DIVENDRES NO HI HAURÀ POST

És que me’n vaig a passar el cap de setmana a Bèlgica, on es veu que estan a 1 grau de màxima i amb floquets de neu sense pèls caient a sobre dels terrats.
Alguns noms de belgues em venen al cap sense haver de fer cap esforç: Franquin, Jacobs, Jijé, Hergé, Morris, Cuvelier, Simenon, Maigret, Victor Horta, els Front 242, i això per no parlar de la xocolata, la cervesa i l’Atomium, que fa poc va complir 50 anyets. La imatge que encapçala aquest post -una obra mestra dibuixada per Giardino- forma part d’una sèrie que va encarregar l’editorial Champaka a una plèiade de dibuixants per commemorar el cinquantenari.
Ja he estat un cop, a Bèlgica, i no me la vaig acabar, que va. Diuen que Brussel·les és la capital de l’avorriment, que quan marxen els eurodiputats allà no queda ningú, que no hi ha ambient, que és una ciutat dormitori, però a mi em va semblar un lloc per estar-s’hi una bona temporada.
Aquest cop la Carme i jo no anem sols: l’Anna i el Josep –un tintinòfil tan fanàtic com jo- compartiran fred amb nosaltres, així com també una visita al Museu Hergé, la meua Meca particular.
A partir d’aquí, haurem de pactar què farem el temps restant. Sigui el que sigui, segur que serà un plaer.