BROUILLARD AU PONT DE TOLBIAC

De Tardi (Jacques Tardi, França, 1946) diria elogis sense parar, com per exemple que cadascuna de les seues obres crec que són d’imprescindible lectura per a qualsevol amant dels tebeos, de la literatura i l’art en general.
És el cas de Le Démon des glaces, un homenatge a Jules Verne i als gravats que il·lustraven les seues obres; de C’était la guerre des tranchées i de Putain de guerre, dues històries que s’emmarquen en la primera guerra mundial i mostren que és realment una guerra, una puta guerra; i de Les extraordinaires aventures d’Adèle Blanc-Sec, la heroïna de cara inexpressiva que viu a un Paris on savis bojos, sectes satàniques, mòmies folles i un pterodàctil gegant fan de les seues; i també de Le cri du peuple, que recull les gestes revolucionàries de la Comuna de Paris; i de Le secret de l’étrangleur, que presenta un Paris atemorit per una sèrie d’estrangulaments produïts justament quan la policia fa vaga.
Paris, sempre Paris, perquè Tardi és un enamorat d’aquesta ciutat, no tant de la cité-lumière com de la cité-brouillard, la ciutat dels barris populars, la de les estacions de metro i els ponts ferroviaris, la d’èpoques pretèrites, la dels revolucionaris somiatruites i els delinqüents casolans, la dels secrets inconfessables i les revelacions esfereïdores. Aquest és el Paris de Brouillard au pont de Tolbiac (traduïda aquí com Niebla en el puente de Tolbiac), una obra mestra inspirada en la novel·la homònima d’un clàssic del polar –nom amb que es coneix popularment la novel·la negra a França-, Léo Malet, de qui Tardi ha adaptat unes quantes obres més, totes elles protagonitzades pel detectiu Nestor Burma. Curiosament, en un principi Malet va ser poc receptiu a la proposta de portar la seua obra als tebeos, ja que ni en llegia ni li agradaven, però la personalitat de Tardi –modest, sensible i d’esquerres, segons el mateix Malet el defineix- va fer-li canviar d’idea, i l’any 1982 l’editorial Casterman publicà a França l'àlbum Brouillard au pont de Tolbiac (la novel·la s’havia editat per primer cop l’any 1956). A partir d’aquell moment, les adaptacions per part de Tardi de les novel·les protagonitzades pel detectiu Nestor Burma se succeeixen periòdicament, fins aquest mes de setembre mateix, quan acaba de sortir un nou episodi de L’envahissant cadavre de la Plaine Monceau, que si no porto malament el compte serà la vuitena aventura de Burma als tebeos. Les adaptacions de Tardi segueixen un patró comú: Colorejades en un bitono que omple de gris quasi totes les vinyetes i amb el text narratiu acompanyant gran part de la història, la trama es va desenvolupant a un ritme pausat no exempt d’acció, com és habitual en el gènere polar, i el Paris dels anys 50 va desfilant davant del lector, amb boira quan no amb pluja, sempre amb un cel que desemboca en una negror absoluta, per acabar convertint-se en protagonista principal.
En el cas de Brouillard au pont de Tobiac, el detectiu privat Nestor Burma recorre la ciutat en companyia d’Isabelita Morales, una noia de raça gitana, per anar desembolicant una trama que ve de principis de segle, quan un grup de joves anarquistes coincideixen al Foyer Végétalien. I mentre, un pobre desgraciat amb la mirada extraviada per la bogeria arriba al pont de Tolbiac.