O himne. O Volk, que queda més dur.
S’han acabat les musiquetes fifís d’en Leblansky. Els Laibach van gravar un disc reinterpretant diversos himnes nacionals, i entre ells, l’espanyol. Escolteu-lo i descobriu el cor vermell ensangonat de la pàtria on mai no es ponia el Sol.
S’han acabat les musiquetes fifís d’en Leblansky. Els Laibach van gravar un disc reinterpretant diversos himnes nacionals, i entre ells, l’espanyol. Escolteu-lo i descobriu el cor vermell ensangonat de la pàtria on mai no es ponia el Sol.
Per la meua part, només recordar-vos que els píxels no sagnem.
[En Leblansky, presoner en la immensitat del ciberespai, no para de cridar que qui no ho entengui, que doni una ullada al post Perill, ironia, que l’Allau va publicar no fa massa al seu The Daily Avalanche. Francament, no entenc els motius d’en Leblansky per aconsellar tal cosa]
[En Leblansky, presoner en la immensitat del ciberespai, no para de cridar que qui no ho entengui, que doni una ullada al post Perill, ironia, que l’Allau va publicar no fa massa al seu The Daily Avalanche. Francament, no entenc els motius d’en Leblansky per aconsellar tal cosa]
Després d'aquest clip, no sé si PIXar-me de riure o cagar-me de por...
ResponEliminaQuan em uedo mirant fixament aquestes imatges pixelades caic en una mena d'estat hipnòtic. Només em faltava la música d'avui...
ResponEliminaMolt bo el vídeo, i molt ben currada la estètica. "...to conquer or die". Jo soc més dels de viu i deixa viure :). He vist que n'han fet dedicats a moltes nacions però que a la majoria només hi ha só i la bandera de fons.
ResponEliminaJa he donat una ullada al post "Perill, ironia", però això és com quan has de explicar on és la gràcia de l'acudit. M'estimo mes esperar a entendre'l per mi mateix. Endavant, però, la vida és un seguit de crisis i pauses, i diuen que qui no s'arrisca no rasca.
... em sembla que aquest bloc, si més no per la part musical, ha guanyat molt amb la invasió del pixel tarat aquest. Només trobarem a faltar les islandeses amb pijama i ferros...
ResponEliminaEls Laibach aquests no s'han plantejat fer la sintonia de "El gato al agua" a Intereconomía?
Pix,
ResponEliminaFinalment hi ha una música com cal en aquest bloc. Fins i tot l'estètica queda superada. Ens ha fet oblidar les nenes dels brackets!
Et pots quedar en Leb que això ha anat millorant però només tinc un dubte que em fa patir: saps fer paelles?
Estic amb el Tirant. El cop d'estat d'en Pix ha animat molt les coses!
ResponEliminalueg l'escutx ke ara no puk (la k és prou pixelada per vos, oh, gran gurú?)
ResponEliminaEiiii, PIX, un clip encertat, ja pots veure les opinions dels amics amb memória fràgil!
ResponEliminaPerò això si, com a "toreador" no hi ha qui guanyi en Leb! Sniff
Doncs entre la música fifí, i els himnes patrios tindria seriosos problemes. Quasi que passo d'escollir.
ResponEliminaJa se sap que només hi ha 10 tipus de persones, les que entenen binari i les que no. Però quants tipus de píxels tenim?
M'agraden aquests Laibach, molt.
ResponEliminaJa ja, que bo el video, ja l'han vist els d'Intereconomia? Ostres, Pix, ets bó possant videoclips...això no son els rotllos del Leb, tot i que jo vull que el lliberis...cadascú pot tenir el seu blog...
ResponEliminaCommocionada estic. Aquest Pix està prenent una deriva friki-bèstia que no sé jo...
ResponEliminapixel pixel, que pixel pixel pixel, pixel pixel pix que pixel pixel pix....
ResponEliminaPuigmalet: les dues coses.
ResponEliminaLluís, vols dir que t'han graduat bé les ulleres progressives?
ResponEliminaBrian, dels diversos himnes triats pels Laibach, jo esperava amb il·lusió la seua versió del Vaticà, i és l'únic on no s'han atrevit a tocar pràcticament res. Una llàstima...
ResponEliminaTirant, això de "pixel tarat" et costarà car, molt car. I ja veig que tens un trauma amb les islandeses calbes, haw, haw!
ResponEliminaGalderich, has dit "paella"? connais pas, I don't know, no se de qué me está usted hablando.
ResponEliminaSM, i aquesta animació només ha estat el principi. Això no és res pel que ha de venir!
ResponEliminaCarme J, pel que es veu i es llegeix, els hipotètics amics d'en Leblansky eren una colla d'interessats. És clar, en el fons és lògic: què tenia d'interessant en Leblansky? I què té ell que no tingui jo?
ResponEliminaJoan, bàsicament hi ha dos tipus de píxels: els que estan d'acord amb mi i prendran part en la invasió de dimecres vinent, i els altres, que seran eliminats sense pietat!
ResponEliminaClídice, t'agraden els Laibach????? Ja veig del que ets tu capaç , amb tal de fastidiar al pobre Leblansky, haw, haw!
ResponEliminaAris, després dels teus posts despectius contra l'univers pixel, amb tu ja no em parlo :(
ResponEliminaGemma Sara, frikibèstia encara és un adjectiu suau!
ResponEliminaCarles, jo en sabia un que feia: "Franco, Franco que tiene el culo blanco..."
ResponEliminaJo continuo votant per les islandeses. Per cert, algú els podria dir als Laibach que els veïns no tenen lletra a l'himne
ResponEliminaQuina esgarrifança, Pix, m'has fet posar la pell de toro.
ResponEliminaVa Pix, no t'enfadis, que t'he posat el Rango al meu blog, segur que t'agrada...una tregua?
ResponEliminaBé PIX, no penso fer públiques les excelències d'en Leb, que dono fe en té.
ResponEliminaI per saber si tu en tens del que ell tenia, caldrà opinar amb coneixement de causa quan mostris els teus atributs.
T'avanço que potser tens molt pixdifícil la superació !