7 d’octubre de 2011

DE FARS I DE CREIENTS

M’agraden els fars, el seu romanticisme i la seua estructura entre fàl·lica i walliana. I les turmentes nocturnes, amb onades que, impulsades per la força del vent, trenquen molt abans d’arribar a la costa i llencen a l’aire una fina escuma que pren tons blavencs sota la llum d’un raig o del mateix far.
Així que, sense que serveixi de precedent, la imatge del post d’avui no és meua, i ni tan sols l’he manipulada, que m’agrada tal qual. És la portada del darrer cedé de John Maus, de qui diuen que és professor de Filosofia a Hawaii –ves a saber- i de qui dic que ha aconseguit una espectacular combinació entre el sintipop més 80 i el gòtic post-gregorià. 
El títol del disc, We must become the pitiless censors of ourselves, és tota un declaració de principis, i la lletra de la cançó que he triat, Believer, tampoc té desperdici:

Telephone lines all across the world
People fight all across the world
Angels sing all across the world
Baby, you and me all across the world
Jackie Chan flashing all across the world
Hulk Hogan flashing all across the world
Baby lets go fly all across the world
Baby lets go fly all across the world!
They call me the believer…


22 comentaris:

  1. A mi m'encanten tots els fars de Balears (Favàritx, Cap de Cavalleria, Barbaria, etc).

    Ara, des que vaig llegir La Pell Freda que me'ls miro molt diferent... maleïts granotots!

    ResponElimina
  2. més OMD? i amb el video no s'han matat gaire, no.
    Ara, m'agraden els fars també.
    I com el porquet, des de la Pell Freda mels miro diferent

    ResponElimina
  3. En segons quins cercles parlo de les cançons i els músics que ens proposes com si els conegués de tota la vida i quedo molt bé.

    Gràcies, Leb, afavoreixes la meva socialització. Havia esgotat ja els meus recursos parlant només de Nino Bravo i de Sergio Dalma.

    Sempre m'has il·lumina! ;-)

    ResponElimina
  4. Es mereix escoltar-ho amb calma. Cal dir que els fars m'encanten! Granotots a mi! que em deixin l'Aneris :D

    ResponElimina
  5. Què haig de dir?
    Doncs la veritat és que m'agrada la música i els professors de filosofia tenen un no sé què, que també m'agraden!!!

    ResponElimina
  6. Les meves orelles han escoltat Nino Bravo i Sergio Dalma! Oh, Musas, això si es música!

    ResponElimina
  7. Lo de faŀlic ho entenc, em sembla, però ¿què és una estructura walliana?

    ResponElimina
  8. A mi també m'encanten els fars, malgrat La pell freda, els veig un no se què d'Ítaca, d'esperança, de punt, d'orientació, de tenir la seguretat que has arribat a casa

    ResponElimina
  9. Els fars són llums d'esperança i són molt mediterranis. M'agraden molt, malgrat soni cursi.

    ResponElimina
  10. Porquet, els meus preferits són els del cap de la Nau i el cap de Sant Antoni. És que jo vaig néixer a la badia que hi ha entre els dos :)

    ResponElimina
  11. Aris, hi ha un vídeo oficial, però com a mi no m'agradava massa, he preferit aquest, que no té res més que la portada. "Del mal, el menos", que diuen.

    ResponElimina
  12. Home, Tirant, al duo Bravo/Dalma sempre pots afegir-li el Camilo, que així la cosa ja queda completa. Una sessió amb els tres és altament terapèutica pel que fa als mals de panxa i similars: ho deixen tot ben net, haw, haw!

    ResponElimina
  13. Alyebard, a veure si hi ha sort i aquesta música t'agrada tant com els fars :)

    ResponElimina
  14. Carme J, els profes de filosofia tenen un nosequé que quesejo, i no és precisament la seua estructura walliana ;)

    ResponElimina
  15. Aris, com li deia al Tirant, si afegeixes al Camilo Sesto, ja tens la santíssima trinitat al complet, haw, haw!

    ResponElimina
  16. Galderich, la d'avui és una crítica d'alt nivell. Em trec el barret, mestre :)

    ResponElimina
  17. Brian, és el toc humorístic que intento posar als posts per provocar el somriure sense sal gorda: walliana ve de Wally, aquell dels jerseis a ratlles blanques i vermelles, com molts dels fars. Pretenia descol·locar al lector -com ho he fet amb tu- a veure si al final algú captava el sentit del concepte. Em sento feliç si la meua explicació t'ha provocat ni que sigui un petit somriure :)
    Per cert, s'animeu la Rosa i tu a venir el 22? Va...

    ResponElimina
  18. Carina, és que els fars tenen quelcom que transmet seguretat, oi?

    ResponElimina
  19. Eduard, ja en som multitud, els amants dels fars. Llàstima que ara quasi tots estiguin fora de servei, i només hi hagin radiofars.

    ResponElimina
  20. Haw, haw, és cert, el Wally va de blanc i vermell, com els fars, l'Atlètic de Madrid i les antigues matalasseries. Estic perden reflexes :-|

    No havia vist la convocatòria del dia 22 (fa dies que no surto gaire de casa). Em sap greu però no podrem vindre, tenim un compromís familiar. Moltes gràcies per l'interès. Una abraçada i records per tota la colla :)

    ResponElimina
  21. Brian, serà una llàstima no comptar amb la vostra presència, i ho dic de tot cor.

    ResponElimina