22 de novembre de 2010

TIGRE! TIGRE!




Un capvespre fred, tranquil i relaxat.
Surto al jardí a contemplar el blau del cel, respirar una mica d’aire fresc i veure sortir la lluna, que no hi ha gairebé cap núvol.
I de sobte, un rugit que em posa els pèls de punta i em fa venir esgarrifances. És a casa dels veïns. Miro i no veig res. Torno a mirar, i de sobte veig una figura negra i allargassada que s’enfila arbre amunt i en pocs segons es puja ben alt, a un bon grapat de metres del terra.
És un gat negre que fuig esperitat, ves a saber de què, que no ho sé veure.
Vaig corrent a casa a per la càmera de fotos i li’n faig unes quantes, que no queden massa bé per la poca llum. La tercera de les que he penjat és el més difícil encara: el gat negre jugant-se la vida baixant pel pi. “Cap problema”, deu pensar, “encara me’n queden sis”.

32 comentaris:

  1. Ho sabia, ho sabia abans de la pista,després ja no! Hi,hi.

    M'agrada aquest post.
    Un bon i acurat treball......
    Photoshop?

    ResponElimina
  2. Uala! i va poder baixar? això és el més inversemblant. Em pensava que hauries acabat amb bombers i tota la pesca :)

    ResponElimina
  3. Aquests gatots! mira que espatllar-te la sortida de la lluna. Bon post, i sort que no vas tenir que cridar els bombers.

    ResponElimina
  4. això un gat? si sembla un òs! o una pantera! Sembla el Baloo del llibre de la selva!

    ResponElimina
  5. El problema dels qui criden els bombers és que no deixen que els gats s'espavilin. Com a prova tenim aquest exemple!

    ResponElimina
  6. Massa pesants, els tigres no són d'enfilar-se als arbres; a diferència dels lleopards (atent al correu que t'enviaré, on veuràs com vaig morir a les urpes d'una pantera!)
    I cal saber que, si demaneu als bombers que us baixin a un gatet enfilat, abans us exigiran que certifiqueu que el mimino és de la vostra propietat, si no no vindran.

    ResponElimina
  7. La lluna ahir valia la pena. Fins i tot des de BCN, i en contra dels pronòstics de'n Tomà Molina, es veia esplèndida. Això dels policies (o bombers) que baixen els gats dels arbres, ¿no passa només a les peŀlicules americanes?

    ResponElimina
  8. Aris a mi em sembla més Bagheera... que no pas Baloo, però si tu ho dius!

    Aquestes bestioles són impressionants, amb l'agilitat que gasten (ai, em sento gran)

    ResponElimina
  9. Per brodar aquest post hauries d'haver demanat als veïns que et fessin una foto mentre tu grimpaves pi amunt per salvar el gat...
    Després sí que hagués estat bé cridar els bombers per a que et baixessin!

    ResponElimina
  10. Home, jo prefereixo veure-hi ocells als arbres...però reconec que veure-hi un felí, ha de sobtar força :-)
    Aquest en concret, està clar que hi va pujar a mirar la Lluna...no ho dubti's.

    ResponElimina
  11. Rita, jo ja t'havia entés...
    Eulàlia, tens raó, es Bagheera, baloo es l'os!

    ResponElimina
  12. El gat enfilat m'ha fet pensar en el gatot somrient de l'Alícia. T'has fixat si desapareixia en l'aire?

    ResponElimina
  13. Carme J, com que Photoshop??? No hi ha res de Photoshop en cap de les tres fotos -si exceptuem la fletxa senyalitzadora- com tu saps molt bé, ja que tanbé vas ser testimoni presencial de l'ascensió felina

    ResponElimina
  14. Clídice, jo també em pensava que el pobre gat no podria baixar, però no va tenir cap problema en fer-ho. I em sembla que és el primer cop que ho he vist.

    ResponElimina
  15. No, no, Alyebard, el gat no molestava. En realitat, donava un toc selvàtic a la nit.

    ResponElimina
  16. Rita, la Lluna va quedar més bonica encara amb el gat incorporat :)

    ResponElimina
  17. Aris, jo també flipo amb la destresa que va tenir aquest animaló per enfilar-se tan alt i tan ràpid!

    ResponElimina
  18. Galderich, el que dius té molta raó; però no em negaràs que l'arribada dels bombers hauria estat una passada. A més, haurien tingut feines per enfilar-se en un terreny tan difícil.

    ResponElimina
  19. Girbén, és ben cert això que dius dels tigres. El motiu pel qual vaig posar-li aquest títol al post és que és el primer que em va passar pel cap en veure al gat enfilar-s'hi: "Tigre! Tigre!" és el títol d'una novel·la d'Alfred Bester.

    ResponElimina
  20. Brian, jo penso com tu: jo això només ho he vist a les pelis. No m'imagino a ningú telefonant als bombers per baixar un gat d'un arbre.

    ResponElimina
  21. Eulàlia, aquest gat seria un bon actor per fer una tercera part d'el llibre de la selva, haw, haw!

    ResponElimina
  22. Tirant, mai no haurien de cridar als bombers per que em baixessin: simplement, mai no podria enfilar-me tan alt, haw, haw!

    ResponElimina
  23. Carme de la maleta, jo em pensava que l'enamorat de la Lluna era un toro, haw, haw!

    ResponElimina
  24. Lluís, m'hi vaig fixar molt, perquè l'espectacle de la baixada prometia. I no, no va desapareixer :)

    ResponElimina
  25. A lo millor era un "El gato con botas" que cada salt feia "siete leguas".
    Quina sort tenir aquets arbres tan a prop de casa.
    Salut. Josefina

    ResponElimina
  26. Aquest t'estava espiant des de dalt del pi i quan el vas descobrir... cames ajudeu-me...

    ResponElimina
  27. Gat negre afortunat de tenir arbres on fugir amunt. Des de'l balcó de casa només podría veure el SUPERGATO enfilant'se per les parets de ciment....

    ResponElimina
  28. Josefina, el gato con botas em sembla que es quedaria curt davant la capacitat d'enfilar-se amunt d'aquest gat, haw, haw!
    I sí, no em puc queixar: viure al cul del món té els seus avantatges :)

    ResponElimina
  29. Jomateixa, ves a saber si era el superagente 86 dels felins, amb tanta colla gatuna que passa amunt i avall del meu hortet, haw. haw!

    ResponElimina
  30. Ei, Misteral, que això del supergato aquest que dius que puja parets de ciment encara té més merit que el meu!

    ResponElimina