EL PERSA I EL JAPONÈS
Estava a la platja de Xàbia llençant distretament pedres a la mar mentre parlava amb els meus amics el Persa i Pepa d'aquella escena del film "Fúria" de Fritz Lang on un barber que està afaitant amb navalla a un client explica que la línia que separa a l'individu socialment integrat i complidor de les principals normes cíviques d'aquell altre que un dia comet un assassinat és més fina que un cabell. El barber es posa com exemple a ell mateix, i li explica al seu client com, el simple fet d'apretar un xic més del compte la navalla d'afaitar sobre la gola -"i per què no?", es pregunta-, el convertiria en un assassí que mata sense cap altre motiu que el fet de fer-ho.
Pepa, esgarrifada, no va poder estar-se de criticar el tema que jo havia tret, fent-me veure que la platja no sembla el lloc més adeqüat per parlar de coses com aquestes.
El Persa, veient que jo estava intentant cercar -sense aconseguir-ho- els motius que m'havien portat a parlar d'assassins i actes injustificables, aprofità per dir la seua: "S'heu fixat en el japonès que hi ha just uns metres a la nostra dreta? Ara mateix, no sé que m'impedeix de llençar-li una pedra i fer-li una escletxa al cap."
I aleshors, el japonès, que era impossible que ens haguès sentit, s'aixecà de sobte, ens mirà amb cara de sorpresa, i dient-nos una frase en el seu idioma, marxà esperitat.
Potser la transmissió de pensament(sentiment)li va arribar al pobre japonès com la pedrada al cap, però sense escletxa. . . . .
ResponEliminafet que no li va impedir sortir fugint lluny d'uns éssers amb grau superlatiu de perillositat soterrada (con tothom, que ho vulgui reconeixer tenim)
Deuria ser un japonès adoptat que us va entendre perfectament!
ResponElimina