30 de març de 2011

BAMBAR


Bambar v intr 1 Passejar tranquil·lament per una ciutat sense cap destí fix. El divendres vull bambar per Granollers. 2 intr Necessitat de sortir de casa sense cap motiu aparent. Me’n vaig a bambar una estona, tornaré aviat.


M’agrada bambar. Em resulta difícil no fer-ho cada dia, però m’aguanto fins divendres, que vaig a Barcelona –o a Granollers, o a Mataró...- i deixo que les meues cames –o les de la Carme, quan surto amb ella- em portin allà on vulguin. Habitualment, un d’aquests on vulguin sol ser una llibreria, on rodo una bona estona deixant-me guiar per la vista, que va llegint títols i guardes fins que, inevitablement, acabo comprant alguna novel·la, algun assaig, algun tebeo –o dos, o tres, o més.

Em miro amb calma els aparadors de les botigues, tan s’hi val si són de roba o d’estris de cuina. Entro al mercat si me’l trobo de cara i recorro les parades, sobretot les de verdures, alegres sempre amb les seues formes i colors. I aprofito per comprar-ne alguna de les que fan més bona cara. Bambo i em fusiono amb la gent, i em sento una persona més en una ciutat de milers i milers d’habitants. Quan miro l’hora sempre és més tard del que em pensava, i haig d’alleugerir el pas.

Torno a casa, m’escarxofo al sofà i frueixo amb plaer consumista del que m’he comprat: si són llibres o tebeos, m’agrada obrir-los i posar-me’ls a pocs mil·límetres del nas per que m’envaeixi l’olor de la tinta sobre el paper. Si ha caigut algun disc, em despacièncio traient-li la funda de plàstic, i quan aconsegueixo obrir-lo fullejo el llibret, miro si du les lletres, i finalment el poso.

Al cap d’una estona, apujo el volum de la música, vaig a la cuina i em preparo alguna cosa per sopar amb el que he comprat a la plaça o la botiga de queviures.

M’agrada bambar.

29 comentaris:

  1. Aaaaah, és això doctor! Ja veig que aquesta malaltia que jo tinc no és estranya i està diagnosticada!

    Així doncs, ja puc seguir bambant amb tranquil·litat ara...

    Només hi ha un efecte que jo no noto... la compra de discos amb funda de plàstic. En el meu cas ja no bambo per a obtenir discos (ja sigui de forma legal o, diuen, il·legal...)

    ResponElimina
  2. vols dir consumisme? de fet gràcies a persones com tu funciona l'industria de la cultura, si no ja podrien tancar...Jo faig el mateix però no compro rés...bé, algu baratet per fer-me passar el "mono"...bé, no tan baratet...

    ResponElimina
  3. m'agrada el nou eufemisme, a partir d'ara ja no en diré més "anar a fondre la Visa" ;)

    ResponElimina
  4. M'agrada bambar. . .

    La frase de exemple que jo utilitzaria com a definició bambar, hauria estat:

    "Aquest divendres aniré a bambar pel museu dels invents" però. . . .tinc mala sort!

    http://www.ara.cat/cultura/museus-invents_0_452955546.html

    ResponElimina
  5. Ara he recordat un neologisme que es va perdre en el temps (deu ser un retrologisme?): xiruquejar.

    ResponElimina
  6. Si com a "bambes" portes unes Converse, el que pots fer és "conversejar", que implica fer el que tu dius al mateix temps que converses amb el teu o teva acompanyant...

    ResponElimina
  7. Una de les activitats que més m'agrada i a la que hi dedico tant temps com puc. Discs no, però llibres sempre en cauen també... :)

    ResponElimina
  8. Jo també bambo, tant com puc. I la meva filla Martina, m'hi acompanya...o de vegades la meva mare, tot i que ella més aviat saloneja...la de les bambes, sóc jo :-)
    Em quedo amb els neologismes...a partir d'ara bambaré, i també em despacientaré obrint envoltoris impossibles...


