De vegades, quan ha tingut un dia de molta feina, al comisari Maigret li agrada tornar a casa passejant, tot i la distància que hi ha de quai des Orfèvres, la seu de la Prefectura de policia on treballa, al número 132 del boulevard Richard Lenoir, on via amb Louise, la seua dona.
En realitat, el personatge creat pel belga Georges Simenon no va néixer a París, sinó al petit Saint-Fiacre, però de molt jovenet se’n va anar a la capital de França, on va anar pujant llocs en l’escala laboral de la policia fins esdevenir cap de la brigada especial.
Tot un personatge de paper, el Maigret de la pipa, el barret i la gavardina va esdevenir l’alter ego de Simenon fins al punt que, conforme anava fent-se popular i protagonitzant noves històries –en total més d’un centenar-, no se sabia qui imitava a qui.
Maigret té el seu habitat natural a parís, on es desenvolupa a la perfecció, des dels districtes més populars als més refinats. A L’ombra xinesa es passeja amunt i avall de la plaça des Vosgues, entrant a l’estanc Le tabac des Vosgues, interrogant al sabater, bevent una cervesa belga al bistro. A L’amiga de Madame Maigret, són desenes els carrers recorreguts per l’inspector, però també fa una visita al square du Vert-Galant, a sota mateix del Pont Neuf, on solen fondejar alguns vaixells. A La resclosa número ú s’atansa fins les afores de París. A Maigret prepara una trampa, és al barri de Montmartre on es comenten els assassinats que el comissari haurà d’investigar. I quasi a cada història, l’inspector sempre té temps per aturar-se a menjar o beure alguna cosa a la Brasserie Dauphine, que es veu des de la mateixa finestra del seu despatx. Excepte el districte 12è, la resta han estat escenari, en una o altra novel·la, d’un delicte investigat pel comissari de la pipa.
Les investigacions de Maigret són una altra forma de conèixer París.
En realitat, el personatge creat pel belga Georges Simenon no va néixer a París, sinó al petit Saint-Fiacre, però de molt jovenet se’n va anar a la capital de França, on va anar pujant llocs en l’escala laboral de la policia fins esdevenir cap de la brigada especial.
Tot un personatge de paper, el Maigret de la pipa, el barret i la gavardina va esdevenir l’alter ego de Simenon fins al punt que, conforme anava fent-se popular i protagonitzant noves històries –en total més d’un centenar-, no se sabia qui imitava a qui.
Maigret té el seu habitat natural a parís, on es desenvolupa a la perfecció, des dels districtes més populars als més refinats. A L’ombra xinesa es passeja amunt i avall de la plaça des Vosgues, entrant a l’estanc Le tabac des Vosgues, interrogant al sabater, bevent una cervesa belga al bistro. A L’amiga de Madame Maigret, són desenes els carrers recorreguts per l’inspector, però també fa una visita al square du Vert-Galant, a sota mateix del Pont Neuf, on solen fondejar alguns vaixells. A La resclosa número ú s’atansa fins les afores de París. A Maigret prepara una trampa, és al barri de Montmartre on es comenten els assassinats que el comissari haurà d’investigar. I quasi a cada història, l’inspector sempre té temps per aturar-se a menjar o beure alguna cosa a la Brasserie Dauphine, que es veu des de la mateixa finestra del seu despatx. Excepte el districte 12è, la resta han estat escenari, en una o altra novel·la, d’un delicte investigat pel comissari de la pipa.
Les investigacions de Maigret són una altra forma de conèixer París.
i el Quai des Orfèbres? ^^ em fa ràbia la foto, Maigret no és així :D
ResponEliminaClídice, a mi també em passa això, que quan veig un personatge de paper representat per algú, sempre em deixa decebut. Però sincerament, els Maigret cinematogràfics són molt pitjor que el de la foto, que és Simenon lui même.
ResponEliminahuas! quina planxa :) però ben mirat: ni el mateix Simenon sabia com era Maigret :P jo el faig més refetot :)
ResponEliminaA mi m'agrada la foto de la noia, em sembla sentir-la talonejar sobre l'asfalt.
ResponEliminaJo també imaginava el comisari Maigret més rodanxó!
El Boulevard Richard Lenoir, em sona d'alguna cosa, però no sé ben bé de què! i no recordo per quin districte para. Hauré de tornar a París per a situar-me. Hi, hi.