Ahir diumenge, només obrir els ulls, vaig pensar que m’havia despertat abans d’hora, tan fosc ho veia tot. Però no, és que plovia.A mig matí jo estava força cabrejat: la pluja seguia, el jardí estava tot mullat, i feia fresca.
Cap al migdia, van començar a arribar uns i altres, i en poca estona em vaig oblidar dels contratemps, encisat com estava escoltant, rient, observant, aprenent, compartint. Una gent fantàstica.
Quan va acabar la festa la temperatura era agradablement fresqueta, el terra estava suaument humit, havia sortit el sol i... i encara havien sobrat sis ampolles de vi, o sigui que caldrà començar a pensar en una nova trobada!
Ja us el podeu beure, en durem més! :)
ResponEliminaJo vaig arribar a casa ennuvolat de satisfacció i de aigua de valència. Sort que no vaig trobar els mossos. ha,ha,ha,
ResponEliminasempre m'encurioseixen les desvirtualitzacions, en aquest cas va ser tot un honor per a mi compartir espai i aigua de València amb tantes persones fantàstiques :) ei! i em va encantar conèixer l'Elena! ara només hem d'esperar la seva història ^^
ResponEliminaLa metereologia i la geologia (dimoni de volcà...) no van estar amb nosaltres, però segur que va ser una festassa. A la propera no m´ho perdo ni per l'impacte d'un meteorit.
ResponEliminaEls que no hi vem poder ser, ens haureu de donar peixet a la propera...ara, jugueu amb ventatja!
ResponEliminaI la crítica gastronòmica?...ja sé que no és el més important, però que algú em digui què tal era la Jubarta....estava tendra? jajajajaj
Va...aquí us deixo aquest brindis virtual. Per vosaltres!
Txin, txin!
Quina trobada més maca! Quantes coses vaig aprendre tot escoltant-vos! Quanta energia que desbordeu! Ui! Només em surten frases acabades amb admiració... És que us admiro molt! I a partir d'ara més.
ResponEliminaMaintentant je suis una mica homeless, però quant tingui algun sostre, en muntarem un altre ( no sé si a la mateixada alçada gastronòmica, però!) Leb, Carme, moltes gràcies per la ruta alternativa de tornada, molt xula! Petons a tots ! ( amb admiració).
Sento que en aquesta ocasió no la cosa no hagi estat possible. Qui sap si a la propera la cosa sigui més propícia.
ResponEliminaEnveja sana...
Ja és que el racó que anomena ca teva, Leb, sigui Can Mansuet (Mansuet: De condició suau, dòcil; mancat d'esquerperia o d'agressivitat. -això segons el D.C-V-B-).
ResponEliminaDe fa dècades, aquests paratge del Corredor s'havia conegut com la Urbanización Esmeralda; tot un disbarat de nom!
Ara hi ha més ajust entre el nom i els seus dignes habitants (tret del veí del cony de rojigualda!).
Leblansky, encara flipo amb el clauer. La trobada va ser ben guapa, la jubarta boníssima, l'aigua de València entrava d'allò més bé i els amfitrions de primera.
ResponEliminaEls del Riell Bulevard farem com el Zapatero al G8, i us demanarem que ens deixeu assistir a la propera reunió.
ResponEliminaCom pensava la 1a trobada de blocaires ha estat un èxit... i com molts 'encenem els llums' i esperem poder participar en la pròxima
ResponEliminaA10 Astrum X
Allau, són uns bons vins els que vàreu dur, però els reservem. I com que em farà cosa de veure'ls i no tastar-los, serà cosa de retrobar-nos aviat.
ResponEliminaErnesto, doncs si que vas tenir sort, perquè aquesta tarda la Carme tornant capa a casa s'ha trobat amb 2 controls, 2, a la carretera de Dosrius. Deu ser cosa de Sant Perfecte, que com tenim 50 dies d'indulgència, et va protegir ;)
ResponEliminaClídice, va ser un plaer conéixer als blocaires i a les seues parelles, de veritat (ja li pots transmetre el missatge al Felip de part de la Carme i meua, que ens va caure fantàstic). I l'Elena està feliç explicant a tothom que ahir va conéixer a uns escriptors.
ResponEliminaSM, ja podeu començar a pensar quan seran les vostres properes minivacances, i posem dia i hora per a la nova trobada :)
ResponEliminaCarme de la maleta, a la propera no hi pots faltar. I el menjar estava tot boníssim, amb postres i beguda a dojo. I la jubarta, tota la que vaig descongelar es va acabar en un tres i no res. Però no et preocupis, que encara me'n queden unes quantes tones per a la propera ;)
ResponEliminaLlum, el carinyo és mutu, t'estimem, i a més com a fillola nostra, ja saps que sempre has de contar amb nosaltres :) Espero que el tema llar se't solucioni de la millor manera possible. I ja saps que la casa de baix està disponible sempre que vulguis. Una abraçada!
ResponEliminaEulàlia, t'he posat una falta com un catedral ;)
ResponEliminaEspero que a la pròxima puguis vindre, serà la manera de millorar encara més aquesta trobada.
Girbén, mira que n'arribes a ser d'erudit! Eres un pou de coneixements, és un plaer llegir-te, i poder escoltar-te encara ho va ser més.
ResponEliminaI tens raó, el vei espanyolero (la Carme i jo li diem així) és el més lleig -amb escreig- de tota la zona (no ell, sinó el seu quarter amb bandera)
Carles, això del clauer va ser ja la cirereta de les coincidències; encara veig l'expressió de perplexitat de la Mari Carmen quan va treure el meu clauer i va veure que era el mateix que el teu, haw, haw! Una abraçada a tots dos, és fantàstic tenir tants punta en comú amb una parella tan genial com vosaltres.
ResponEliminaLluís, els Riells teniu tots una falta ben grossa; com no vingueu a la propera, er... uh... bé, ja veureu, ja, com no vingueu a la propera.
ResponEliminaAstrum, em va saber molt de greu que no poguessiu venir, estic segur que s'ho haurieu passat molt molt bé. Has d'arreglar-ho com sigui, però a la propera no hi faltis!
ResponElimina