3 de desembre de 2010

LEBLANSKY A BÈLGICA (II): DE MUSEUS I BOSSES DE PLÀSTIC

El termòmetre no va pujar de 2 graus, però francament, amb l’ambient tan poc humit de Brussel·les, no és nota gaire si vas ben abrigat. Per tal cosa, a més dels mitjons de llana, la samarreta interior de màniga llarga i la bufanda, és imprescindible el barret, que com tothom sap, és el toc d’elegància suprem.
Bèlgica és... carrers de llambordes, aromes de xocolata i mantega, pluja quotidiana, avorriment per als qui no saben divertir-se, cerveses diferents per a cada dia de l’any, bonics edificis per fotografiar, museus per començar i no parar, becaris de l’Erasmus, creuament de llengües i cultures, gent amb sentit de l’humor i sobretot, sobretot, sobretot, el país dels tebeos.
I des de la inauguració del Museu Hergé, més encara. Per a mi és com La Meca del creient en la línia clara, i per això aquest va ser l’objectiu primordial del viatge.
Com a cosa curiosa, només arribar a Louvain-la-Neuve, on està ubicat el museu, varem trobar un munt de nens i nenes amb pantalons curts –tot i que el termòmetre marcava sota zero-, la majoria escoltes. Quick, Flupke, Jo, Zette i Totor ens esperaven?
L’edifici en forma d’H on està ubicat el museu és obra de l’arquitecte Christian de Portzamparc –un nom propi d’un personatge de les aventures de Tintin- i és, ja per si sol, digne de visitar i admirar. El contingut, que per a un tintinòleg expert potser queda curt, omple amb escreix les expectatives dels visitants que van allà a retrobar-se amb un heroi d’infantesa: són tres plantes. Jo em vaig quedar amb les ganes de veure molts més originals d’Hergé dels que allà s’exposen: quasi tot el material gràfic és còpia, tot i que molt ben feta: cal fixar-se molt per notar-ho.
L’atenció al públic és exquisida, i les facilitats d’accés, audioguies, cartells explicatius, senyalització, díptics, tríptics i pòsters de regal són d’agrair, així com també el fet d’incloure exposicions temporals; ara mateix se’n pot veure una dedicada a Tintin i els trens.
El que es nota també és la mà –l’urpa- de la viuda i el seu marit que, a to amb el seu afany controlador i recaptador, han decidit prohibir fer fotos a l’interior de l’edifici. El meu amic Josep només va necessitar assabentar-se’n d’això per llançar-se a fer fotografies sense temor a ser enxampat pels vigilants!
És clar que Bèlgica és molt més que Hergé -i que Franquin i Jacobs- i varem tenir encara temps per passejar amunt i avall i visitar l’exposició temporal que, amb el bonic títol d’Orientalisme en Europe: de Delacroix a Kandinsky, hi havia al museu reial de Belles Arts.
I compres, unes quantes compres. Les bosses en són testimoni: 1. Al museu Hergé em vaig fer amb tres versions que no tenia de L’estel misteriós, el meu àlbum fetitxe: en flamenc, en suec i en picardès del sud, un dialecte que es parla a la regió francesa de la Picardia!
2. Al museu de Belles Arts, va caure un catàleg sobre orientalisme amb cedé d’alta resolució incorporat.
3. A la llibreria Tropismes em vaig comprar un llibre-diorama de Moby Dick –un altre dels meus fetitxes- i la segona part de la darrera aventura de Blake & Mortimer, La malediction des trente deniers, que s’havia acabat de posar a la venda el divendres anterior (sé d’algú que es morirà d’enveja per tenir-lo, haw, haw!).
4. L’ànima guiri: a una botiga de souvenirs em vaig enamorar d’una samarreta de l’Atomium. Vaig acabar comprant-ne dues i em varen fer descompte.
5. I seguint amb l’esperit guiri, la Carme i jo varem carregar amb xocolates de tot tipus, a una de les sucursals de la omnipresent Leonidas.

(pròxim capítol: el barret del Leblansky, les ombres que es fan petons, els carrers i edificis amb nom de personatges de tebeo i l’Atomium a la llum de la lluna)


26 comentaris:

  1. Uau!, què llaminer tot plegat. Espero que veiéssiu “La caiguda d’Ícar” de Brueghel, que és un dels meus quadres favorits.

    ResponElimina
  2. Quina enveja, no tinc paraules, jo encara diria més paraules no tinc

    ResponElimina
  3. El Tintin en picardies... aquest si que ha de ser bo!

    Esperem el barret...

    ResponElimina
  4. Aaargh <---crit d'enveja del fan de Blake i Mortimer. I una foto de la samarreta atòmium? Promet molt!

