22 de desembre de 2010

OMBRES BELGUES


Durant el passat viatge a Brussel·les, les ombres van cobrar vida pròpia.
Jo i el meu barret agafàvem, projectats a la paret, una certa pàtina hergeniana, mentre que l’ombra de la Carme es redibuixava contínuament al llarg dels murs, jugant amb la bufanda i el barret per assemblar-se a l’Adéle Blanc-Sec.
Aquest curiós fenomen, que d’entrada ens va sobtar, ens va acabar semblant molt simpàtic, i quan vam assimilar aquesta mena d’autonomia de les ombres, vam ser nosaltres qui vam jugar a imitar-les.
Finalment, tots quatre ens vam posar d’acord, i elles ens van guiar per la ciutat ensenyant-nos els llocs més interessants, mentre que nosaltres els hi deixàvem via lliure per anar on volguessin.
Mentre, la influència romàntica de la ciutat es deixava notar. La meua ombra cada cop s’acostava més a la de la Carme, i la d’ella es deixava fer. Nosaltres ens començàvem a fer una idea del que podia acabar passant, i així va ser.

PS: Les fotos, encara que ho pugui semblar, no estan trucades ni han passat pel Photoshop.

34 comentaris:

  1. -Van resultar ser molt "bones ombres", no pas al contrari!
    Si es que al costat d'en Leb, les sorpreses estan assegurades, mai saps el que pot arribar a passar!

    ResponElimina
  2. Quines ombres més juganeres teniu, però ja se sap, uns dies de relax, una bona escapada, un lloc romàntic...

    ResponElimina
  3. Jajajaja! Què bò! Un tour, guiat per les vostres ombres!
    Miraré de prestar més atenció al què fa la meva...no sigui cas que m'estigui perdent coses interesants a la meva pròpia ciutat!

    Segur que la vostra va ser una visió ben lluminosa de Brussel.es...
    :-)

    ResponElimina
  4. Les ombres perquè no s'escapin es tenen que cosir a un, com li feia la gwendy al Peter Pan, si no, pasa el que pasa, que surten petites ombretes de l'encontre i a veure si fan com el pix, enredant tota la blogsfera :)

    ResponElimina
  5. Son xules les ombres, no els fem massa cabal i elles van una mica a la seva. En canvi als còmics n'hi ha on són molt importants. O sigui que considerant on ereu no m'estranya gens :)

    ResponElimina
  6. Això de portar les ombres sempre enganxades a vegades es fa feixuc. A mi m'agradaria de poder-lis dir: au, va, escampeu la boira una estoneta que necessito intimitat.

    ResponElimina
  7. Quines ombres més llestes que teníu.Quina sort!!
    Provaré d'estar més atent a la meva ombra...aviam si també surto petonejat!!.
    Diuen que a França preparen l'adaptació al cine de l'Adéle Blanc-Sec.

    ResponElimina
  8. Són ombres reals o ombles a la cova de Plató??? ;-)
    Quines ombres més juganeres!!!

    ResponElimina
  9. Les ombres juganeres dirigint les vostres passes. Talment com un somni desdibuixat. Bon relat, sí.

    ResponElimina
  10. Una bona història d'ombres... belgues. M'agrada el final!

    ResponElimina
  11. D'això no es pot dir "tenir mala sombra" que deia la meva àvia!

    ResponElimina
  12. decididament m'agraden més les ombres belgues que les xineses.... són més romàntiques..:)

    ResponElimina
  13. Latituds septentrionals, solstici de hivern... ombres allargades. En Leb sap treure partit de qualsevol situació. En canvi d'altres ens sentim deprimits quan som lluny del sol mediterrani. :)

    ResponElimina
  14. Hauria estat bell que algú hagués repassat, amb un guix, les siluetes de la darrera imatge. Per ser fidels al mite de Butades, el de la invenció de la pintura, hauria de ser el pare de la noia.

    ResponElimina
  15. Veig que el meu comentari apareix just a sota del d'en Girbén, que fa poc m va deixar un llibre fantàstic: Breve historia de la sombras. Per cert, que aviat li tornaré, però em reca.

    ResponElimina
  16. Carme J, i jo que me'n sé d'una que li encanten les sorpreses :)

    ResponElimina
  17. XeXu, ja se sap: si és que a aquestes ombres no se les pot deixar soles...

    ResponElimina
  18. Carme de la maleta, les ombres de vegades fan coses inesperades. Tot és qüestió de no perdre-les de vista...

    ResponElimina
  19. Aris, jo per si de cas, ja m'he enganxat la meua amb superglue, per que no se'm escapi...

    ResponElimina
  20. Clídice, no et pensis, no, que els tebeos belgues són quasibé tots de línia clara, o sigui que d'ombres res. Suposo que per això les nostres es van trobar tan a gust, sense competència...

    ResponElimina
  21. Alyebard, tu vigila la teua, no te'n acabi fent alguande grossa, haw, haw!

    ResponElimina
  22. Quim, això que dius pot tenir el seu risc: com t'ho faries després per trobar la teua, si totes semblen iguals? Imaginat que ens equivoquem i agafem uan ombra que no és la nostra. Ara em venen al cap uns quants personatges que no els vull veure ni en ombres, haw, haw!

    ResponElimina
  23. Misteral, benvingut al club dels despistats, del qual jo formo part des de fa molts anys :)
    La peli de la Blanc-Sec es va estrenar el passat abril a França, i aquí al setembre. El meu post amb la crítica el tens a
    http://enceneu-els-llums.blogspot.com/2010/09/imitosi-4-daily-avalanche.html

    ResponElimina
  24. Tirant, ves a saber si les ombres es reencarnen i aquestes són les que ja pul·lulaven per la mítica caverna, haw, haw!

    ResponElimina
  25. Joan, que les ombrs guiin els nostres passos podria ser quelcom, com a mínim, curiós :)

    ResponElimina
  26. SM, les ombres belgues, com la xocolata, són molt llamineres :)

    ResponElimina
  27. Galderich, aquestes ombres es veu que són de les bones...

    ResponElimina
  28. Lolita, les ombres xineses solen ser més violentes, però jo en soc un apassionat: em passaria les nits als teatrins d'ombres xineses!

    ResponElimina
  29. Brian, jo des de sempre he estat un enamorat de la pluja, però darrerament necessito cada cop més hores de sol i de calor :)

    ResponElimina
  30. Girbén, és veritat, el mite d'en Butades, ja ni el recordava! En el nostre cas, ens vraem comformar amb fer unes quantes fotos...

    ResponElimina
  31. Lluís, no conec aquest llibre que et va prestar en Girbén, però el títol és molt atractiu, mmm... Parlant de llibres i d'ombres, a aquestes alçades suposo que ja deus conéixer el llibre d'en von Chamisso "la meravellosa història de Peter Schlemill", però si no és així, és totalment recomanable per a estudiosos de les ombres de tota mena.

    ResponElimina
  32. Tranqui, ombrívol Lluís, que ja lligarem això del llibre; l'important és que sigui profitós.
    I, Leb i Carme, per profit el de la vostra estada a Brusel·les!

    ResponElimina
  33. Enginyosos i tendres. Podríeu patentar aquest tipus d'àlbums fotogràfics. Poca broma... :)

    ResponElimina