EL COSÍ CASTO I LA TIETA JOAQUINAQuan era petit i la meua mare tenia feina, venia a casa a cuidar-me la tia Joaquina i em contava contes.
Com que jo encara no sabia llegir, li passava un llibre infantil amb il·lustracions, i ella me l’explicava. Els seus contes m’emocionaven, i era capaç de recordar-me’n què havia dit o fet cada personatge, de manera que quan un altre dia tornava la tia Joaquina, jo li demanava que rellegís tal o qual relat per tal de tornar a reviure’l com el primer cop.
Però vet aquí que no, que els personatges ja no deien el mateix, i la situació canviava, amb la qual cosa jo, passada la perplexitat inicial, li indicava a la tia Joaquina que s’estava equivocant, que el personatge tal o qual havia de fer o dir una altra cosa, i que s’hi fixés bé al llegir. I el que a mi em semblava més curiós de tot és que quan jo rectificava a la tia Joaquina, ella mirava amb cara de circumstàncies a ma mare, que reia i ens feia una abraçada molt tendra a tots dos.
Anys més tard, quan jo era ja un adolescent i anava vestit a l’estil Pink Floyd –cabells llargs, samarreta amb missatge galàctic, texans arrapats- va venir Cassen a actuar a les festes de Xàbia, el meu poble. Cassen era el nom d’artista de Casto Sendra, nebot de la tia Joaquina Sendra, i és per això que l’humorista i actor va aprofitar per visitar-la, i ja de pas, per visitar-nos a tots. Era una persona absolutament casolana i amb el somriure sempre a punt, i va fer feliç a la tia Joaquina quan va decidir que, en lloc de dormir a l’hotel que tenia ja pagat, preferia quedar-se a la casa d’ella.
Amb el temps, vaig saber algunes coses sobre la tia Joaquina, com per exemple que era viuda, i que en realitat no guardava cap parentesc amb la meua família, però que això no havia importat a l’hora de donar-nos tot l’afecte. També, que el cosí Casto, per la mateixa regla de tres, no era realment cosí meu, encara que sempre em va tractar i es va dirigir a mi com a tal. I vaig saber també que la tia Joaquina mai no havia sabut llegir. Però els contes que ella em llegia sempre els recordaré amb emoció.
Com que jo encara no sabia llegir, li passava un llibre infantil amb il·lustracions, i ella me l’explicava. Els seus contes m’emocionaven, i era capaç de recordar-me’n què havia dit o fet cada personatge, de manera que quan un altre dia tornava la tia Joaquina, jo li demanava que rellegís tal o qual relat per tal de tornar a reviure’l com el primer cop.
Però vet aquí que no, que els personatges ja no deien el mateix, i la situació canviava, amb la qual cosa jo, passada la perplexitat inicial, li indicava a la tia Joaquina que s’estava equivocant, que el personatge tal o qual havia de fer o dir una altra cosa, i que s’hi fixés bé al llegir. I el que a mi em semblava més curiós de tot és que quan jo rectificava a la tia Joaquina, ella mirava amb cara de circumstàncies a ma mare, que reia i ens feia una abraçada molt tendra a tots dos.
Anys més tard, quan jo era ja un adolescent i anava vestit a l’estil Pink Floyd –cabells llargs, samarreta amb missatge galàctic, texans arrapats- va venir Cassen a actuar a les festes de Xàbia, el meu poble. Cassen era el nom d’artista de Casto Sendra, nebot de la tia Joaquina Sendra, i és per això que l’humorista i actor va aprofitar per visitar-la, i ja de pas, per visitar-nos a tots. Era una persona absolutament casolana i amb el somriure sempre a punt, i va fer feliç a la tia Joaquina quan va decidir que, en lloc de dormir a l’hotel que tenia ja pagat, preferia quedar-se a la casa d’ella.
Amb el temps, vaig saber algunes coses sobre la tia Joaquina, com per exemple que era viuda, i que en realitat no guardava cap parentesc amb la meua família, però que això no havia importat a l’hora de donar-nos tot l’afecte. També, que el cosí Casto, per la mateixa regla de tres, no era realment cosí meu, encara que sempre em va tractar i es va dirigir a mi com a tal. I vaig saber també que la tia Joaquina mai no havia sabut llegir. Però els contes que ella em llegia sempre els recordaré amb emoció.
Fantàstica narració dels enganys de la infantesa!
ResponEliminaJo també vaig tenir una tieta que no ho era i a més era company d'escola amb el fill del Cassen...
Sobre el tema Pink Floyd vols dir que no es fet un retorn als orígens? Com a mínim pel que descrius malgrat que l'edat no perdona...
Molt bona la història de lectores que no llegeixen i de cosins que no ho són. Jo fa temps que estic esperant veure una d'aquestes fotos de la famosa etapa Pink Floyd!
ResponEliminaGalderich, una qüestió: el fill de Cassen també sabia "fer el conillet" com el seu pare? (no sé si ho recordes: era aquella mena de moviment espasmòdic que feia Cassen amb la galta, que descolocava bastant i el feia més pendó i més simpàtic encara)
ResponEliminaSM, les fotos de l'etapa Pink Floyd potser m'animi a publicar-les algun dia quan vagi mig borratxo, o millor, borratxo del tot. Mentrestant, queden guardades sota set claus, junt amb altres incofessables imatges.
ResponEliminaLeblansky,
ResponEliminaEl seu fill era molt discret i mai parlava del seu pare ni res. Vaig saber que era fill del Cassen perquè algú m'ho va comentar.
hola :) vinc de part d'en Salvador :) una evocació fantàstica :)
ResponEliminaBenvinguda, Clidice, content de llegir-te!
ResponEliminaJo també t'acabo de descobrir gràcies al blog d'en Salvador.
ResponEliminaM'ha agradat molt el conte!
McAbeu,
ResponEliminagràcies pel comentari. A mi m'agrada molt el teu nick!
res és el que sembla, l'important però és tenir una tieta real o no que et llegeixi contes. SZempre exactament iguals, que la mainada en aixó si que és consagrada. Sóc pare de tres i en puc donar fe.
ResponEliminaJo també vinc de part d'en Salvador. El post molt bonic, però la resta del bloc també m'ha agradat. Et penso seguir!
ResponEliminaFrancesc, benvingut al meu bloc. Pel que veig al teu perfil, ets un cinèfil. Caldrà parlar aviat del tercer home :-) I ja que cites a M. Truffaut, a mi em ve al cap M. Hulot. Soc fan total de Tati (i de Tardi!)
ResponEliminaAllau, benvingut al bloc. Tens raó, La vida por delante és una de les bones. De La vida alrededor, confesso que no l'he vista, snif.
ResponEliminaVeig al teu perfil que t'agrada el pop de cambra. Ja saps que al novembre venen els Camera Obscura a Barcelona?
No ho sabia. Tampoc recordo que posa al meu perfil, potser avui l'escriuria d'una altra manera ;p
ResponEliminaPost, personal, dolçs, irónic, tendre, entrenyable, reconegut, recomenat. . . Genial.
ResponEliminaClar que com es veu, no sempre és tot tal com sembla. De vegades és millor !
molt emotiu, seguir les recomanacions del SM és anar sobre segur. Et seguiré visitant.
ResponEliminaJesús, benvingut. Les visites seran mútues!
ResponElimina