5 de setembre de 2009

RECUPERANT A TURING

Quan era alumne de la Universitat de València –durant la gloriosa època en que les banderes del positivisme lògic i la filosofia analítica onejaven als finestrals dels departaments de la facultat de Filosofia, juntament amb les de les reivindicacions polítiques i socials- vaig llegir l’opuscle d’Alan M. Turing Pot pensar una màquina?, on el matemàtic i filòsof proposava el que es coneix com prova de Turing com a eina per respondre a la qüestió proposada en el títol del seu assaig.
A partir d’aquí vaig anar entrant en matèria, i llegint altres coses d’ell i sobre ell. Vaig saber que, tot i morir molt jove –l’any 1954, als 43 d’edat-, era un matemàtic de primera línia, i actualment està considerat per molts com un dels pares de la informàtica.
De Turing també sé que va treballar, durant la 2a. Guerra mundial, al servei del govern britànic com a criptògraf, i va aconseguir desxifrar els codis de la màquina Enigma (a la imatge inferior), utilitzada pels nazis per xifrar els seus missatges; i també que assistí a les conferències que a finals de la dècada dels 30 el gran Ludwig Wittgenstein va impartir sobre les ciències deductives.
Turing i Wittgenstein van polemitzar sobre el valor real del discurs matemàtic, i sembla que no es van posar mai d’acord.
Però el que vaig saber fa molt poc, gràcies a un article d’en Jordi Batlló per a La Vanguardia, és que a Turing la justícia britànica el va condemnar per haver-se declarat homosexual, i va haver de sotmetre’s obligatòriament a tractaments que el van deixar matxacat física i psíquicament. Mai no ha quedat clar si la mort de Turing dos anys després de la condemna per homosexualitat va ser un suïcidi o un muntatge, però sembla provat que va ser una conseqüència més de la salvatge decisió judicial.
Actualment, un bon nombre d’intel·lectuals encara treballen per que el govern britànic demani disculpis i restitueixi públicament l’honor a Turing.
Afegiu doncs a Turing al llistat on dissortadament ja hi són Sòcrates –té el dubtós honor de ser el primer màrtir filosòfic-, Abelard, Bruno Galileu i d’altres més –el cas de Wilde és molt semblant al de Turing- i si us ve de gust saber alguna cosa més sobre ell, passeu-vos per
http://www.turing.org.uk/turing/ , un interessant web dedicat íntegrament al matemàtic i filòsof britànic.

1 comentari:

  1. Massa cops la intolerància es posa el vestit de justícia, creient-se anar ben encertada per a l'ocasió. Trist i patètic, però encara molt actual.

    Quin torrent d'idees! Estàs tan prolífic que aviat aconseguiràs treure la punta del nas de la banyera de mel. Segueix així, s.u.p.

    ResponElimina