8 d’abril de 2010

ELS MEUS NEBOTS MENGEN VERDURES

He tornat de Xàbia amb una medalla que m’he autoimposat, conseqüència d’haver aconseguit que Nico i Pau -els meus nebots preferits- mengin verdures, que fins ara els agradaven ben poc.
Resulta que, no fa massa, vaig comprar un wok, i m’he aficionat a cuinar amb ell diferents tipus de verdures, així que vaig pensar que seria un bon regal per portar a casa del meu germà quan anés a veure’l. Tenia clar que a la meua cunyada li semblaria bé, doncs sempre li agrada provar nous plats, però no sabia com reaccionarien els meus nebots, així que vaig apostar per fer-los participar en la preparació del menjar.
Vaig jugar fort: com a verdures hi havia bròquil (cap dels quatre l’havia provat), fonoll (un perfecte desconegut), pastanaga (Nico la odia) i xampinyons (el meu germà es declara al·lèrgic a aquest vegetal) , i gambes pelades com a element especial. Tot ben passat pel wok, amb l’inestimable ajuda dels meus nebots tallant la verdura -s’ha de tallar tota a trossos no massa petits- i remenant-la al foc -cal posar-la tota junta, preferentment amb una mica d’oli, i moure-la contínuament-, i servit a taula acompanyat de tortillas mexicanes i salses variades. Un èxit.
Tant és així que, al dia següent, Nico i Pau van exigir més wok, i aquest cop encara vaig jugar més fort, doncs vaig canviar tres de les verdures anteriors per carabassó, albergínia i pebrot vermell, mantenint els xampinyons. Tot acompanyat amb tacos de pollastre o tonyina de pot, a elegir, i de nou servit amb les tortillas. La cosa va tornar a funcionar i millor encara, ja que els meus nebots ja eren uns experts cuiners i van saber donar-li a la verdura el punt exacte de cocció.
Així doncs, doble premi: Nico i Pau mengen verdures i a més, dominen la cuina al wok.

24 comentaris:

  1. Estàs fet tot un expert en la cuina del work i a més veig que ets un gran mestre culinari. Felicitats!

    ResponElimina
  2. Leblansky,
    A mi tampoc m'agrada la verdura... ja saps, dia 18 work per a aquesta petita ànima (a més de l'arròs i les altres delicatessen culinàries). Suposo que ja deus estar cuinant per a la Grand Bouffe, no?

    ResponElimina
  3. Nyam!
    Suculenta imatge...acabo de canviar el menú del dia, només de veure-la!
    Jo també tinc dues feres, a qui intento fer ingerir verdura com sigui. Si no els agrada, te les envio! :-))

    Ja té mèrit la cosa, ja...

    ResponElimina
  4. hi ha moltes maneres d'enredar al personal més menut, però la de la imaginació i la participació és la millor :) un molt bon oncle estàs tu fet :)

    ResponElimina
  5. Escolta, quan vulguis et passes per casa, que t'hi espera un wok i una altra víctima...

    ResponElimina
  6. Dues lliçons -cuina i didàctica- pel preu d'una. ¿Hi ha qui doni més?

    ResponElimina
  7. Tot sigui per les verdures, tot sigui per tenir una bona alimentació oi?

    Una abraçada i espero que t'interessi l'especial Sant Jordi del meu bloc.

    L'imperdible de ℓ'Àηimα
    >Jordi Cirach

    ResponElimina
  8. Ernesto, això del wok ha estat una descoberta espectacular per a vagos com jo: es talla tot i es posa tot alhora, què més es pot demanar?

    ResponElimina
  9. Galderich, tinguis compassió de mi, que no vull passar-me els dies cuinant, sniff...

    ResponElimina
  10. Carme, això del wok, com que resulta exotic i més encara si expliques que és cosa dels asiàtics, pot tenir èxit amb els nens... i amb els adults més recalcitrants, haw, haw!

    ResponElimina
  11. Ei, Esther i Toni, qui us ha dit que no van tenir mona? Que al País Valencià també s'estila això de la mona de Pasqua!

    ResponElimina
  12. Clídice, tens tota la raó: tot és qüestió d'imaginació i participació, i també en el món dels adults, n'estic convençut.

    ResponElimina
  13. SM, ja saps que sempre podeu comptar amb el tiet Leblansky, haw, haw!

    ResponElimina
  14. Brian, no m'havia parat a pensar-ho, però si, va ser un dos per una, haw, haw!

    ResponElimina
  15. Imperdible, ja vaig a veure quina n'has fet :)

    ResponElimina
  16. Home tio, crec que ten has passat un poc. El primer dia estava tot molt bo, i de veres que ens ho van menjar tot, pero el segon no se... no se...
    per a mi (Pau) que li faltaven les gambetes, i la alberginia i la pebrera no m'acabaven d'agradar massa, de tota manera aquells dies ens ho van passar molt be, i tambe ens van agradar els boligrafs que ens vas regalar, van super be. Tio deuries vorer com tirem els coets.. els ham acabat tots...... mon pare esta riense molt... per que diu que estem desprestigiante el blog amb tanta pirotecnia. Be, fins pronte, records de tots.

    ResponElimina
  17. Leblansky, ha estat un plaer descobrir el seu blog, gràcies a l'espia.. per cert, els xampinyons són fongs, poc a veure amb els vegetals.. és que vaig fer Biologia i d'alguna cosa ha de servir.. ens llegim!

    ResponElimina
  18. Nebots, sí que ens ho vam passar bé, sí! I jo no sé d'on heu eixit tan coeteros, si ni el vostre pare ni la vostra mare ni jo mateix n'hem tirat mai cap! Bé, estigueu alerta de no cremar-vos.

    ResponElimina
  19. Benvingut al blog, Jordi Marron. Ai, tens raó amb això dels fongs, que ja m'ho van explicar un cop! Per cert, he clicat al teu nom per veure quin és el teu bloc, i no em dona cap referència. Si en tens un, comenta-m'ho, que a mi m'agrada llegir als meus lectors :)

    ResponElimina
  20. Nebots i germà del Leblansky,
    Tranquils, ja ens temíem que hi posava més salsa que tall en els seus apunts però aquesta és la gràcia d'escriure, que no cal que sigui real...

    ResponElimina
  21. Ah, sóc pastor a mitges d'una vaca sorda.. seràs benvingut! http://lavacasorda.blogspot.com/

    ResponElimina
  22. Galderich, el que he explicat referent a la història del wok era real. El que també és real és que als meus nebots, a més d'estimar-me, els encanta fer broma i jugar a despretigiar-me (han sortit al seu tiet, haw, haw!)

    ResponElimina