ELS MEUS NEBOTS MENGEN VERDURES

He tornat de Xàbia amb una medalla que m’he autoimposat, conseqüència d’haver aconseguit que Nico i Pau -els meus nebots preferits- mengin verdures, que fins ara els agradaven ben poc.
Resulta que, no fa massa, vaig comprar un wok, i m’he aficionat a cuinar amb ell diferents tipus de verdures, així que vaig pensar que seria un bon regal per portar a casa del meu germà quan anés a veure’l. Tenia clar que a la meua cunyada li semblaria bé, doncs sempre li agrada provar nous plats, però no sabia com reaccionarien els meus nebots, així que vaig apostar per fer-los participar en la preparació del menjar.
Vaig jugar fort: com a verdures hi havia bròquil (cap dels quatre l’havia provat), fonoll (un perfecte desconegut), pastanaga (Nico la odia) i xampinyons (el meu germà es declara al·lèrgic a aquest vegetal) , i gambes pelades com a element especial. Tot ben passat pel wok, amb l’inestimable ajuda dels meus nebots tallant la verdura -s’ha de tallar tota a trossos no massa petits- i remenant-la al foc -cal posar-la tota junta, preferentment amb una mica d’oli, i moure-la contínuament-, i servit a taula acompanyat de tortillas mexicanes i salses variades. Un èxit.
Tant és així que, al dia següent, Nico i Pau van exigir més wok, i aquest cop encara vaig jugar més fort, doncs vaig canviar tres de les verdures anteriors per carabassó, albergínia i pebrot vermell, mantenint els xampinyons. Tot acompanyat amb tacos de pollastre o tonyina de pot, a elegir, i de nou servit amb les tortillas. La cosa va tornar a funcionar i millor encara, ja que els meus nebots ja eren uns experts cuiners i van saber donar-li a la verdura el punt exacte de cocció.
Així doncs, doble premi: Nico i Pau mengen verdures i a més, dominen la cuina al wok.