Aquest cap de setmana la Carme i jo hem fet la primera collita oficial de llimones del nostre jardí. Hem hagut d’agafar-ne unes quantes de cop, que l’arbre estava començant a tòrcer-se del pes.
És emocionant recordar com encara no fa ni un any varem plantar aquell pal amb quatre fulles, i ara està ben farcit de llimones. N’hem comptat catorze de madures, i moltes més que estan formant-se, que és un llimoner d’aquells que donen fruits tot l’any.
És clar, només collir-les en varem obrir una per provar-la, i tant la Carme com jo l’hem trobada boníssima. Sucosa i poc àcida, i amb la pell suau per ratllar-la amb facilitat.
Em fa il·lusió dir-ho: collita pròpia!
És emocionant recordar com encara no fa ni un any varem plantar aquell pal amb quatre fulles, i ara està ben farcit de llimones. N’hem comptat catorze de madures, i moltes més que estan formant-se, que és un llimoner d’aquells que donen fruits tot l’any.
És clar, només collir-les en varem obrir una per provar-la, i tant la Carme com jo l’hem trobada boníssima. Sucosa i poc àcida, i amb la pell suau per ratllar-la amb facilitat.
Em fa il·lusió dir-ho: collita pròpia!
i maques que són!
ResponEliminaQuins gin tónics que suggereixen aquest bé de déu de llimones!.
ResponEliminaEnhorabona!.
I ara em ve al cap...
ResponElimina"I wonder how, I wonder why yesterday you told me 'bout the blue blue sky and all that I can see is just a yellow lemon tree!!"
Guarden alguna per a la paella. Li va molt bé una mica de raig de llimona.
ResponEliminaEm fa molta gràcia aquesta faceta teva horticultora... vigila que no se'n pixel·lin les llimones amb una última gelada preprimaveral!
ResponEliminaJo, com l'Alberich, he pensat immediatament en gintònics.
ResponEliminaFragants i llustroses llimones!
ResponEliminaPel que endevino a la primera foto, fatal la cosa de les faves. Si et serveix de consol, mon pare, després de trenta anys d'experiència, diu que és la pitjor anyada de faves que mai ha conegut.
Són precioses i apunten una nova bona collita.
ResponEliminaQuina sort que té aquesta Carme!
Ja has plantat un arbre, has escrit un blog, has pujat en globus.. . .Què més et falta?
Unes llimones exuberants! Quina sort tenir les mans verdes i un hortet tan fecund :-)
ResponEliminayummy, quines llimones! Enhorabona!
ResponEliminaEm ve salivera tan sols amb les imatges. I m'ha vingut el record de les meves menudes amb apenes dos anys tastant el gust àcid de la llimona.
ResponEliminaEm fa gràcia les evocacions de cadascú: gintònc, paella. Jo m'apunto a la nota del Galderich: guarda'n alguna per la paella!
Ep! Carme J que jo també he pujat en globus!
Rectifico: saps què? guarda'n dues: una per la paella i una altra pel gintònic que ens farem a posteriori ;-)
ResponEliminaI pensa a fer un encanyissat per tapar el llimoner que si venen gelades... Ni paella ni gintònics. ( Que no m'havia passat anys tapant els llimoners de cal meu avi, era tota una aventura adolescent!)
ResponEliminaLa collita pròpia sempre et proporciona un orgull inigualable :) A més són estèticament impecables, és clar que, a veure si s'haguessin atrevit a sortir malament a ca teu! ;)
ResponEliminaEt felicito! La primera vegada que vaig collir llimones gairebé ploro ( i van ser 4 només!)
ResponEliminaJo faria un granissat amb aquestes llimones que us en lleparieu els dits...
no hi ha res que ompli més que una collita pròpia,
ResponEliminajo estic encara ara collint pastanagues, i me les menjo fins i tot amb iogurt!
salut i llimones!!!
quants cubates en poden sortir de tanta llimona....
ResponEliminaPerò si semblen de veritat i tot! Perquè són de plàstic, no? O de píxels, ara no sé.
ResponEliminaAra seriosament, què en fareu de tantes llimones??
Quina sort aquest jardí de L'Edèn........ enhorabona!!
ResponEliminaP.D. Es cert que la llimona també es fa servir quan fas una paella?.Diuen que comença a bullir es tiren unes gotes de llimona i així els grans d'arròs no s'enganxen.
P.D.-Recepta extreta de L'evangeli apòcrif de San Tomàs Apòstol.
jo tinc maduixes...els llimoners no em caben al balcó...snif...
ResponEliminaQuina bona pinta! Els que estem comdenats a menjar fruita i verdura amb una setmana de càmera (amb sort) amb prou feines sabem què son aquestes coses.
ResponEliminaDoncs aquí teniu una recepta que us pot interessar: http://totbenmarinat.blogspot.com/2011/03/mousse-de-llimona.html
ResponElimina;)
Kika: jo les trobo les més boniques de l'univers :)
ResponEliminaAlberich, espero que les puguis tastar a la propera trobada blocaire
ResponEliminaPorquet, benvingut al bloc!
