A primer cop d’ull podria semblar una tasca poc compromesa i molt còmoda la de realitzar una anàlisi crítica de blocs des d’un altre bloc, ja que el fet de poder amagar la identitat i quedar així en l’anonimat dona via oberta a dir qualsevol cosa, per dura que resulti.I no és cert: el crític, des del moment que fa pública la seua anàlisi, adquireix tàcitament el compromís d’exposar-se ell mateix a la crítica de tothom que ho desitgi, també des de l’anonimat si es vol. Resulta impossible no criticar al crític, i si la seua anàlisi no ha estat prou bona o les seues valoracions prou raonades, rebrà sens dubte una pluja de comentaris realitzats amb el bisturí més fi i afilat que es pugui trobar a la xarxa.
Així, el bloc Un que vigila s’exposa continuadament a totes les crítiques hagudes i per haver, en tenir com a objectiu la valoració dels altres blocs. La seua tasca analítica la fa des de l’ombra, sense que el vigilat se’n assabenti fins que ja sigui massa tard per poder canviar res. Dilluns, jo mateix vaig rebre un comentari de l’autor del bloc vigilant (UQV) anunciant-me que m’havia estat seguint, “T’he estat espiant, Leblansky”, i que “Demà dimarts et dedico una fitxa”. Simpàtic, però inquietant.
Davant d’això, res podia fer jo més que esperar impacientment la crítica. I en llegir-la, em vaig quedar absolutament sorprès, ja que no m’esperava una radiografia tan ben feta del meu bloc. Certament surto molt ben parat, però això és el que menys m’importa –tot i que m’importa- ja que el que valoro de veritat és que UQV hagi estat capaç de veure el com, el què i el perquè d’Enceneu els llums. Brillant.
Senyor crític, vostè es mereix que el pengi al meu blogroll per que el critiqui tot aquell que vulgui.
és curiós en UQV (o els UQV), perquè ha ensenyat la poteta per sota la porta, contràriament al que podria fer, legítimament, que seria deixar la fitxa, comentaris oberts i "tira que te vas". UQV també té una animeta blogaire i això el fa tendre, tot i que, de vegades, això també el fa perdre una mica la perspectiva i perd mossegada.
ResponEliminaT'ha tractat bé, és cert, i t'ho mereixes, però no hagués estat de més que t'hagués posat una mica més en compromís ^^
Doncs, tot i que jo l’hauria enfocat d’una altra manera, em va semblar una ressenya molt perspicaç i ben feta. Que, a més, deixés en Leblansky pels núvols no pot sorprendre ningú.
ResponEliminaAhir vaig llegir la seva crítica i la vaig trobar molt encertada. Una bona radiografia!
ResponEliminaFelicitats, és una crítica ben bona!
ResponEliminaL'avís semblava una amenaça: "T' he estat espiant Leblansky..." jo m'hauria mort de por! Ara, la crítica, és per enmarcar noi! Moltes felicitats, a mi tampoc em sorprèn, i a més, hi estic d'acord.
ResponEliminaLeblansky:
ResponEliminaEl que em deixa més content és que em confirmis que l'essència que he intentat captar és la que realment hi ha sota la feina que fas al teu bloc.
Una de les coses que més admiro és el talent creatiu.
I fas bé en subratllar la idea que cal criticar el crític. Penso que si el debat crític i constructiu és ampli se'n poden obtenir millores a molts nivells.
Quasi mai afegeixo res a la reacció del fitxat, crec que el seu dret a la darrera paraula és sagrat, però ja que em dediques un post sencer, que per cert m'ha agradat molt llegir, escric tot això.
Et desitjo que aquesta vitalitat creativa, artística, la mantinguis molt de temps, pel plaer dels qui la sàpiguen gaudir.
Clídice:
Cèrtament, sempre es pot mossegar. Però crec que quan no hi ha prepotència, ni arrogància, ni excés de pretensions, quan les propostes neixen de l'honestedat i la generositat, la mossegada no té massa raó de ser.
Per cert, nena amb pigues: tu tens també molt d'ull clínic, i saps reconèixer molt bé les potetes sota la porta. Aquest do que tens ja fa temps que no m'ha passat per alt, així que... pel que pugui passar, ves-te preparant. ;)
Gràcies a tots. És un plaer treure el nas per aquí. S'hi respira aire net.
Salut.
:$ glups! t'agrada la coca de recapte? em surt molt bona o mandonguilles amb sípia o ... ;) quan dic mossegar no vull dir malparlar, és més aviat una qüestió de marxeta :P i és que ja ho diuen que no es pot ser ric ^^
ResponEliminaAixò si, Leb for president :)
Que et sortiria una bona crítica, ja m'ho esperava. M'afegeixo a la Clídice : Leb for president! ( però d'on? de Sildàvia, no?)
ResponEliminaClídice, tu ves provocant a l'UQV, ves... però després, no et queixes si et mossega!
ResponEliminaPer cert: "nena amb pigues"? Haw, haw, haw!
Explicat tal com ho expliques, sí que resulta inquietant. Jo prefereixo l'autocrítica, què vols que et digui.
ResponEliminaAllau, jo també m'imaginava a priori un enfocament diferent del que ha fet l'UQV, però crec que ha entés molt bé el que és l'Enceneu els llums.
ResponEliminapigues si, nena ... ehem :P
ResponEliminaGalderich, comparteixo amb tu el concepte de "radiografia".
ResponEliminaSM; certament, entre la crítica de l'UQV i les floretes que m'esteu tirant, no passaré per la porta!
ResponEliminaCarme, si que és veritat que la frase, així en sec, fa que es posin els péls de punta, haw, haw!
ResponEliminaUQV, és un plaer llegir-te per aqui, que ho sàpigues.
ResponEliminaLlum, Sildàvia és ùna monarquia i jo soc, com a mínim, republicà. O sigui que, pensant-ho bé, igual em feia gràcia això de ser president de Sildàvia i abolir la rèmora monàrquica, haw, haw! Després dimitiria, si no m'havien fet fora ja d'entrada per impresentable.
ResponEliminaLluís, l'autocrítica és bona, però la crítica és encara millor (i més, si et deixa ben parat, haw, haw1)
ResponEliminaClídice,
ResponEliminaDissabte 18 ja saps que has de portar...
ai mare! :P ja m'ho direu! i no és diumenge 18?
ResponEliminaEp, que el 18 és diumenge! Galderich, no la liis!
ResponElimina