9 d’abril de 2010

MERRIE MELODIES (28): CABOSANROQUE

Costa de definir el que fa aquesta colla, tot i que sempre es pot acabar dient que fan música. En directe són tot un espectacle d'aquells que es recorda sempre; en disc -el disseny de tots els seus cedés és increïble, de col·lecció- la cosa canvia però segueixen sent brillants. Penjo la darrera genialitat del grup, Powerhouse omfx, i adjunto la seua web oficial, http://www.cabosanroque.com/ , que val la pena visitar.

12 comentaris:

  1. Uauu! Com el Comelade però més cibernètics.

    ResponElimina
  2. Quin web més xulo!
    No els coneixia encara, i m'han agradat molt.
    El slògan "Bandes sonores insignificants per a pel.lícules doméstiques" l'he trobat definitiu i ja defineix força aquest estil inclassificable.

    Molta imaginació i sentit del humor...
    molt agraïda pel descobriment!

    ResponElimina
  3. Quan els vaig veure en directe no em van decebre gens. Els seus cd són una meravella de disseny.

    ResponElimina
  4. El Cabo San Roque són uns genis en tots els vessants, des del disseny dels discos, a la seva música, els seus concerts...
    Malgrat tot, aquest darrer tema no em fa gaire patxoca. Però és una excepció!

    ResponElimina
  5. Mareta meua! Inclassificables però genials!

    ResponElimina
  6. Puigmalet, sí que tenen un toc Comelade, sí. I potser el vídeo, que fa referència al seu darrer trebrall, sembla més "cibernètic" del que són en realitat.

    ResponElimina
  7. Carme de la maleta, dona una ullada als seus cedés -costen de trobar, però habitualment hi són a la botiga cededrom- que estic segur que t'agradaran.

    ResponElimina
  8. Ernesto, em consta que tu ets un seguidor d'aquest grup musical.

    ResponElimina
  9. Galderich, a mi aquest vídeo m'agrada especialment, i trobo que el toc industrial que té tot el seu darrer treball és una aposta arriscada, però en el seu cas, penso que val la pena.

    ResponElimina
  10. Llum, venint d'una melòmana com tu, l'elogi que els fas és molt valuós.

    ResponElimina
  11. m'han fet pensar en Les Luthiers però en cibernètic. Quan estudiava piano tenia més interès pel que passava dins del piano que no pas per si els meus dits feien res :) m'encanta veure que la música són algoritmes matemàtics i mecànica pura :)

    ResponElimina