24 d’octubre de 2011

MIRACLE AL CUL DEL MÓN


Cap a les onze de la nit, després d’hores i hores de devota pregària, els fidels de Sant Galderich* van tornar a les seues cases.
Homes i dones, nens i més grans, s’havien reunit per celebrar la vuitada, i els miracles van ploure del cel, tot i la sequera: els refredats es van curar, el pa es va multiplicar fins arribar al metre de llarg per desaparèixer a continuació com si res, un ovni en miniatura va aterrar en mig la festa i es va incendiar en flames que mai no es consumien, i l’efígie del sant va plorar sang en posar-li davant un plat d’olives assassines.
I el meu epicureisme, ja de per si gran, ara és absolut: de l’autosuficiència cada dia estic més lluny, però al jardí de casa el cultiu de l'amistat ha esclatat amb força.

[* És per tothom sabut que són variats els sants cristians amb el mateix nom, i per tal cosa i a fi de distingir-los, s’utilitzen recursos com el lloc on van néixer o el càrrec eclesiàstic que exerciren. En el cas del sant que ens ocupa, se’l coneix com el sant de les olives, amb les quals es presentava a tot arreu i feia molts miracles. Un dels més coneguts és el del paralític que s’aixecà i sortí de casa a la carrera, només que el sant li va ensenyar una oliva i va fer intent de posar-la a la boca del malalt.]

42 comentaris:

  1. felicitats al sant, veig que us ho veu passar molt be. Per cert, vaig ressar a Sant Galderich i els tomàquets m'han sortir! un nou miracle!

    ResponElimina
  2. Veig que vareu allargar la festa......Moltes gràcies per tot!!!! Aquestes coses no tenen preu.

    ResponElimina
  3. De vegades l'exactitud resulta emocionant..., com en aquesta comparació amb el Jardí d'Epicur; amb tocs tribals, perquè no dir-ho.
    Diria que aquí, com a mínim, hi ha dos sants + un home invisible.

    ResponElimina
  4. Jo, és que aquestes festes religioses no sé... Ja veig que va ser tot un èxit, però no em sorprèn massa, no en tenia cap dubte.

    ResponElimina
  5. Dono fè d'alguns dels miracles que allí es produïren!...ara, només espero que (amb la intercessió d'aquest benèvol Sant) la meva filla tregui un 10 als exàmens que farà aquesta setmana, ja que per poder-se'ls preparar, ens vem perdre els actes finals del ritual a Sant Galderich que al voltant del foc van tenir lloc :-)

    I respecte als cultius d'amistat que comentes, no et càpiga dubte, que es deu (sense voler-li fer un lleig al Sant) a la vostra dedicació i afecte!

    Moltes gràcies per aquest dissabte tan genial!

    ResponElimina
  6. El poema llegit de J. M. Fonollosa expressa perfectament la certesa epicúria:

    Dirígete al Oeste, hasta que el Este
    sea el Oeste también, fin y principio.

    Y entonces ve hacia el Norte, hasta que el Sur
    sea el Norte también, fin y principio.

    En su confluencia exacta tal vez halles
    qué significa el fin y qué el principio.

    Pero es mejor que apures tu cerveza
    sentado en una mesa con amigos.

    Y que otros se alucinen y extravíen
    persiguiendo ese fin o es principio.


    En fi, que Sant Galderich us beneeixi i us faci aprovar els exàmens que calgui. Mentrestant felicitar a l'organització pel servei de guarderia. Impecable!

    ResponElimina
  7. Això són experiències religioses i no allò de Fàtima! Caxis! :)

    ResponElimina
  8. On s'es vist, una colla de druides pagans adorant un sant i adoctrinats epicúriament?
    Només pot ser allà en el cul de món, on els miracles es dónen en abundànca! Us ho dic amb personal coneixement.
    Llàstima que mai tot és complet i ens van faltar algunes notables presències i un allau de llum!!!

    Gràcies a tots/es.

    ResponElimina
  9. La festa va ser llaaaaaaaaaaarga!!! I molt entretinguda i divertida.

    Amadeu, Carme, gràcies per convidar-nos.

    ResponElimina
  10. El descregut Allau, que no hi acudí, ara té un refredat de cal déu com a càstig de la seva impietat.

    ResponElimina
  11. ... Os3! Em vaig perdre el ritual final! Quina bona collita d'amistat, oi? És que els pagesos de la casa en saben molt d'aquestes coses!

    ResponElimina
  12. Allau, Sant Galderich et castiga pel teu sacrilegi. Jo diria que et curarien uns bones olives de Sant Galde, i no ho dic en broma.

    Jardí epicuri, llar de foc i festa pagana amb apariència religiosa. Tot això, al cul del món. I mira que n'és de bonic, el cul del món!

    ResponElimina
  13. Collonuuuuuuuuuuuda!!! però encara no m'ha marxat l'olor a fum de la roba ni del cabell i ja van més de sis rentats.

    ResponElimina
  14. encara que finalment vaig ser infidel a sant galderich, mai podria ser infidel a epicur.. ara toca rossegar-se els repelons de ràbia sàvia!!
    ei, et vaig enviar un correu, no sé si el vas rebre..en tot cas enhorabona a tots per la vetllada!!