    ResponElimina
  5. Jo t'hagués deixat al museu i me n'hagués anat a l'expo de l'orientalisme tota la vida :) això si, de la xocolata no et perdonava :) Molt bo en Galde eh hihihi

    ResponElimina
  6. Creu-me, els escoltes en calça curta eren "La Patrulla dels Castors" del Mitacq.
    I quin coi de malalt de la clara estàs fet!

    ResponElimina
  7. PROTESTO: Leonidas no és seguir esperit guiri. És culte a la xocolata. Una de les millors
    xocolates del món, diria jo. Els "pralines" de leonidas són exquisits!!!!!!!!!!
    Quan em vaig divorciar del que llavors era el meu marit vaig pensar que justametn era una de les coses que enyoraria... golafre que és una!

    ResponElimina
  8. He llegit el post de genolls i fen-te l'onada! :D, una excusa més per tornar a Brussel·les a la primera ocasió que tingui.

    ResponElimina
  9. Has aconseguit posar-me les dent llargues! Has dit pòsters de regal? I quants en vas agafar? ;-p

    Quin paradís :-)

    B7s

    ResponElimina
  10. Has penjat la mateixa i única foto que vaig poder fer al Museu Hergé i això que dius que són còpies, jo que sóc un tintinòleg de pa sucat amb oli, ni m'hi vaig adonar, la segona part de la darrera aventura de Blake & Mortimer la compraré demà a Montpeller he he he.

    ResponElimina
  11. Allau, no el varem veure, que anavem amb el temps just per tot, i la exposició sobre l'orientalisme ens va ocupar quasi tot el matí del diumenge, i al migdia ja havíem de ser a l'aeroport. Coses dels vols econòmics i de fer viatges tan breus.

    ResponElimina
  12. Aris, només quan varem deixar Brusel·les per marxar cap a l'aeroport, temptat vaig estar de cridar ben fort un éviV bulgroZ, però finalment em vaig retenir, que la Carme ja m'estava mirant amb mala cara, haw, haw!

    ResponElimina
  13. Galderich, conyes a part, pensar que el Tintin és capaç de parlar ja no en diversos idiomes, sinó també dialectes, em sembla genial. Espero aviat un Tintin en bable :)

    ResponElimina
  14. SM, doncs no llegeixis el comentari que ha fet en Carles Hernando a aquest mateix post, haw, haw!
    Però per a que vegis que tinc molt presents les teues peticions, li diré a la Carme que em faci una foto amb la samarreta de l'Atomium. Sé que a tothom li semblarà guiri, però a mi m'agrada :)

    ResponElimina
  15. Clídice, que varem tenir temps per a veure l'Hergé i l'orientalisme. No en les mateixes proporcions, tot s'ha de dir, haw, haw!

    ResponElimina
  16. Girbén, tens raó, que m'havia descuidat al gran Mitacq!
    I si, confesso que soc un malalt total de la línia clara, però també de l'escola de Marcinelle ;)

    ResponElimina
  17. Eulàlia, doncs tens tota la raó: avui mateix després de sopar m'he menjat un alttre praliné -és el penúltim- i francament, està deliciós, mmm...

    ResponElimina
  18. Alyebard, de veritat que s'ho val. Posat ja a buscar algun viatge d'aquests d'aerolínies barates, que amb temps alguan cosa segur que trobes.

    ResponElimina
  19. Carme de la maleta, el poster era el Tintin en el tren, i s'obtenia desplegant el follet informatiu de l'expo temporal sobre Hergé i els trens. I és molt xulo :)

    ResponElimina
  20. Carles, ja et dic que, a primera vista, semblen originals, i alguns ho són, tot i que una bona part són còpies, encara que molt ben fetes.
    Passeu-s'ho molt bé la Mari Carme i tu a Montpeller, i llegiu molts tebeos!

    ResponElimina
  21. Doncs sí que fa enveja, sí... I jo sense saber si demà em sortirà el vol cap allí :(

    ResponElimina
  22. Si ho arribo a saber t'encarrego això del Moby Dick, que també és un fetitxe meu. Dimecres van passar la peli a TV2, i l'endemà cap a classe mort de son.

    ResponElimina
  23. Ep, no podem deixar en Lluís sense el seu encàrrec! Serà una bona excusa més per a tornar-hi!
    I també si cal m'afegiré al crit .. ÉVIV BULGROZ!!!
    És molt evident que vull anar de nou, oi?

    ResponElimina
  24. Mmmmmm xocolata! I el barret (elegància suprema) no el veurem? m'ha agradat la descripció de brusel·les. No hi he estat però pel que en dius podria agradar-me

    ResponElimina
  25. Escolta Carme, m'has llegit el pensament. Si hi torneu, ja ho saps. I... AVIV BULGROZ! (Jo en vaig llegir la versió espanyola quan encara no m'afaitava).

    ResponElimina