16 de desembre de 2009

PUTA GUERRA (i III)

"Putain de guerre!", il·lustració de Tardi.

Els ideals són immaterials, purs i eteris. Els humans estem fets de carn i os i de sang que vessa quan se’ns punxa, se’ns dispara o se’ns rebenta. Un braç tallat per una espasa deixa anar un brollador de sang. Un crani aixafat per un obús vessa una pasta grisa amb taques vermelles, restes del cervell que contenia. Un pulmó rebentat per una granada s’esquinça en trossos multicolors decorats amb fragments d’ossos. Amb les guerres modernes, tot això s’ha refinat molt: els morts sumen milers amb un sol projectil, i una bomba atòmica fa meravelles letals sense esquitxar a ningú. Algú s’atrevirà a argumentar que, com la bomba atòmica no la van llençar els nazis, sinó els aliats, que són els bons, la matança que va produir era justa i inevitable? Potser és just que mori un determinat número de persones si això equilibra la balança a favor dels que se salven? Farem servir nocions de comptabilitat per avaluar la bondat o maldat d’una guerra?
Les guerres –totes- són violència, destrucció i mort, i no puc entendre com això pot ser just.

8 comentaris:

  1. La guerra mai és justa. L'altre dia un amic em va ensenyar un manual de comportament moral militar del 1807, comprat al Mercat de Sant Antoni, i era curiós com ja en aquella època intentaven que la tropa no es passés amb la població civil. En fi, semblava que no haguéssim evolucionat gaire.

    ResponElimina
  2. Les guerres formen part del nostre llegat com animals. El que em costa més d'entendre és perquè, després d'haver anat canviant cap a un estadi diferent (ni millor ni pitjor) continuem entestats en reproduir els nostres trets animals ara i adés. L'excusa del guany econòmic no és suficient per a explicar-ho.

    ResponElimina
  3. Aquest post seria tot un luxe de detalls estètics i decoratius, sinó es tractés d'elements, colors i textures humanes, recreiades en contra de voluntats pròpies.
    -Clidice,
    les guerres han estat, són i seran per desgràcia a part dels guanys econòmics, a causa d'aquesta animalitat que dius, inherent en els homes. . . . i dones.

    ResponElimina
  4. Galderich, això de "violar, saquejar, cremar i esclavitzar" diria que ja existia des de l'època de les primeres civilitzacions, i el més trist és que seguim igual.

    ResponElimina
  5. Clídice i Bamboo, no puc estar d'acord amb vosaltres respecte a que les guerres són conseqüència de la naturalesa humana. L'Homo homini lupus de Hobbes no me'l crec, i penso que només serveix per justificar l'argument de la "mà dura i garrotada". Més aviat estic d'acord amb l'avi Rousseau i la seua teoria de la bondat natural pervertida per la societat, i amb la de l'oncle Marx quan diu que és qüestió del sistema de producció. Francament, penso que les barbaritats que els humans hem fet i fem són totalment responsabilitat moral nostra, i no cosa de l'instint ni l'herència. Vull creure també que no hi ha gent bona i dolenta, sinó persones que esdevenim bons i dolents, i no al cent per cent de cada cosa. Finalment, també vull pensar que som capaços d'evolucionar moral i socialment, de la mateixa manera que ho hem fet com a espècie. Buf, sento el rollasso.

    ResponElimina
  6. em sembla que em toca discrepar, jo no crec en la "bondat natural" perquè aquest és un concepte cristià. Et passo un link d'un profe meu que parla, succintament, de les guerres i una mica el perquè. http://cv.uoc.edu/~04_999_01_u07/GuerraMasclisme.pdf, ho vaig penjar fa temps. En tot cas, en el que sí que estem d'acord és que, hores d'ara, la solució guerra ja no té significat, més enllà de les qüestions econòmiques que les estan provocant amb tot el cinisme del món.

    ResponElimina
  7. Gràcies pel link, Clídice, me'l miro. I respecte a que això de la bondat natural sigui un concepte cristià, tampoc estic d'acord: al contrari, la Bíblia ens posa com a dolents (Adam, Eva i Cain) i estigmatitzats pel pecat original, de manera que només el sant temor de deu ens pot salvar de l'infern.

    ResponElimina
  8. Mai hauriem de fer estadistiques en les que comparessim els morts d'un i d'un altre bàndol. En una guerra és alié parlar de "bons" i de "dolents", però si que és pot evaluar la moral de cada bàndol en funció de "l'ètica" bàl·lica de la què fan ús.
    I malgrat això, no és pot etiquetar ningú per pertanyer a un bàndol. Tampoc es pot fer apologia del bàndol perdedor perquè ha patit més o del guanyador com apologia del patriotisme.
    També hem de parlar amb la gent que creu que una guerra és inevitable o inclús que creu que és justa i necessària i demostrar-los-hi que s'equivoquen.

    ResponElimina