24 de setembre de 2009

VIDAS EJEMPLARES (5)

LA DONA SARTRIANA
Volia escriure sobre ella, explicar les sensacions que sentia quan m’apropava i notava la calidesa del seu cos i l’aroma suau de la seua pell.
Volia explicar com ens vam conèixer, descriure l’escena de la meua relliscada al metro i com em va ajudar a refer-me de l’ensurt, i contar que després jo vaig convidar-la a prendre alguna cosa, i com havíem quedat per veure’ns el cap de setmana següent al laberint d’Horta.
Volia repassar els fets més significatius de la relació que es va iniciar entre tots dos i que mai no va a arribar a quallar.
Volia que sabés que ara la trobo a faltar, i que m’esforço en recordar-la però no ho aconsegueixo, perquè he descobert que realment ella mai no va existir, i del no res poca cosa es pot dir.

3 comentaris:

  1. Quantes vegades t'estimes a algú i acabes descobrint que a qui t'esmaves també era inexistent.
    Al cap i a la fi, què es pot esperar d'una patinada??

    ResponElimina
  2. Per mi que et vas perdre en un laberint (d'Horta?) i l'Ariadna només et va donar el fil.

    ResponElimina
  3. Per això segueixes buscant-la amb bogeria per tota la xarxa? A veure si trobes "la persona". Clar que l'escalfor serà només la que desprèn l'ordinador. Ha!

    ResponElimina