És clar, si bambo m’acabo comprant coses. He fet un repàs del que –verdures a part- m’he acabat emportant a casa aquest mes de març, i aquestes en són algunes:
1. Wounded Rhymes, el darrer cedé de la Lykke Li. No diré que decebedor, però si inesperat de tant diferent com és del seu anterior, que és un dels meus preferits.
2. Die Zauberflöte (espero haver-ho escrit bé), de W. A. Mozart, en versió de Colin Davis. Darrerament, a la Carme i a mi ens ha donat per veure vídeos d’òpera el cap de setmana, i aquesta havia de caure tard o d’hora.
3. Stargate Universe, primera temporada completa. Soc un apassionat de la ciència-ficció, i aquesta nova sèrie, basada en la conegudíssima Stargate, feia bona pinta. Ja me l’empassada tota, i no m’ha decebut.
4. Lores y damas, de Terry Pratchet. Era una de les poques novel·les de la sèrie DIscworld que no tenia. Ara ja la tinc.
5. La investigación, de Stanislaw Lem. Més ciència-ficció, aquesta en forma de novel·la escrita per l’autor de Solaris. Fins ara només s’havia editat en polonès i anglès. L’estic llegint, i m’està agradant. Va de cadàvers que no es troben al seu lloc i de detectius que fan especulacions metafísiques.
6. 100 lovers, dels Devotchka. Molt bo, el vaig recomanar al darrer Merrie Melodies.
7. Palooka Ville número 20, de Seth. El millor il·lustrador canadenc és també el millor guionista, i per celebrar que la seua publicació ha arribat als 20 números, ha fet una acurada edició en tapa dura. Un luxe i una meravella. Gran Seth!
8. Journey to the End of the Whale, de John David Morley. La portada i el tema d’aquesta novel·la em van agradar, però està en anglès, i probablement mai no la llegiré. Quan, a la llibreria, li vaig explicar això a la Carme, en lloc de dir-me que estava boig em va dir que feia bé quedant-me-la. Gran dona!
Facilitats!
ResponEliminaDiscrepo: La investigación havia estat traduïda al castellà (jo la tinc, quan la trobi et donaré la referència), editada en una edició barata i amb una portada espantosa.
ResponEliminaAixò sí: aquesta novel·leta breu et deixarà enganxat fins que no l'acabis, i quan l'acabis et deixarà despert i donant-li voltes una estona.
Molt bones compres, en especial la del Die Zauberflüte!!
ResponEliminaEl Stargate no m'agrada, la trobo fluixeta comparada amb la peli.
ResponEliminaLa resta, waoo!
Palooka ville es molt guai
La flauta màgica: tinc ja 6 versions, però aquesta no
Stanislaw Lem es molt interessant
Com diria el Sr. Marcel·lí del Versió Rac-1 : No ho conec tot això! ( Bé La Flauta, sí). Si ara bambés, aniria per uns altres camins però com que de fet estic sense un ral, només bambaria, guaitaria pels "puestus" i me'n tornaria amb les mans buides. La qual cosa és sostenible i ecològica ( qui no es consola és perquè no vol, no? ;D. Et felicito per les compres, però.
ResponEliminaSi t'agraden les balenes, aquesta té molt bona pinta:
ResponEliminahttp://decasaalclub.blogspot.com/2011/01/leviatan-de-hoare.html
Més que una gran dona, soc una dona gran.
ResponEliminaEn veure els ulls d'il·lusió, que se li van posar en Leb amb el llibre de la balena, era impossible no encoratjar-lo per a que l'adquirís!
Només em fan feliç les compres que suposen "bambar". En canvi detesto altres!
Per cert, avui és Sant Leblansky!!!
ResponEliminaFelicitats!!!
Doble felicitació doncs, senyor Leb! La primera per la onomàstica i la segona, per tenir una bona còmplice al teu costat: no hi ha res millor, que deixar-se caure en un temptació i trobar ben apropet, algú que la justifica!
ResponEliminaJa babejo pensant amb el llibre de'n Seth...hauré de sortir a bambar amb el meu còmplice del barret :-)
Té mira, amb en Pratchet encara faria fir. Però si a tu t'agrada res a dir :) ai, si, felicitats i tot aquest tipus de coses :)
ResponElimina*firA, sorry
ResponEliminaNen, no coincidim massa, per no dir gens, en gustos. Però bé, així no ens barallarem. Anima't a llegir en anglès, home, que sempre va bé. I ho dic jo que vaig donant llargues a un llibre en anglès adquirit a l'aeroport de Liverpool, per passar l'estona. Per passar l'estona adquirint-lo, no llegint-lo.
ResponEliminaDoncs a mi m'han agradat les coses que has firat!
ResponEliminaI felicitats x 9...
felicitats!!!!
ResponEliminaPuigmalet, no tinc massa clar si les facilitats a què et refereixes fan referència al post o al sant, però en tots dos casos: en vida teua :)
ResponEliminaLluís, ara m'aixeco i vaig a veure si ho he llegit malament i en realitat no diu que sigui la primera edició espanyola... cagontot, doncs m'he tornat a equivocar: la traducció que he comprat és del 2011, i posa que és primera edició traduida directament del polònès per a l'editorial Impedimenta, però no diu res que sigui la primera edició espanyola. Gràcies per desfacer el meu entuerto mental :)
ResponEliminaAlyebard, és una òpera que no conec a ningú que li desagradi, era apostar sobre segur!
ResponEliminaEp, Aris, que no és la sèrie Stargate original, sinó un derivat d'ella que es diu Universe, i que està força bé. I per cert, una altra sèrie que ha sortit de l'Stargate, i que es deixa veure, és Stargate-Atlantis.
ResponEliminaLlum, donc mira, tampoc està malament això de ser sostenible i ecològica :)
ResponEliminaAllau, gràcies per la recomanació: ja el tinc i l'he llegit... i m'ha agradat!, però m'ha agradat molt llegir la ressenya crítica blocaire :)
ResponEliminaCarme J, com que ara no es porta tant això dels sants, cada any em quedo sorprés quan algú em felicita per aquestes dates :)
ResponEliminaPer cert, seria genial que existís un Sant Leblansky. Parlaré amb l'il·lustre Galderich, el meu hagiògraf personal, a veure què es pot fer, haw, haw!
Carme de la maleta, gràcies i gràcies!
ResponEliminaI si surts amb el teu Misteral, segur que a ell també li flipa el llibre del Seth!
Clídice, em sonava que havies dit que al Pratchett no l'havies lelgit mai, però que li tenies ganes.
ResponEliminaXeXu, el teu cas és quasi tan greu com el meu: comprar un llibre per passar l'estona adquirint-lo! Fantabulós!
ResponEliminaNomés un en aquest període Voto a brios! :)
ResponEliminaEulàlia, m'agrada que t'agradin :)
ResponEliminaSí, sí...el meu còmplice també acostuma a justificar sempre els meus capricis, potser pensant en ell mateix!...afortunada que sóc!
ResponElimina:-)
Clídice, encara que no vingui al cas: a mi m'agradava més el "¡Voto al Chapiro Verde!", que de vegades es convertia en "¡Voto al Chapiro Azul!". Encara que mai no he sapigut que o qui era el Chapiro aquest, i perquè canviava de color.
ResponElimina