    ResponElimina
  15. Aris, a veure si t'ho montes bé i a la propera et desvirtualitzem :9

    ResponElimina
  16. Garbi, els millors plaers són els compartits, o sigui que cal donar-nos les gràcies mútuament :)

    ResponElimina
  17. Girbén, el toc tribal va ser la cirereta de la festa, haw, haw!

    ResponElimina
  18. XeXu, algun dia faràs l'excepció a la teua regla, i tindrem el plaer de conèixer-te en directe, espero :)

    ResponElimina
  19. Carme de la maleta, segur que la vostra filla traurà un 10, i sense necessitat de miracles!

    ResponElimina
  20. Galderich, el poema d'en Fenollosa sembla fet ex professo per a l'ocasió, només li falta citar en alguna estrofa al cul del món.

    ResponElimina
  21. Clídice, la Carme i jo ja estem pensant en muntar un negoci a base de relíquies: aigua santa del pou, postaletes amb l'efígie del Galderich, i sobretot, infames olives beneïdes.

    ResponElimina
  22. Carme J, com deia Epicur, al cul del món tot és possible. I si no ho va dir, segur que ho pensava.

    ResponElimina
  23. Mari Carmen, gràcies per compartir amb nosaltres el temps, l'espai i les olives ;)

    ResponElimina
  24. Allau, cuida't molt, que a la propera no pots faltar. Es preveuen nous miracles en exclusiva!

    ResponElimina
  25. Tirant, doncs si, et va faltar completar el teu ritual iniciàtic torrant pa i contant històries a la vora del foc :)
    Ah, i ja he saludat als pagesos de la teua part, haw, haw!

    ResponElimina
  26. Eulàlia, visca l'oliva! visca els culs! visca l'Epicur, el Galderich i la mare que els va parir a tots! (això és l'eufòria post-trobada, haw, haw!)

    ResponElimina
  27. Jomateixa, a veure si algun cop t'ho pots combinar, i tot i la distància, ens veiem :)

    ResponElimina
  28. Carles, a mi també em passa el mateix amb el fum, que no em marxa l'olor. Segur que és un altre miracle: el miracle del fum- fum -fum abans del 25 de desembre, haw, haw!

    ResponElimina
  29. Lolita, no em consta cap correu teu, ho tornaré a mirar a veure si m'ho ha classificat com a spam, ves a saber. I a la propera, has de venir, tot i les olives assassines ;)

    ResponElimina
  30. Convertir un ovni en torradora comunitària és de cracks! Allau, dius que estàs refredat, potser uns goig a Sant Llop podrien fer-te bon servei :)
    La fotografia és maquíssima.

    ResponElimina
  31. Marta, el que va ser maquíssim és el bon rollo que es va crear al voltant de l'ovni :)

    ResponElimina
  32. Realment, sap greu no haver-hi anat. Disfruteu del miracle, que tot sovint es repetix.

    ResponElimina
  33. El que és un miracle és la comunió d'aquest conclave blocaire. Devem estar beneïts d'algun do pentecostal. Per les flames i l'escalfor, el vi i les menges, l'infern deu ser a prop del Corredor (versió nostrada del jardí epicuri), cosa que ja sabíem i esperàvem, per això hi anem quan ens convoquen.

    Gràcies un cop més.

    (Leb, mira't el meu comentari de l'apunt anterior)

    ResponElimina
  34. Només et volia dir.

    FELIÇ ANIVERSARI!!!!.
    PER MOLTS ANYS!!!
    Una abraçada. josefina

    ResponElimina
  35. Caram! Té raó la Josefina!

    Fas anys el mateix dia que el meu fiol, i a ell ja l'hem felicitat; O sigui que ara només ens falta felicitar-te a tú.

    Doncs això: Que acabis de passar un dia fantàstic! :-)

    Molts petons,
    Carme i Misteral

    ResponElimina
  36. Eduard, és la gràcia d'aquest miracle: que té funció de replay, haw, haw!

    ResponElimina
  37. Josefina, moltes gràcies! M'he menjat un triangle de pastís virtual -que és el millor: li pots posar el gust que vulguis- a la teua salut!

    ResponElimina
  38. Enric, curiosa aquesta relació que fas entre el jardí d'Epicur i l'infern: ha de ser per força fantabulosa ;)

    ResponElimina
  39. Carme de la maleta, el millor va ser celebrar el meu no-aniversari amb tots vosaltres :)

    ResponElimina
  40. És cert, estimat Lebransky, que arribar fins als teus jardins epicuris té alguna cosa de "romería". El sant laic digne de culte paga la pena. Va ser una trobada (real, amb tocs virtuals; física, però amb un cert vel d'irrealitat) molt agradable. Aconseguir apropar a les persones sempre es una tasca digna d'elogi: tant tu com Carme vau ser uns exce.lents amfitrions. El banquet que ens vau oferir no desmereix aquell que ens explicà Plató i ha passat a la història de la cultura occidental. Malgrat ser més estoic que epicuri, vaig gaudir amb l'hedonisme dels jardins leblanskians i la circumstacia que va propiciar. Moltes gràcies.

    ResponElimina
  41. No me visteis, pero yo también estuve. Fue magnífico sobrevolar vuestra conversaciones... Al amor del fuego, cuando la noche invitaba a la confidencia y al tono familiar, seguí entre vosotros, dándole vueltas a los versos de J M Fonollosa que Lluís Bosch nos acercó en su ausencia...

    ResponElimina