No trobava el moment d’entrar al bloc, que vaig tornar feliç i content de Bèlgica, però també amb feina endarrerida que m’esperava el dilluns, i un constipat amb afonia inclosa que portava covant des de Barcelona.
Però demà m’hi llenço: lamentant-ho molt pel Galderich –el meu crític més fidel-, em saltaré el Merrie Melodies i el divendres a les 10:10 del matí penjaré la primera part de la crònica del viatge a Bèlgica.
Qui avisa no és traïdor, haw, haw!
A mi em semblava que portaves un munt de temps desaparegut, ja sembles el PIX! Bentornat/s.
ResponEliminawow! quin canvi! ara avances el peu esquerre en comptes del dret! espaterrant :P fins demà :)
ResponEliminaÀ demain, avec Hergé!
ResponEliminaJa vaig comprenent el teu silenci dels darrers dies. Et perdono, si ens expliques curiositats i cosetes de l'hergé i den Tintin.
ResponEliminaQuan de temps! Pensavem que t'havies quedat amb el Tintin
ResponEliminaBen tornat!
ResponEliminaVa, per una vegada passi això del Merrie Melodies...però que no es repeteixi! ;-p
Demà a les deu i deu, seré aquí..a veure què.
el que t'ha costat es de pair tota la ingesta de xocolata i varietat infinita de cerveses.....;)
ResponElimina"Ni la Castafiore cantaria com aquesta pseudocantant. En fi, veig que continues la línia de cada divendres... Malgrat tot el vídeo aquest cop ha estat força encertat sobretot per les diagonals expressives de la gent creuant el carrer vestits tots plegats amb els colors de l'arc de Sant Martí, una bona metàfora al Josep bíblic, el d'Egipte."
ResponEliminaOstres, jo anant guardant el comentari per la música del divendres i tu sense renovar! Mira, te'l deixo aquí que el Ctrl+C l'haig de fer servir també per a altres!
XeXu, al PIX ni me'l mencionis, que des de fa la tira que no en sé res d'ell, quin desagrait, cria cuervos, que diuen, haw, haw!
ResponEliminaPer la meua part, demà torno a donar la tabarra, haw, haw!
Clídice, ojo al dato: que a més, les punteres de ls bambes aquestes no són blanques; i la cirereta: en homenatge a la línia clara, a la foto no es veuen les ombres.
ResponEliminaI juro pel capità Haddock que no he fet servir Photoshop ni cap altre programa, que la foto és real como la vida misma. És la màgia de Brussel·les, haw, haw!
Puigmalet, si finalment aneu a Bèlgica, la visita al museu Hergé és imprescindible. À demain, et salut à toi, ô mon frère!
ResponEliminaLluís, em temo que les meues cròniques de viatges són de tot menys útils. Però en el fons, aquí potser es troba la gràcia, oi?
ResponEliminaAris, amb molt de gust m'hauria quedat, i mira que en feia de fred. Però no m'importava: m'hauria fet un raconet en una de les boles de l'Atomium, i m'hauria passat dies sencers llegint tebeos :)
ResponEliminaCarme de la maleta, a mi també em sap greu no posar demà les Merrie Melodies. Però en el fons, ja m'agrada: això de no fer el que toca té la seua gràcia, haw, haw!
ResponEliminaGarbi24, et serè franc: la xocolata, ni la vaig provar, i mira que això és estrany amb un viciós del cacau com jo... però és que anava saturat de cervesa...
ResponEliminaGalderich, em sap greu decebret, i em comprometo a que no torni a passar. Fins i tot ja m'he posat a buscar una cantant mamelluda i voluminosa com la Bianca Castafiore que surti en un vídeo com el que descrius... però de moment, no trobo res.
ResponEliminaLeeeb, ben tornat, t'hem trobat molt a faltar. Ja salivo pensant en les teves cròniques belgues.
ResponEliminaMarxem uns dies a U.K., però quan torni no em deixaré perdre la crónica del vostre viatge.
ResponEliminaFins la tornada. Josefina
Que bé, així podré arrasar amb els bombons de Godiva. Has deixat cervesa?
ResponEliminaJosefina, bon viatge, i una abraçada ben gran a tota la família!
ResponEliminaAllau, les meues cròniques, comparades amb les que tu fas, no arriben ni a l'alçada del betún. Però és un plaer saber que em llegeixes :)
ResponEliminaQuan em miro la foto que encapçala aquest post, no puc deixar de veure que en Leb, levita....o millor dit, potser lebita?
ResponEliminaCarme J, és veritat, aquí hi veig un fenomen tot curiós, el lebitisme.
ResponElimina