Avui les Merrie Melodies es vesteixen de gala per oferir la versió instrumental de La Java vienoise, una delícia per als paladars més exquisits, que de ben segur apreciaran la introducció de la serra com a instrument musical. Llàstima que ningú s'hagi decidit a pujar al youtube la versió cantada, la lletra de la qual no té desperdici: explica la història d'amor entre la filla del Dr. Freud i Louis, un xulo acordionista.
Com anecdota del vídeo, si es fixeu bé veureu a Robert Crumb -membre actiu dels Primitifs- tocant la mandolina amb un pentinat ad hoc pre a l'ocasió.
Realment primitius! Però divertits.
ResponEliminaEm pensava que seria una serra elèctrica... llàstima!
ResponEliminaL'efecte esplendor´os i geom`etric, t'ha causat danys irreversibles, oi Galderich?
ResponEliminaQue bo, poder definir-se musicalment,per`o l'exclusivitat, tampoc conv`e!
Ja mai tornar`as als origens? Julito Iglesias,Perales,etc.
P.D.
Disculpeu els accents, el teclat del meu ordinador,es revela sovint i reclama independ`encia gramatical.
Ah!. . a mi els primitius(tots)m'agraden molt.
Carme J.,
ResponEliminaT'oblides de Raphael. Aquest noi sí que en té d'escola!
Galderich, genial el teu comentari de la "serra elèctrica"! Aprofito pre dir-te que m'ho prenc seriosament i ja estic preparant metralla electrònica-industrial-experimental, haw, haw!
ResponEliminaEl gran aventatge dels ordinadors és que em permet seguir la teva secció Merrie Melodies amb els altaveus desconnectats...
ResponEliminaBé, pels accordéons!!
ResponElimina