La idea no és nostra ni és nova, però la il·lusió que li hem posat LA Carme i jo a això de fer olis aromàtics, sí. I també la fruïció amb que els fem servir cada cop més.
L’últim que hem preparat és de d’alfàbrega amb pebre vermell de Caiena. Tan senzill com tallar uns quants brots ben verds d’alfàbrega de collita pròpia, introduir-los en un recipient de vidre, i afegir el pebre; després, és qüestió d’anar posant oli fins cobrir-ho tot.
Dels que hem fet, el que més èxit ha obtingut en el nostre particular hit parade és el que porta el ja citat pebre de Caiena i un bon grapat de fruits de cardamom. I estem pensant ja en el proper invent, un cop hagin madurat les llimones de l’hort: oli aromatitzat amb corfa de llimona, sola o amb alguna cosa més.
És tan senzill com gustós.
Us esteu convertint en uns gourmets!
ResponEliminaA ca teu una pot acabar convertida en un ésser obès i feliç, o feliç i obès, o feliç i feliç, o ^^
ResponEliminaUi ai oixx... llesqueu-me un bon tros de pa que el deixarem ben amarat d'aquestes delicatessen!
ResponEliminaSón màgics,em recorden el rei Mides, converteixen tot el que toquen en boníssim.
ResponEliminaDesprés de llegir aquest post, els podria anomenar" olis a_romàntics" ;-)
... després de l'experiència gastronòmica us podeu passar als olis per a massatges... heu provat de barrejar oli amb nivea o oli amb voltaren-crema??? Encara us hi guanyaríeu algun euro de més amb la comercialització.
ResponEliminaAixò sí... després no barregeu els olis de diferents usos... ;-)
Un amb picants matisos orientals: En un verge suau (res de picuals o de fargues) dissoldre-hi un 3% de pasta de wasabi i afegir-hi fragant pebre de Sichuan al gust.
ResponEliminaVa bé per espavilar als peixos de gust poc accentuat fets a la brasa, o unes patatetes al caliu.
i aquesta mateixa iniciativa pot ser utilitzada amb olis de massatge........!!!!! Tot i que el millor sempre està en les mans i no en l'oli.
ResponEliminaFeu-ne algun amb bitxo i espècies, ben picant, ideal per posar sobre la pizza!
ResponEliminaQuina pinta! El carinyo (t'ho creguis o no) és indispensable per millorar cualsevol recepta, inclosos aquests olis.
ResponEliminaEstà demostrat científicament!
Per cert, em sumo a la idea de'n Garbí24...per quan els olis de massatge? Jo us suggereixo deixar-hi macerar eucaliptus, i posar llençols impermeables, abans d'usar-lo! :-)
Prova aquesta: un parell d'alls (amb pell i tot), una branqueta de sajolida seca, algun granet de pebre. Apte per a amanides, pizzes, pasta...
ResponEliminaJo proposo fer un oli amb bitxo a dintre. Ideal per a les pizzes manuals, no les prefabricades.
ResponEliminaAlyebard, bàsicament ens ho estem passant bé fent experiments culinaris :)
ResponEliminaClídice, qualsevol combinació que tingui la paraula "feliç", és bona :)
ResponEliminaPorquet, el problema és que això dels àpats virtuals funciona només a nivell visual. A veure quin dia inventen l'internet amb aromes!
ResponEliminaCarme J, sort que no se'm veuen els colorets que m'han sortit en llegir el teu comentari :)
ResponEliminaLeb, tinc una sal negra i volcànica (de Hawaii) que quedaria explossiva amb aquests olis. Fem una cita a cegues?
ResponEliminaTirant, això de l'oli amb Voltaren sona terrorífic, més que altra cosa! No sé jo si aquestes combinacions funcionaran... ;)
ResponEliminaGirbén, això de l'oli amb wasabi sona genial! Però el pebre de Sichuan no l'he vist enlloc a la venda...
ResponEliminaGarbi, com que hem en tenim unes quantes, potser serà qüestió de diversificar :)
ResponEliminaXeXu, el de pebre de Caiena amb cardamom t'asseguro que és força picant!
ResponEliminaCarme de la maleta, et confesso que això dels llençols impermeables ens ho estem mirant :)
ResponEliminaLluís, has tocat os: l'all i jo no ens dirigim al paraula. Ho he intentat, però no puc amb ell :(
ResponEliminaGalderic, tal com li he dit al XeXu, ja en tenim una amb pebre de caiena i cardamom. Tot i que després d'una de les teues infames olives, el picant de l'oli no es deu ni notar, haw, haw!
ResponEliminaAllau, sal negra? I volcànica? I de Hawaii? Endavant!!!
ResponEliminapenso fer el mateix amb els meus tomàquets!
ResponEliminaEn tinc quatre!:P
Veig que coincidim en el gust pels olis aromàtics casolans. Ara bé, a tu també t'agraden les vinagretes?
ResponEliminaNo se m'hagués acudit mai, però sembla senzill i dóna bons resultats! Hauré de provar-ho quan torni, que a França l'oli d'oliva va car i no estic per fer invents!!
ResponEliminaJo també vull tenir collites pròpies! Buaaa...!
ResponEliminaAllau, guarda'm un pensament d'aquesta sal negra, please!
En casa en faig un d'all i altre amb unes tarongetes diminutes, quinotos o algo aixina es diuen... Ara faré el d'alfàbega, què bo!!!!
ResponEliminaAris, amb el tomàquets faras oli aromàtic? No sé jo si...
ResponEliminaEduard, m'agraden les vinagretes!
ResponEliminaYáiza, i mentre ets a França, frueix de la cuina, que aquesta gent és molt bona en això :)
ResponEliminaEnric, al menys d'alfàbrega, menta i aromàtiques similars, si que podries intentar-ho al balcó. Ja et passo jo les llavors :)
ResponEliminaHola, Skadi!
ResponEliminaEm sembla que es diuen kumquats o així, aquestes tarongetes. M'has donat una molt bona idea, mmm :)