    Per cert: Bambar per les Rambles...es pot dir que ramblambejar?

    ResponElimina
  9. Ups! Acabo de comprovar que despacientar, és un mot que ja existia! Bé, doncs res...que no el coneixia!

    ResponElimina
  10. Torno perquè me n'he adonat d'una cosa... el terme "bamba" és exclusiu de la zona de Barcelona. A Lleida per exemple, "bamba" no vol dir res, aquí són "keds". Com ho hauríem de fer, llavors? Kedar?

    ResponElimina
  11. m'agrada força bambar, i.... kedar també!, però mai no nikejaré..

    ResponElimina
  12. Bambar ... Compro! M'agrada la paraula!

    ResponElimina
  13. Porquet, el més greu de la malaltia que compartim és que no té cura, ni vacuna, ni res que l'atenui, haw, haw!

    ResponElimina
  14. Aris, si però no: vull dir consumisme, però sobretot vull dir caminar per la ciutat i no pel camp. És a dir, sentir-se orgullós de ser urbanita (i en especial jo, que visc al cul del món, haw, haw)

    ResponElimina
  15. No sabia si dir res, però com que veig que en Lluís Bosch posa en dubte les particularitats de terme (també a Tarragona fan servir la forma keds), em permeto ser repel·lent i apuntar que bamba és un tipus de coca, i el verb que has inventat hauria de derivar de la paraula vamba, que és la sabatilla esportiva que fem servir a Barcelona, derivada de la marca Wamba (desconeguda per mi), si no vaig errat.

    Ara, respecte al concepte que expliques, no cal dir que jo també el compro. No només el compro, sinó que el practico de bon grat.

    ResponElimina
  16. Clídice, no siguis tan explícita, que dit així fa mal!

    ResponElimina
  17. Carme J, no m'ho puc creure: un museu acabat d'inaugurar, i ja té problemes! Casualment, jo també tenia la intenció de visitar aquest museu.

    ResponElimina
  18. Lluís, el xiruquejar era una acció que quedava perfectament definida per la paraula. Kedar no m'acaba de convéncer; i què tal sabatejar? No, tampoc, que sembla que li vagis a donar un cop de sabata a algú.

    ResponElimina
  19. Tirant, interessant reflexió metaetimològica la teua. T'haig de confessar, però, que davant la vital disjuntiva de triar entre unes Converse o unes Victòria, em quedo amb les Victòria. Vitorejar, aleshores?

    ResponElimina
  20. Rita, ja veig que el gremi dels bambaires té molts membres :)

    ResponElimina
  21. Carme de la maleta, no havia sentit mai això de salonejar, però s'entén perfectament a què fa referència la paraula :)

    ResponElimina
  22. Ah, Carme de la maleta, i m'agrada molt això de rambamblejar, té una bonica connotació musical, haw, haw!

    ResponElimina
  23. Lolita, estic amb tu: em sembla que jo tampoc he nikejat mai, haw, haw!

    ResponElimina
  24. Llum, la pots emprar tan cops com vulguis... pperò vigila la cartera!

    ResponElimina
  25. XeXu, estic emocionat: resulta que a Xàbia, una bamba també és un tipus de coca dolça, i jo em pensava que només feiem servir aquesta acepció de la paraula allà. És genial assabentar-me, ni que sigui a aquestes alçades de la vida, que l'ús del vocable bamba com a coca dolça no és un localisme.
    Igualment, t'haig de confessar que m'agrada el verb bambar, i escrit amb les dues B :)

    ResponElimina
  26. Un dia vaig sentir, a les terres de Lleida una frase antològica:

    "Acotxa't i trossa't los quets"

    Memorable.

    ResponElimina
  27. Porquet, grans paraules, dignes de figurar en qualsevol manual de frases cèlebres. I ho dic seriosament!

    ResponElimina
  28. No sé si ho saps però hi ha una canço i tot: la bamba!

    ResponElimina
  29. Elfreelang, d'això se'n diu antropologia cultural, haW, haw!

    ResponElimina