Per trossejar la jubarta vaig haver de demanar ajuda a uns amics japonesos, que d'això en saben moltEstava rumiant aquesta nit sobre com aconseguir que algú més –els tímids, els mandrosos, els despistats...- s’apuntés a la trobada de demà diumenge, quan se’m va acudir que encara tinc guardada al congelador la balena que vaig pescar al meu jardí aquells dies de la gran nevada.
Així que m’he llevat d’un salt –devien ser ja les tres de la matinada- i he consultat una de les obres mestres de la literatura de sempre, Moby Dick, ja que recordava haver llegit allà una recepta de cuina que el mateix capità Ahab comenta amb Bouygues, un mariner del Pequod d’origen francès.
El plat és senzill de cuinar: es sala la jubarta, prèviament tallada a bistecs, i es torra a la planxa quan aquesta està ben calenta, afegint-hi una pinzellada de mostassa de Dijon.
El desganat Ahab, en comentar aquest àpat amb el mariner francès, li ordena que li passi encàrrec al cuiner per que prepari per a sopar una bona tanda de bistecs de jubarta. “Potser així baixi a coberta i mengi alguna cosa”, es diu a si mateix.
El mariner corre a donar l’ordre al cuiner mentre se li fa la boca aigua.
I jo he pensat que, com que la Carme té una planxa elèctrica, estaria bé preparar al jardí mateix uns quants bistecs de balena a la manera com li agradaven al capità Ahab. Vaig a descongelar-la.
Així que m’he llevat d’un salt –devien ser ja les tres de la matinada- i he consultat una de les obres mestres de la literatura de sempre, Moby Dick, ja que recordava haver llegit allà una recepta de cuina que el mateix capità Ahab comenta amb Bouygues, un mariner del Pequod d’origen francès.
El plat és senzill de cuinar: es sala la jubarta, prèviament tallada a bistecs, i es torra a la planxa quan aquesta està ben calenta, afegint-hi una pinzellada de mostassa de Dijon.
El desganat Ahab, en comentar aquest àpat amb el mariner francès, li ordena que li passi encàrrec al cuiner per que prepari per a sopar una bona tanda de bistecs de jubarta. “Potser així baixi a coberta i mengi alguna cosa”, es diu a si mateix.
El mariner corre a donar l’ordre al cuiner mentre se li fa la boca aigua.
I jo he pensat que, com que la Carme té una planxa elèctrica, estaria bé preparar al jardí mateix uns quants bistecs de balena a la manera com li agradaven al capità Ahab. Vaig a descongelar-la.
Uf, això pot estar molt bé! Avui no menjaré per a poder pair-ho tot!
ResponEliminaPerò què fas Leb publicant en dissabte? Hauries d'estar entre fogons. Apa, a la cuina!
ResponEliminaJa veig que serà un menjar pantagruèlic. Espero estar al nivell de les circumstàncies.:)
ResponEliminaah doncs, servidora, per un bistec de yubarta fa els quilòmetres que calguin :) que sóc d'una secta especialment carnívora. Per a mi cruet si us plau ;P
ResponEliminaGalderich, definitivament ets un golafre!!!
ResponEliminaAllau, negrero, explotador, que m'esteu fent suar tinta... de calamar?
ResponEliminaErnesto, i jo espero les teues croquetes casolanes.
ResponEliminaClídice, la teua jubarta quedarà ben vermelleta (exactament com li agardava a l'Ahab).
ResponEliminaA veure si hauré de trucar a Greenpeace amb tanta jubarta a la planxa!
ResponEliminaDefinitivament no és normal que a les nou del matí estigui llegint apunts i salivant alhora. Bon sant i millor trobada!
ResponElimina