21 d’octubre de 2011

ERASURE

Sembla que tornen els 80. És la meua música preferida: sinti-pop, new romantics, tecno, melodies sintetitzades amb lletres no excessivament difícils de recordar. Han tret nou disc els OMD, Duran Duran, la Human League, els Devo… i ara els Erasure, la versió més disco de Depeche Mode.
Són els de sempre, fent la música que saben fer. Em fa feliç escoltar-los. Tomorrow’s world, Erasure. Un respecte, companys!


16 comentaris:

  1. Oooh, no puc veure el vídeo (xxxxt, estic a la feina) però si és el "I love to hate you"... ooooh "temazo"!!!! Pell de gallina cada cop que la sento. Aquesta colla sempre m'han fet ballar i molt!

    ResponElimina
  2. Està molt bé, però totes son iguales...
    No son com el Nino Bravo, aquella força, aquelles cançons que després canta la gent...
    alló si que eren cançons!

    ResponElimina
  3. Genial!!!

    Em considero una verdadera afortunada de posseir aquest CD!! És meu per mèrits propis!!!
    Avui no respecto crítiques contraries i....no puc seguir escrivint!! Haig de ballar!!!

    Bon no, boníssim cap de setmana! Malgrat el fred.

    ResponElimina
  4. Deunido, Leb... avui puc dir que la teva MerryMelody m'ha agradat i tot! Recordo els anys 80 quan jo, de molt petit, us veia els grans com xalàveu amb aquest tipus de música... ;-)

    ResponElimina
  5. Normalment poses unes coses molt rares els divendres, però aquí ens comencem a entendre. Techno dels '80, és de llagrimeta... No puc veure el vídeo, em passa com en Porquet, però he buscat la cançó per poder opinar, i sona la mar de bé. Vaja, he vist que és també el nom del disc, suposo que en el vídeo es pot veure la cançó que dóna nom a l'àlbum. Si no, des de casa ja m'ho miraré.

    ResponElimina
  6. Bé, des de Bach veig que no s'ha fet res de bo!

    ResponElimina
  7. Per passar l'estona i que soni de fons mentres et despulles en els vestidors d'uns grans magatzems no està malament.

    ResponElimina
  8. Porquet, doncs el vídeo posa encara més la pell de gallina: tres velles glòries tornant a l'escenari...

    ResponElimina
  9. Aris, tens tota la raó: no són com el Nino Bravo, no.

    ResponElimina
  10. Tirant, m'agrada que t'agradi. Els Erasure no han enganyat mai a ningú: fan música melòdica, ballable i força vitalista.

    ResponElimina
  11. XeXu, com li he dit al porquet, si veus el vídeo encara et caurà més la llagrimeta: és la resurrecció de les velles glòries.

    ResponElimina
  12. Galderich, avui la teua crítica mereix un aplaudiment: breu però demolidora, haw, haw!

    ResponElimina
  13. Carles, i a més, diria que els Erasure són habituals en el fil musical de les botigues de roba. Però a mi quan els escolto em fan una mica més alegre la vida, i això ja és molt.

    ResponElimina
  14. Leb, un tema preciós, vital. Avui estem d'acord.

    He trobat allò que havíem de fer a quatre mans o dos blocs: http://enceneu-els-llums.blogspot.com/2011/06/amiina.html

    ResponElimina