19 de setembre de 2009

CAMPEROLS DE CIUTAT

La història que conta Yuill no és nova: jo mateix soc un urbanita emigrat al camp, i com jo altres centenars de milers més que per diversos motius es troben de cop i volta vivint en una zona rural i descobreixen –qui ho hagués dit!- que els vegetals neixen arrelats a terra i que els pollastres tenen plomes.
L’any 1948 Cary Grant i Myrna Loy, dirigits per H. C. Potter, van fer el mateix en el film Mr. Blandings Builds His Dream House, que aquí es va traduir com Los Blandings ya tienen casa.
Grant fa el paper d’un publicista que viu a Nova York i que, agobiat per l’estrès de la gran ciutat i incitat per la seua dona , decideix comprar-se una casa al camp i anar-se’n a viure allà ell i la seua família. A partir d’aquí, la comèdia pren possessió del film, i a l’espectador se li posa a la cara un somriure suau que, conforme van avançant els minuts i els problemes i maldecaps propis dels urbanites camperols es van incrementant, compatibilitza amb expressions del tipus “ai, pobres” o “ja m’ho pensava que els passaria això”.
Tot un clàssic de les comèdies americanes, a l’alçada d’Arsenic and Old Lace (Arsenic per compassió, dirigida per Frank Capra el1942, i de nou amb Cary Grant com a protagonista), Cluny Brown (El pecat de Cluny Brown, 1946, dirigida per Ernst Lubitsch), Harvey (L’invisible Harvey, dirigida per Henry Koster l'any 1950 i amb un fantàstic James Stewart com actor principal), Mr. and Ms. Smith (Matrimonio original, dirigida l'any 1941 per Hitchcock i amb una Carole Lombard espectacular), The Shop around the Corner (El basar de les sorpreses, de nou amb el tandem Lubitsch-Stewart, l'any 1940, o la que per mi és la millor de totes: Bringing Up Baby (La fiera de mi niña) filmada l'any 1938 per Howard Hawks i amb un Cary Grant i una Katherine Hepburn que es mengen la pantalla.

El trocet que us he seleccionat del youtube és la versió traduida (he pres bona nota de les crítiques a la v.o. de Fury que vaig penjar), i és força representatiu del tarannà del film. I una última cosa: pareu atenció a la banda sonora, que s'ho val.

3 comentaris:

  1. Tot un clàssic, malgrat que no és molt coneguda.

    ResponElimina
  2. Avui com a urbanitat he anat al camps i he tingut el mateix pensament de la vida contemplativa del camp... Quan despertes de la temptació tot torna a ser clar!

    ResponElimina
  3. Poder dir "Encima las montañas tengo un nido. ." porta moltes i greus conseqüències,
    però també grans i diverses satisfaccions, He, he.

    ResponElimina