ResponEliminaGalderich, estic completament d'acord amb tu: la paella ha de ser groga i, en servir-la, s'ha de fer amb un bon rajolí de llimona
ResponEliminaTirant, no et pensis que no em fa pànic això de les temperatures baixes, que l'altre llimoner ha estat a l'UVI una bona temporada per culpa dels sotazero habituals de Dosrius
ResponEliminaAllau, hauré d'aprendre a fer gintonics per la propera que ens veiem :)
ResponEliminaGirbén, el que em dius sí que em serveix de consol, que les faves no acaben de xutar com deurien, i em sembla que a l'alçada que estem, ja no tiraran endavant, snif...
ResponEliminaCarme, cada cop estic més curt de memòria... he pujat amb globus???
ResponEliminaCarme de la malea, el meu hort no és ni la meitat de fecund que ho seria si jo el cuidés i tingués una mica d'idea del tema, ai!
ResponEliminaLale, moltes gràcies, la veritat és que em fa molta il·lusió squesta collita pròpia :)
ResponEliminaEulàlia, em sembla que, per contentar a tothom, farem servir les llimones per la paella i el gintonic (espero que la collita continuii)
ResponEliminaAlyebard, ja tens raó, ja, i més amb el clima superfred de Dosrius. Per sort, ara sembla que la cosa ja va a millor
ResponEliminaClídice, t'has guanyat un parell de llimones ben fresquetes, gràcies pel teu comentari :)
ResponEliminaLlum, tu si que en saps: exactament és el que a mi m'agrada fer amb les llimones, un granissat. Es nota la sang del sud :)
ResponEliminaRicderiure, benvingut al bloc!
ResponEliminaM'has d'explicar això de les pastanagues, que ingual m'animo i en planto :)
Garbi24, ja veig que predomina el sector alcoholic, haw, haw!
ResponEliminaXeXu, t'asseguro que són de veritat, haw, haw!
ResponEliminaI no hi ha problema per gastar-les: com a bon alacantí, són consumidor habitual de llimones
Misteral, aquesta curiosa pràctica que expliques no l'he sentida mai, però si està extreta d'un llibre sagrat, igual funciona, haw, haw!
ResponEliminaAris, també es bona cosa tenir maduixes :)
ResponEliminaBrian, el que fa que tinguin millor gust és que són collita pròpia. Això dona una satisfacció increible!
ResponEliminaMarina, provaré de fer aquesta recepta! I per cert, felicitats pel teu bloc. Espero amb impaciència que t'animis a publicar moltes receptes més :)
ResponEliminaPaella, gintònics... i després? Apa, a buscar receptes llimonades. Mmmm. Un pastís de llimona?
ResponEliminaquanta llimonada! unes magnifiques llimones!
ResponEliminaEl meu llimoner només n'ha fet 4 de llimones, però evidentment no tenen res a veure amb les que comprem als mercats.
ResponEliminaI l'olor? l'olor es intenssissim!
Llàstima que el meu llimoner està en un test i no es podrà fer gros.
Una abraçada. josefina
Jo et parlaria d'Epicur i del seu jardí sempre que em dius coses sobre el teu.
ResponEliminaEts una persona afortunada Leblansky, tens un llimoner i algú amb que gaudir de la collita pròpia.
PD. La llimona té unes aplicacions en el món del dolç i la confitura que poca gent coneix, pot ser, seria un bon moment per descobrir-les.
Volia dir alguna cosa enginyosa i divertida, però mentre anava baixant per la columna dels quaranta-set comentaris l'he oblidada. Crec que era un gran comentari, llàstima. Culló, amb tants comentaris això sembla el dia d'en PIX!
ResponEliminaAl meu país són llimes, i veig amb gust i un poc de tendresa la sensació dels nous agricultors per les seues primeres collites, i torne a creure i a veure els meus iaios i pares acariciant els troncs dels arbres i dient-los galanteries, això només ho saben fer els bons llauradors, enhorabona als què acabeu de descobrir una de les sensacions de les què estem enamorats els hortolans de poble. No vull ni pensar quan tingues tomaques¡
ResponEliminaJoan, o simplement un suc de llimona, que fresc és molt agradable i treu molt la set :)
ResponEliminaElfreelang, ja saps que quan passis per aquí en tens algunes reservades :)
ResponEliminaJosefina, el teu llimoner no podrà créixer molt més, però té un important avantatge sobre els que estan a l'aire lliure: que mai no li afectaran les glaçades!
ResponEliminaEduard, ja saps que soc epicuri fins la medul·la, o sigui que el teu comentari m'ha causat un gran plaer :)
ResponEliminaLluí, trobo que has fet un comentari molt enginyós i divertit!
ResponEliminaLeb, potser és hora que et parli del plaer del "lemon curd". Ens veiem en privat.
ResponEliminaSótano, per mi sempre han estat també llimes -som veins de naixement- i tomaques, i carlotes, i bajoques... Però aquí quan dic llimes em donen aquell bonic fruit més verd i petit, que és el que es posa al mojito. Total, que ara ja m'he acostumat a dir llimones :)
ResponEliminaAllau, no t'esperava a aquestes hores de la nit! Serà tot un plaer que em parlis del plaer del lemon curd, que d'entrada em sona a coctel, però vés a saber. Espero instruccions :)
ResponEliminaAllau, acabo de veure en què consisteix això del lemon curd, i francament, mereix molt la pena, mmm...
ResponElimina