15 d’abril de 2010

ESPAGUETTIS AMB CALAMAR I TINTA DE CALAMAR

Pensant què podria cuinar diumenge vinent que fos ràpid de preparar i que pogués deixar-ho fet, se m’ha acudit aquest plat, que trobo molt divertit de sabor i força senzill de fer.
La pasta es compra ja preparada amb la tinta, i mentre es va fent, es prepara el calamar, tallat a trossos i cuinat amb ceba, tomàquet ratllat i pebre en pols.
Per donar una nota de color, es poden afegir uns quants musclos, i ja està. Això sí, compte amb tacar-se, que després costa molt de treure.
Ah! Per diumenge també tinc previst fer albergínies amb alfàbrega i formatge feta.

23 comentaris:

  1. Diumenge és festa, però jo no hi podré ser!! Merda. Bon Sant Perfecte!
    [Porteu Cebralin, que la tinta del calamar és punyetera. Miam-miam]

    ResponElimina
  2. Aquest diumenge serà tot un aconteixement culinari.

    ResponElimina
  3. Ep, i l'arròs? Volem veure com el safrà va que vola...
    Jo portaré pop a la gallega com a entrant per preparar aquestes suculències.

    PD. Reviso els teus apunts culinaris per fer-te la llista dels plats i que no te'n deixis cap! De moment no sopo per fer espai...

    ResponElimina
  4. Quines delicatessen...aquest menú promet molt! Com són les albergínies, al forn? Ai, quina gana em fas venir...Ah! els rotllets de verdura saltejada, van ser espectaculars. A més admeten tantes variacions, que així sempre s'encerta!

    Ara, encara em feu més enveja.

    ResponElimina
  5. M'apunto portar un pitet per evitar taques...

    ResponElimina
  6. Ep, llegeixo pop i gallega??
    Casumlolla!

    ResponElimina
  7. El plat, malgrat el color, no és gens fúnebre. Al contrari, trobo que és una proposta ben vital per fugir una mica dels típics pestos, bolonyesses, etc.

    ResponElimina
  8. Ep, Òscar, si vindrem de dol és només per les taques.

    ResponElimina
  9. Mare meva, Leb! No tinc paraules davant d'aquesta negror suculenta... No sé, com que soc una mica frikie només em vé aquella cançó que cantava la Carmen Sevilla que deia : con la pluma de una gallina... i la tinta de un calamar.. ole, ole...

    ResponElimina
  10. ei, i tot aixó m'ho mengo a CA-LA-MAR!
    ;)

    ResponElimina
  11. Leblansky, jo vindré afamat que diumenge al matí treballo.
    I per acompanyar aquest àpat nosaltres portarem cava de Tiana

    ResponElimina
  12. Allau, que amb un pitet ja va bé, haw, haw!

    ResponElimina
  13. mu, em sap greu que no puguis venir, de veritat.

    ResponElimina
  14. Carme, les albergínies són una de les meues verdures preferides.

    ResponElimina
  15. SM, això del pitet és bona idea, encara que la pinta que farem serà per partir-se de riure!

    ResponElimina
  16. Òscar, totalment d'acord amb el teu comentari. La imaginació al poder i a la cuina!

    ResponElimina
  17. Llum, no coneixia aquesta cançó de la Sevilla, però sembla que estigués fent vudú, haw, haw!

    ResponElimina
  18. Eulàlia, sempre tens el joc de paraules a punt.

    ResponElimina