9 de desembre de 2009

LA VENÈCIA DE CORTO MALTÈS


S’ha convertit en un parc temàtic, però Venècia encara manté part de l’encís que en èpoques pretèrites extasiava als viatgers. Ara una forma de visitar-la pot ser a partir de Faula de Venècia, l’aventura de Corto Maltès a la recerca de la clavícula de Salomó, on Hugo Pratt, el viatger que va crear un alter ego de paper amb patilles i arracada, es deixa portar per la seua passió pels missatges críptics i la francmaçoneria.
La Venècia de Pratt/Corto es presenta amb una mirada especial que va molt més lluny de carrerons i canals per endinsar-se en l’aventura imaginària.
S’ha publicat una guia secreta basada en l’obra de Pratt, però crec que no és necessària, es qüestió d’emportar-se l’àlbum sota el braç i, en arribar a Venècia, anar rellegint-lo de tant en tant, aturant-se aquí i allà i deixant que la ficció penetri en la realitat.
A mi fins i tot em va passar que, en mirar els dibuixos dels francmaçons de la lògia Hermes, em van venir al cap les paraules d’aquell altre encaputxat que, des de la Índia i en to de preocupació, es lamentava que “germans, hi ha un traïdor entre nosaltres”.
Coses dels tebeos.

14 comentaris:

  1. He, he, jo sóc més aviat de la secta dels encaputxats de la Índia que de la de Pratt.

    ResponElimina
  2. reconec que Venècia em "falti", em fa una mandraaaaaaaa. Potser que hi vagi amb el còmic sota el braç :)

    ResponElimina
  3. Mandra, Clídice? Però si és meravellosa! I el parc temàtic dels turistes és fàcil d'evitar (si no vas a l'agost o en un pont).

    ResponElimina
  4. Venècia és dels turistes només en els llocs turístics però com a ciutat a la que surts de les rutes és una meravella. Un bon lloc per anar però passant fins i tot del Pratt. No cal...

    ResponElimina
  5. Serà un parc temàtic, però Venècia és preciosa. El Corto a Venècia és un dels llibres de la sèrie que més m'agrada i el dels encaputxats amb un traïdor entre ells em sembla que és un dels primers comics que vaig llegir en la meva vida. Molts encaputxats a la meva vida...

    ResponElimina
  6. Coincideixo amb tothom de dir que Venècia és fantàstica! Qui la menysprei com a Parc Temàtic, és que té molt poca imaginació i només la coneix deixant-se dur com els ramats.

    ResponElimina
  7. No conec les històries d'Hugo Pratt, però aniria a Venècia, encaputxada, sent una traidora o tot el que fos necessari per tal de tornar-hi, sigui parc temàtic o no !

    ResponElimina
  8. Amb Pratt em passa una cosa estranya. Vaig llegir, en format novel·la, Una ballata del mare salato i Corte Sconta detta Arcana (que és la veneciana). Em van fer somniar tant, que les versions en còmic (que, de fet, crec que eren anteriors) em van semblar visualment pobres. I és que Venècia és molta Venècia!

    ResponElimina
  9. Allau, n'estava convençut que la teua erudició abarcava també l'àmbit dels tebeos, i que el signe del faraó Ki-Osk no t'era alíé.

    ResponElimina
  10. Clídice, fes cas de l'Allau i el Galderich, i ves a Venècia. I el Pratt val la pena dur-lo sota el braç, però a la segona o tercera vegada que la visitis. A la primera, fes-te amb una bona guia de viatges, i llegeix el meu post de demà com aperitiu.

    ResponElimina
  11. SM, recordo que la frase en qüestió la vas fer pública en un article a l'històric Dinamo, denunciant amb simpatia que teniem l'enemic a casa. I un dia ens explicaras això que dius que hi ha molts encaputxats a la teua vida, que sona molt misteriós.

    ResponElimina
  12. Benvingut, Santi. El que dius és curiós, però suposo que deu ser perquè en la novel·la -que no he llegit- hi ha força descripcions de la ciutat, mentre que a l'àlbum és un protagonista més.

    ResponElimina