinera, val !
    Creia en el bon gust d'aquest noi, per`o no pensava que fos per a assaborir-lo gastronomicament.
    El canibalisme alguns encara no l'hem practicat. Tot al seu moment!

    ResponElimina
  7. Clídice, tu la llimona la deixes al costadet, que fa bonic. Tinc un nebot que fa això; i un altre, que s'escorre una llimona sencera al plat: questió de gustos!

    ResponElimina
  8. Allau, doncs per ser la única recepta que saps, la de la compota té una pinta excelent. A mi amb el gelat de vainilla, si us plau.

    ResponElimina
  9. diuen els que diuen que hi entenen que la llimona agrada als introvertits i que als que no ens agrada és que som extrovertits. Jo que sóc tímida de mena, molt mesurada i, com és evident, d'un introvertit ratllant allò patològic, sóc l'excepció que confirma la regla :D

    ResponElimina
  10. SM, ja veus que això que diuen de tu referint-te al teu bon gust-cosa que reitero-, és un risc depenent de qui ho interpreti, haw, haw!

    ResponElimina
  11. Galderich, m'encanta convidar a la gent, o sigui que si voleu, ja podem començar a fer la llista. El problema del l'all si que em sap greu confessar que em sembla irresoluble: deu ser cosa de tant de llegir relats fantaterrífics i demés, però l'all no el soporto, i a ma casa no entra.

    ResponElimina
  12. Clídice, si tu ets introvertida, jo sóc putero.

    A mi, la llimona m'agrada, però la mama em va ensenyar que es posava en el peix per dissimular que estava una mica passat. Així que, si el peix és fresc, m'abstinc de llimona.

    ResponElimina
  13. Clídice, no m'acabo de creure això de que siguis tímida i introvertida. I en tot cas, la prova de la llimona, com la de l'algodón, no enganya.

    ResponElimina
  14. :O Allau, ja ho sap en Josep això? caram caram quines coses s'acaben sabent ahahahahahahaah :P

    Caxis! no ha colat LEB? ;P

    ResponElimina
  15. Ala, el que acaba de dir l'Allau! Al final, no sé si quedar-me amb la Clicli extrovertida o amb l'Allau putero, haw, haw!

    ResponElimina
  16. Bamboo, si cal soc capaç de deixar-me creixer el bigoti, haw, haw!

    ResponElimina
  17. Carme, com a valencià amb denominació d'origen controlada que soc, igual soc capaç de fer com el pare Vicent. Podem provar de menjar-nos al Salvador, i després jo intento reconstruir-lo. El problema és que si ens hem passat amb el safrà, el pobre quedarà grogós de per vida (Salva, perdona la burrada atòmica que acabo de dir, és cosa dels blocaires, que m'inciten)

    ResponElimina
  18. Eva, per la seguretat amb que fas el teu comentari, intueixo que, com jo, deus ser valenciana. Faig els aclariments pertinents: l'arròs bomba és bo, i es recomana per a la gent que no té massa mà amb el tema, però qualsevol va bé. Pel que fa a la maionesa, ja sé que és ridícul, però no soporto l'all, i les patates o creïlles com diem nosaltres, no m'agraden soles.
    I amb el tema del tomàquet ratllat si que no ens posarem d'acord: habitualemnt sempre el poso en els sofregits.
    Però com dius tu, és questió de receptes (afortunadament, sembla que estem d'acord amb la prohibició de la ceba)

    ResponElimina
  19. Caram Leblanski, sí que té bona pinta, sí. jejeje, potser t'agradarà el blog de cuiina de me mare: www.elmondelacuina.blogspot.com

    QUE VAGI MOLT BÉ!!!

    ResponElimina
  20. Núria, me'n vaig corrent a veure'l, que segur que trobaré alguna recepta nova per deixar els convidats epatés, haw, haw.

    ResponElimina
  21. Aquí si bado se'm menjaran... Però val la pena córrer el risc per tastar l'arròs!

    ResponElimina
  22. Hola Leblansky , t'acabo d'enllaçar. M'agrada el que he vist, el que he llegit i el que he escoltat. I un dia que faci arròs al forn ( la meva familia materna es d'un poblet que es diu Rafelguaraf, a costat mateix de Xàtiva) us enviaré una foto que també us farà salivar. I si sou aprop d'aquí, us aviso i potser el podeu tastar i tot.
    www.mainoestard.blogspot.com

    ResponElimina
  23. Hola Llum, benvinguda al bloc. L'arròs al forn és el meu preferit dels arrossos, o siga que accepte la invitació de bon grat :)
    He entrat al teu bloc i m'has robat el cor, trobar-me a la Hepburn cantant el Moon river ha estat determinant: t'agefeixo als meus recomanats.
    He mirat de fer-me seguidor, però no trobo on ho has posat.

    ResponElimina