BAMBAR

Bambar v intr 1 Passejar tranquil·lament per una ciutat sense cap destí fix. El divendres vull bambar per Granollers. 2 intr Necessitat de sortir de casa sense cap motiu aparent. Me’n vaig a bambar una estona, tornaré aviat.

M’agrada bambar. Em resulta difícil no fer-ho cada dia, però m’aguanto fins divendres, que vaig a Barcelona –o a Granollers, o a Mataró...- i deixo que les meues cames –o les de la Carme, quan surto amb ella- em portin allà on vulguin. Habitualment, un d’aquests on vulguin sol ser una llibreria, on rodo una bona estona deixant-me guiar per la vista, que va llegint títols i guardes fins que, inevitablement, acabo comprant alguna novel·la, algun assaig, algun tebeo –o dos, o tres, o més.

Em miro amb calma els aparadors de les botigues, tan s’hi val si són de roba o d’estris de cuina. Entro al mercat si me’l trobo de cara i recorro les parades, sobretot les de verdures, alegres sempre amb les seues formes i colors. I aprofito per comprar-ne alguna de les que fan més bona cara. Bambo i em fusiono amb la gent, i em sento una persona més en una ciutat de milers i milers d’habitants. Quan miro l’hora sempre és més tard del que em pensava, i haig d’alleugerir el pas.

Torno a casa, m’escarxofo al sofà i frueixo amb plaer consumista del que m’he comprat: si són llibres o tebeos, m’agrada obrir-los i posar-me’ls a pocs mil·límetres del nas per que m’envaeixi l’olor de la tinta sobre el paper. Si ha caigut algun disc, em despacièncio traient-li la funda de plàstic, i quan aconsegueixo obrir-lo fullejo el llibret, miro si du les lletres, i finalment el poso.

Al cap d’una estona, apujo el volum de la música, vaig a la cuina i em preparo alguna cosa per sopar amb el que he comprat a la plaça o la botiga de queviures.

M’agrada bambar.