17 de desembre de 2010

LINNEU A LAPÒNIA

L’any 1853 Hendrik Hollander va pintar aquest curiós retrat del naturalista Linneu vestit de lapó.
Quan l’any 2010 és a punt d’acabar, Owen Pallett treu un elapé a la portada del qual apareix aquest mateix retrat. El disc es titula A Swedish Love Story i està en lA línia de la seua obra anterior, Heartland: ritme, melodia, violins, sintetitzadors i veu de Pallett, que s’ho manega a la perfecció ell solet, encara que compti amb l’ajuda ocasional d’altres músics.
El tema triat, A man with no ankles, és francament bo. Si agrada, podeu rescatar l’altre post que ja fa temps vaig dedicar a la música de Pallett, i si agrada encara més, que se sàpiga que no hi ha cedé a la venda: només un elapé, però amb un codi per poder baixar-se les cançons també en MP3.


25 comentaris:

  1. Ara mateix he passat per davant de l'Herboristeria del Rei i se sentia soroll de ballaruga a dins.

    ResponElimina
  2. Un treball francament bo, el d'en Pallet i també el teu!
    No facis cas del que diguin les males llengües, que enveja n'hi ha molta, reiet. . . .!

    Galde compren-me S.U.P. és que no vull tenir-lo traumatitzat tots els caps de setmana.

    ResponElimina
  3. Vaig prometre que no criticaria l'apunt d'aquest divendres. Però l'Eulàlia em va fer reflexionar sobre el tema i em va demanar sinceritat...
    En fi, els ritmes de fons sempre em recordaran a Luis Cobos.

    PD. Carme, ho sento molt però el tindràs traumatitzat o amb molt de ritme el cap de setmana... ;-)

    ResponElimina
  4. Una cançó així, acolorida i floral, li escau molt al Linné; potser tant com que sigui fruit de l'afany individual del Pallet. Bé el "Príncep dels Botànics", apart d'un precursor inesgotable, va ser un lúcid tità dels afanys solitaris.

    ResponElimina
  5. Sembla un Roxy-Music passat per sintetitzadors amb algu d'OMD de l'última época. El tio es Canadenc, no m'estranya (els canadencs solen ser així, estranys). Potser l'he trobat més interessant veinent-lo tocar el violí, segur que el directe es molt millor.

    ResponElimina
  6. El millor del Merry Melodies d'avui és el gran dinamisme de les imatges del video...

    ResponElimina
  7. M'encanta! De veritat, veritat, eh? No et faig la pilota.
    Ah! Aprofito per dir, que a partir d'avui, intentaré, cada divendres fer-te la competència - sana - amb una alternativa musical. Ho dic per diversificar l'oferta...

    ResponElimina
  8. Subscric l'entrada del Sr. Tirantlobloc, jo avui em quedo amb el vídeo que ha penjat ell. On hi hagi la Patsi Kensit que s'aparti en Linneu. (res a dir a la música, que consti)

    ResponElimina
  9. Sempre m'han admirat els homes orquestra. Davant de casa hi ha un casal d'avis, que quan fan ballarugues sembla que hi hagi l'orquestra de Xavier Cugat, i al passar per davant resulta que tot s'ho fa un paio amb quatre andròmines.

    ResponElimina
  10. Gràcies a uns ocellets, jo ja el coneixia i fins i tot em vaig baixar el tema extra en MP3. Em recorda una mica l'Andrew Bird.

    ResponElimina
  11. Música amable i fresca, per acabar la setmana...però m'ho sembla a mi, o és impossible de ballar aquesta cançó? :-)

    ResponElimina
  12. Carles, d'això ara en diuen efectes col·laterals, haw, haw!

    ResponElimina
  13. Carme, en Pallett és molt bo -com bé saps, que compartim aquest gust entre molts més- musicalment parlant. En Galderich, que és un autentic negat per a la música, també és molt bo fent conya marinera. Però avui em penso que ni tan sols ha arribat a escoltar la música, i ha posat la primera bajanada que se li ha acudit!
    A continuació, passo a criticar-lo :)

    ResponElimina
  14. Galderich, avui francament m'has decebut. La teua crítica no està a l'alçada de les anteriors, i tinc la impressió que has posat la primera frase que t'ha passat pel cap sense ni tan sols haver escoltat la música, desperdiciant, entre altres, els temes "Lapònia" i "Linneu", per no parlar d'en Luis Cobos, absolutament desaprofitat en el comentari que has fet.
    Hauries de prendre exemple de Tirant lo Bloc, que amb poques paraules ha fet una crítica molt més demoledora que la teua -demostrant, per cert, que el seu bon gust habitual de vegades no és tan habitual, haw, haw!

    ResponElimina
  15. Girbén, no conec massa la bio d'en Linneu, però pel que dius, aquest pot ser un motiu pel qual Pallett l'ha triat com a una de les icones del seu nou elapé.

    ResponElimina
  16. Aris, sí que té una certa semblança amb OMD: els dos noms artístics comencen per la O.
    I amb Roxy Music... ni això. I és que en música, com en totes les arts, cadascú fa les seues relacions particulars :)
    Bon cap de setmana!

    ResponElimina
  17. Tirant, no m'esparava aquesta crítica tan demoledora, ai! Vols dir que has arribat a escoltar la música???

    ResponElimina
  18. Llum, m'agrada que t'agradi!
    I sincerament, no puc fer-te la competència: els teus coneixements musicals em superen amb escreix, i els teus posts musicals tenen un nivell altíssim. Però al menys, ara els divendres tindrem una oferta molt plural, que a hores d'ara ja en som quatre penjant música el mateix dia: L'Aris, en Tirant, tu i jo. Visca la diversitat :)

    ResponElimina
  19. Alyebard, subscric plenament la teua opinió :)

    ResponElimina
  20. Brian, a mi també em fascinen els one man show aquests que diuen els americans.
    Llegint el teu comentari em venen al cap unes declaracions de Sisa, quan es va desfer del seu grup Melodrama. Deia que tot sonava pitjor quan cantava amb ells!

    ResponElimina
  21. Allau, a mi també me'l recorda una mica, al Bird. Aquest mini elapé potser no és tan brillant com l'anterior disc, però està en la línia.

    ResponElimina
  22. Hehehe, Carme de la maleta, finalment no he hagut d'esperar un any per al teu comentari ;)
    Jo estic d'acord amb tu, tant per la valoració superior que fas de l'anterior disc d'en Pallett, com pel que dius que resulta una música poc o gens ballable. Excepte per al Galderich, que té el ritme a l'ungla del dit petit del peu, o sigui, que no en té, haw, haw!

    ResponElimina
  23. Oala, donde las dan las toman...jo crec que pengis el que pengis el morbo està en la crítica...he he he...jo aquesta setmana he penjat el Richard Clayderman, per mi és lo més experimental que coneixo...i espera que no pengi el koala! bon cap de setmana :)

    ResponElimina
  24. Ho sento L.,però aquesta vegada no puc estar d'acord. Música sense cap pretensió,sense profunditat i amb adornos de corda per enriquir...però sense cap rerefons.
    Bon intent....però superficial.
    NO SEMPRE ES POT ESTAR D'ACORD:) NO?

    ResponElimina